Tempesta basca

Els blaugrana van sobreviure a una primera part en què la Real Sociedad va ser molt superior. Els bascos, tot i tenir un rendiment més baix en els últims partits pel que fa als resultats, havien demostrat que són un dels equips que millor juguen de la lliga. Amb Imanol Alguacil a la banqueta, destaquen pel seu tracte exquisit de la pilota, sense ni una pilotada, buscant sempre una sortida neta des de darrere, comandats per Mikel Merino, i amb Odegaard i Oyarzabal com a homes diferencials i desequilibrants. Amb la pilota van superar un Barça que no acaba d’aprendre la lliçó quan juga lluny del Camp Nou i que no surt amb els cinc sentits al camp. La Real Sociedad superava el Barça amb pilota i també sense. Perquè la pressió pràcticament en marcatges individuals ordenada per Alguacil incomodava molt els blaugrana, que no van aconseguir tenir una possessió llarga fins al minut 36. Fins aleshores, ja havien passat algunes coses. Com un parell d’arribades per la banda esquerra dels bascos amb Monreal. El lateral aprofitava que Messi no el seguia per arribar amb perill a l’àrea blaugrana. A més, Isak i Odegaard feien molt mal als de Valverde buscant la pilota entre línies. Els defenses no els seguien i els migcampistes no arribaven, i així la Real Sociedad arribava amb perill a la porteria de Ter Stegen, tot i que la majoria de cops la pilota acabava en córner. En un servei des de la cantonada, en el minut 10, va arribar el penal de Busquets. L’àrbitre va veure com el de Badia agafava lleugerament Diego Llorente i el va assenyalar. El VAR el va ratificar i Oyarzabal el va transformar enganyant Ter Stegen.

El gol encara va fer més dominadora la Real Sociedad, que s’agradava amb la pilota. S’agradava tant que alguns dels seus jugadors arriscaven massa en la construcció. Així, Suárez va tenir una bona oportunitat en una pilota a l’espai, però la seva rematada la va refusar Remiro sense gaires problemes. En el minut 38, però, una errada de càlcul de Llorente va provocar una recuperació blaugrana i una cavalcada de Suárez amb passada a Griezmann, que va empatar. Ho va fer picant la pilota davant la sortida de Remiro. Una finalització molt semblant a la de dissabte passat contra el Mallorca. Griezmann no va celebrar el gol, ja que va començar a destacar en el món del futbol a les files de la Real Sociedad.

Canvis al timó

La segona part va ser més una muntanya russa, amb fases de tranquil·litat per al Barça i d’altres en què els de Valverde ho van passar molt malament. I això que molt aviat van aconseguir agafar avantatge en el marcador. Només s’havien jugat quatre minuts quan Busquets es va inventar una gran passada a l’espai que trencava tota la línia defensiva de la Real. Messi i Suárez quedaven sols davant Remiro. L’argentí, generós, va donar el gol a Suárez, que estava més ben situat. El gol va donar pas a uns minuts de desencert de la Real. Va representar un cop moral per als bascos. Havien estat superiors pràcticament tot el partit, però perdien. El Barça va tenir uns minuts de control, però tampoc van ser gaires. Fins i tot va tenir a tocar un tercer gol en una rematada de Piqué en el llançament d’un córner que un defensa va refusar sobre la línia. Allà es va acabar la tranquil·litat. Els bascos van tornar a creure en les seves possibilitats i van tornar a agafar el timó del partit guiats pel seu Messi particular, Martin Odegaard. El noruec, cedit pel Real Madrid i pel qual es va barallar mig Europa quan era un nen, s’entreveu com un jugador decisiu. I amb ell comandant els atacs, la Real va empatar. El perill va tornar a arribar per la banda esquerra. Monreal va ser un malson durant tot el partit per a la defensa blaugrana. La seva centrada va provocar l’errada de Ter Stegen. Si el porter alemany hagués deixat passar la pilota, s’hauria perdut, però ningú el va avisar. Va posar una mà, la va deixar morta i Isak va tornar a fer pujar l’empat a un marcador que ja no es mouria, tot i que els dos equips van buscar el gol fins al final. Això sí, la sensació de perill es concentrava més a l’àrea de Ter Stegen que a la de Remiro. Especialment perillosa va ser una jugada amb refusos i rematades que va acabar Willian José.

Alberola se l’empassa

Del Barça, sols va comptabilitzar un xut de Rakitic i la polèmica jugada final: un penal sobre Piqué reclamat pel central amb les mans al cap en el temps afegit i que ha indignat tant el Barça que ha fet que fins i tot el president Bartomeu hagi decidit enviar una carta a Rubiales per queixar-se del VAR. Perquè Alberola Rojas no hi va veure contacte. O no va ser prou valent per assenyalar-lo en l’últim minut. Però tampoc ho va ser Gil Manzano, l’àrbitre de VAR. El Barça podria haver guanyat en aquella jugada. També hauria pogut perdre en alguna acció anterior.