Tot i la derrota contra l’Olot, estic content de com van les coses. Mantenim el bloc de la temporada passada. Vam pagar un peatge i l’equip ja sap de les dificultats d’aquesta categoria. La plantilla és molt jove, però som més madurs i conscients del que costa guanyar un partit a segona B. Hem fet un pas endavant en aquest sentit.

Ho sé per experiència perquè hi vaig jugar. És una categoria en què hi cap una mica de tot, futbolistes que surten del juvenil, veterans que no tenen qualitat per jugar més amunt però sí a segona B, jugadors que han tocat la primera i la segona i que les circumstàncies els han portat aquí... Les altres plantilles tenen molts futbolistes que es juguen el seu futur en cada partit, i això es nota sobre el camp, sobretot davant de nanos tan joves. Però estic segur que farem una bona temporada perquè hem sabut veure com és la categoria.

Som el Barça B. Formació al cent per cent. El primer objectiu és que tots els jugadors estiguin preparats per ajudar el primer equip si els necessita. Per al dia a dia i també per al cap de setmana. No serviria de res pujar de categoria si després cap d’aquests jugadors no serveix per al primer equip. No serviria de res tenir jugadors sense perfil del primer equip. A partir d’aquí, tenim un equip molt jove, amb nanos que fa molts anys que són en el club, que estan acostumats a guanyar des d’alevins. A jugar bé i a guanyar. Com a Barça B estem obligats a aspirar al màxim, però el primer objectiu ha de ser que els nanos millorin cada dia. Després, quan quedin quatre o cinc jornades, esperem estar lluitant per entrar en la fase d’ascens.

Sempre és millor estar a segona A perquè estàs més a prop de primera, t’enfrontes amb jugadors millors, jugues en camps millors. Però els jugadors del filial, si tenen nivell per estar en el primer equip, pujaran juguin a segona A, segona B o tercera. Hi ha exemples. Pedro i Busquets. Iniesta i Messi no van jugar mai a segona A. Per al club crec que és millor estar a segona A i el Barça ha d’aspirar sempre a estar a segona A, però per als jugadors no és tan necessari.

És un repte. Repeteixo, el més important és la formació, però som el Barça, hem de competir cada cap de setmana i aspirar al màxim, que és quedar primers. La temporada passada vam estar amb possibilitats de promoció fins a la penúltima jornada. Aquesta temporada ens hi hem de ficar, i després, a veure què passa. És un repte, però no ha de ser l’objectiu.

Tenim un Barça B ple de jugadors amb possibilitats reals de ser jugadors de la primera plantilla. El curs passat van jugar Chumi, Riqui, Miranda, Wagué, Collado, Carles Pérez. Aquesta temporada ho ha fet Araújo, hi han anat Morer, Abel Ruiz, Iñaki Peña. Tenim un filial amb jugadors en totes les posicions que poden anar amb el primer equip. Per desgràcia, no tots ho podran fer, però espero que alguns es puguin consolidar. És una tranquil·litat saber que si el primer equip necessita cobrir qualsevol posició, els del filial estan preparats.

No té res a veure. El Mini era un estadi de primera. Aquest és més modern, impacta, estem més a prop de la ciutat esportiva. Si venen dues o tres mil persones sembla que estigui ple. Té bones dimensions, la gespa està perfecta. Però per als que la nostra ciutat esportiva va ser el Mini ha estat complicat. Jo he sentit tristor, nostàlgia. Allà estaves molt a prop del Camp Nou.

Es parla tant d’ell que tots tenim moltes ganes que jugui en el primer equip. Hem de saber que té vint anys, que és molt jove. L’any passat va jugar més de trenta partits amb nosaltres i ho va fer molt bé. Aquest any també ho està fent molt bé, però hem de ser realistes i veure el mig del camp del primer equip. Carles Aleñá, que va ser el millor de la seva generació cada any, des de benjamí al filial, que va fer dotze gols amb el Barça B, està tenint poca presència. Riqui, Collado, Monchu han d’estar preparats per quan els necessiti el primer equip. Hem d’aconseguir entre tots que dos o tres jugadors es consolidin en la primera plantilla, però hem de tenir paciència i aprofitar les situacions, com han fet Ansu i Carles Pérez.

Té ADN nostre. Té desimboltura, té sortida de pilota, arribada, defineix molt bé... Si no passa res ha de ser jugador del primer equip.

