El Barça va posar punt final a la primera fase de la Champions de la millor manera possible. Amb una victòria de prestigi al Giuseppe Meazza contra l’Inter, que queda eliminat després del triomf del Borussia Dortmund, però sobretot amb un altre botí de més valor tenint en compte la intranscendència de la cita. I no és cap altra cosa que certificar que la seva segona unitat, els secundaris, van saber respondre a la perfecció al repte que se’ls va plantejar. Van estar a l’altura i el van passar amb nota. A més a més, van marcar Carles Pérez, que jugant va debutar en la Champions i es va guanyar un contracte de primer equip, i Ansu Fati, que es va convertir en el golejador més jove en la història de la Champions.

Aprofitant que el Barça esportivament no es jugava res, Valverde va decidir fer una petita revolució i va canviar el dibuix tàctic. Va organitzar un 3-5-2 amb tres centrals, Todibo, Umtiti i Lenglet; dos carrilers, Wague per la dreta i Junior per l’esquerra; un mig del camp amb Rakitic, Arturo Vidal i Aleñá, i dos atacants, Griezmann i Carles Pérez. Potser ho va fer per protegir l’equip amb tants canvis de jugadors o per intentar contrarestar el joc de l’Inter de Conte, que utilitza aquest sistema. El tècnic blaugrana ja havia advertit també que no tots els del planter que havien viatjat es vestirien de curt, però el que potser ningú esperava és que el descartat fos el prometedor Riqui Puig.

Era l’Inter l’equip que necessitava que passessin coses, però durant força minuts del primer temps no ho va semblar. Amb sistema nou i tants canvis, el Barça va apostar per no arriscar i va buscar el control a través de possessions llargues de la pilota en espera de trobar espais. Els italians, sorprenentment, tampoc pressionaven en excés i en totes les jugades. De fet, el primer avís va ser del Barça en una bona rematada creuada de Carles Pérez a passada d’Aleñá que va aturar Handanovic. Responia l’Inter amb una jugada de Lukaku en què va asseure Umtiti amb una bona finta, però Lenglet va ser clau en el tall tirant-se a terra. Umtiti tornaria a quedar retratat quan va ser massa tou en un salt amb Lautaro, que va combinar amb Lukaku i aquest va veure perfectament l’arribada per l’esquerra per posar-li una molt bona pilota perquè l’engaltés de primeres. Neto, que s’estrenava, va refusar amb els punys.

Eren dues aproximacions aïllades perquè l’Inter, ni de bon tros, tenia el control del partit i va quedar demostrat en el minut 23 quan el Barça es va avançar mitjançant Carles Pérez. Debut en la Champions i gol, dia per no oblidar mai. El gol blaugrana va deixar San Siro més glaçat del que ja ho estava pel fred que feia ahir a Milà i l’Inter va quedar estabornit durant uns minuts. Alguns xiulets a la grada i en la ment d’aficionats i futbolistes el record de la temporada passada quan també van quedar fora dels vuitens a casa quan necessitaven guanyar un PSV que tampoc es jugava res. I un calfred gegantí els va recórrer el cos quan Lenglet es va quedar tot sol dins l’àrea després d’un córner però inexplicablement va xutar a fora. Durant uns minuts, l’equip de Conte va desaparèixer del partit. Reaccionaria al final de la primera meitat, gràcies a Lautaro, que va tornar a fer intervenir Neto amb un bon xut i després protegint a la perfecció la pilota davant Todibo per esperar l’arribada de Lukaku perquè empatés el partit amb un xut ajustat. Minuts abans D’Ambrosio també havia amenaçat amb una rematada de cap.

El Barça va seguir el pla establert en el segon temps i en cap moment va perdre la cara al partit. Els menys habituals eren conscients que no es podien permetre el luxe de no deixar-ho tot sobre la gespa. Griezmann va obligar a intervenir Handanovic després d’una jugada col·lectiva. L’Inter estava nerviós perquè necessitava un segon gol per no quedar-se fora i aquest no arribava. Neto va estar sublim en un mà a mà amb Lukaku i a Lautaro li van anul·lar un gol per fora de joc. Els blaugrana, ja amb Luis Suárez i De Jong, es mantenien ferms mentre el nerviosisme anava creixent en les files de l’Inter. Conte va posar tota la carn a la graella però vivia sobretot gràcies al talent de Lautaro, magnífic. Els italians encara es van desesperar més quan Kuipers va anul·lar un gol a Lautaro per fora de joc de Lukaku. I el pànic es va estendre en un contracop mal finalitzat per Carles Pérez, que després va ser reemplaçat per Ansu Fati.

I precisament va ser ell qui va deixar glaçat del tot tot el Giuseppe Meazza quan a quatre minuts de final va fer una rematada rasa i ajustada des de la frontal que va fer inútil l’estirada de Handanovic. Nit rodona a Milà.