El Barça ja està en els vuitens de final de la lliga de campions. I com a primer de grup. Els d’Ernesto Valverde, amb una versió molt millorada de la que havien ofert els últims partits, van passar per sobre del Borussia Dortmund amb un Messi imperial en el seu partit 700 de blaugrana i recuperant, sobretot en la primera part, la pressió que els havia fet grans. Era un partit decisiu, ho sabien i no van fallar.

Tot i un petit ensurt inicial per una pèrdua de Rakitic i un contraatac de Schulz, el Barça ahir va ser un altre Barça, una versió que res va tenir a veure amb les de Leganés, Llevant, Granada, Pamplona i tantes altres imatges dolentes donades aquest curs. Fa la sensació que els jugadors pensen que en aquests camps i contra aquests rivals no cal oferir la millor versió per guanyar, que amb la qualitat d’una plantilla amb un talent enorme n’hi ha prou o que ja apareixerà Messi per solucionar qualsevol tipus de problema. I així s’han anat perdent punts en una lliga que continuen liderant perquè els rivals tampoc han estat fins. Sabien els de Valverde ahir que havien de donar molt més del que han donat en aquests camps o inclús a casa contra l’Slavia de Praga, un rival que també està considerat de categoria molt inferior al Barça. Tenien davant un Borussia Dortmund que no els va golejar a Alemanya per obra i gràcia de Ter Stegen. A més, la victòria donava la classificació matemàtica per als vuitens de final com a primers de grup, però un empat o una derrota podia significar haver d’anar a Milà a jugar-s’ho tot contra l’Inter. Així que es va veure un equip molt més compromès des de l’inici. Una de les característiques del gran Barça d’aquest segle va ser la pressió en camp contrari per recuperar la pilota prop de la porteria rival i no deixar jugar tampoc el rival. I van pressionar els blaugrana com no ho havien fet encara aquesta temporada. Ho feien els davanters empesos per un mig del camp que va presentar una gran novetat, la presència de Rakitic, titular per segon cop aquest curs. Els jugadors sabien que estaven davant d’un partit amb semblança de final i també ho sabia Valverde, així que el tècnic extremeny va decidir tornar a allò que li havia funcionat en els seus dos primers anys a la banqueta del Camp Nou, el croat. I no va ser la titularitat de Rakitic l’única sorpresa. Valverde entenia que calia obrir el camp i millor fer-ho amb Dembélé que amb Griezmann, que no acaba d’adaptar-se a la banda. També tenia l’aposta un component emocional. El francès s’enfrontava al seu equip, però va durar ben poc sobre el terreny de joc. Xiulat cada vegada que tocava la pilota per tota l’afició alemanya que omplia la part alta del gol sud del Camp Nou, va haver de marxar coix abans de la mitja hora de joc. Una esprintada per mirar d’arribar a una penetració per la dreta de Sergi Roberto va acabar amb la vuitena lesió de Dembélé des que és blaugrana, aquesta vegada a la cuixa dreta.

Ja sense el francès de vidre sobre el camp i amb Griezmann a la banda esquerra va arribar el primer gol. Li havien anul·lat un gol a Suárez poc abans per fora de joc. Messi i l’uruguaià van repetir la jugada quan s’estava a punt d’arribar a la mitja hora després d’una acció iniciada per Griezmann. Gol de l’uruguaià. No és el gol que tant se li reclama que marqui a Europa lluny del Camp Nou, però un gol molt valuós per a la classificació per a vuitens. El que obria la llauna i al qual va donar continuïtat Messi minuts després. Perquè el gol de Suárez va deixar tocat l’equip alemany, que no sabia com superar la pressió blaugrana. Després de pèrdua, Messi i Griezmann van rematar amb perill. I a la tercera errada en la sortida de pilota dels alemanys, de Hummels, Messi no va perdonar després de combinar amb Suárez, un nou gol de l’argentí per celebrar el seu partit número 700 amb la samarreta del Barça.

La segona part va ser més igualada. Perquè el Dortmund va fer un pas endavant i va pressionar més amunt. També perquè el Barça es va replegar més i va decidir buscar el tercer gol a la contra. No va encertar Griezmann només començar la segona part després d’una excel·lent passada de Messi. Va rematar, el francès, al cos del porter. Sí que ho va fer en el minut 22, en una jugada pràcticament calcada i que va servir perquè s’estrenés com a golejador en la Champions de blaugrana. El gol va deixar pas a uns minuts de xou de Messi. Jugades individuals de l’argentí que no van acabar en gol de miracle però que no deixen cap dubte que quan dilluns rebi la Pilota d’Or serà amb tota la justícia del món. Jugades amb un xut de falta lateral inclòs que va anar al pal. Devia voler imitar el gol que havia fet Dybala un dia abans amb la Juventus.

Messi va ser el gran protagonista de bona part del partit i en els minuts finals ho va ser Ter Stegen. L’alemany, que havia evitat un gol de Brand, va haver de fer front a Jadon Sancho. És possiblement el millor atacant del Dortmund, però ahir va ser suplent després d’haver tingut un petit enfrontament amb el seu entrenador. Que és un jugador amb un futur espectacular ho va demostrar fent un gran gol i amb una gran rematada que va anar al travesser després que Ter Stegen toqués la pilota. Van ser dues de les poques situacions de perill que va patir la defensa blaugrana, ahir amb moltes baixes per lesió i sanció, però a la qual van ajudar els davanters amb la seva pressió.