Crec que el club ha de tenir un pla amb aquests jugadors. Si el club creu que serà jugador del primer equip, crec que és millor que estigui aquí, encara que sigui jugant amb el filial i entrenant-se amb el primer equip. Si marxes, potser tens més minuts, però aquí segur que tens més entrenaments de qualitat. Iniesta i Xavi no van sortir, van fer el seu procés aquí. Sergi Roberto és un altre exemple.

A ell i a altres jugadors. Riqui Puig és un jugador d’1,65, trenta quilos, que creus que li robaràs la pilota ràpid, però et poses davant seu i marxa. Fa ràbia no poder treure-li la pilota, com a Iniesta o a Xavi. És molt vistós, fa espectacle. Crec que se l’ha de protegir, a ell, perquè així protegeixes el futbol.

És un altre dels jugadors que per qualitat, talent, pel temps que fa que és aquí, perquè com Aleñá ha marcat diferències sempre, mereix tenir una oportunitat en el primer equip. Després ell s’ho haurà de guanyar. Fa molts gols sent interior, de juvenil guanyava partits i l’any passat, sent de primer any, es posava l’equip a l’esquena moltes vegades. Pot jugar d’extrem, interior o fals davanter centre. Jo el veig clarament en el primer equip.

És un d’aquells jugadors que venen de fora per ajudar. Va arribar l’any passat amb dubtes, fins i tot seus. Li va costar adaptar-se perquè venia d’un futbol totalment diferent. Amb treball i actitud ha anat agafant els conceptes i millorant en la sortida de pilota. És un gran defensa. No sé si serà jugador de la primera plantilla, però sí que serà futbolista professional.

Ens posem una medalla amb Carles Pérez. Ve als sopars, als partits, va jugar el dia del Cornellà i va fer un gran partit i un gran gol. Si està en la primera plantilla, encantadíssims i si un dia ha de venir a ajudar, també. Té 21 anys i espero que jugui molt amb el primer equip, però si no ho fa, que vingui aquí i el tindrem rodat per quan el necessitin. Quan torni Dembélé, ell i Ansu tindran quatre grans estrelles davant seu.

Encara és més boom. Juvenil de segon any, amb una renovació complicada. És un jugador de molt nivell, que havia d’estar amb nosaltres i que si algun partit no jugava, baixaria al juvenil, a jugar la Youth League, per exemple. En el segon entrenament amb nosaltres, vaig veure que no volia jugar en el juvenil, que volia ser del filial. Per actitud, pels entrenaments. Però ni això, directe al primer equip. El van cridar amb les lesions de Messi i Suárez i va mostrar tot el talent que té. Ha estat un sorpresa no per la seva qualitat, però sí per la seva joventut. Amb setze o disset anys no li toca això, però ho està fent molt bé.

Sap greu, però és un procés. Wagué va fer una temporada brutal l’any passat i va jugar bé quan ho va fer amb el primer equip. Aleñá, des de sempre, sabem que és jugador de la primera plantilla. Però quan arribes allà és molt difícil. T’has de mantenir. Lluites contra jugadors que són els millors en la seva posició. Quan han jugat, ho han fet bé, però allò és futbol de veritat. Per mi, jugarien més, però Valverde té també jugadors de primer nivell mundial en les seves posicions.

Molt bona. Flueix molt la relació. Amb ell o amb membres del seu cos tècnic. Es preocupa molt pel filial, pels jugadors que pot utilitzar. Jo tinc assumit que soc l’entrenador del filial i que a vegades fins l’últim dia no tinc la plantilla completa per entrenar; però això és el que ha passat sempre en el club. És difícil a vegades preparar així un partit, però a un jugador li pot anar molt bé entrenar-se dues o tres vegades en una setmana amb el primer equip.

Ansu i Carles Pérez en són l’exemple. També Araújo o Morer. Moltes vegades depens de les circumstàncies i del que tens. Si tens un dels millors del món en una posició, no aniràs a buscar un nano del filial perquè sí.

No ho sé ben bé, però crec que falta paciència. Thiago Alcántara, per exemple, volia més minuts i va tenir una oferta del Bayern. Els exemples són Xavi i Iniesta. Els va costar, però van tenir paciència i van acabar sent estrelles mundials. Bartra és un altre jugador que podria estar en la primera plantilla, però potser va pensar un dia que no tenia els minuts que volia i va aprofitar una oferta del Dortmund per marxar.

El futbol s’ha convertit en un negoci. Amb setze o disset anys t’ofereixen un gran contracte. I ho fan equips potents d’Europa. Venen amb una oferta econòmica que no pots refusar i amb un projecte que et diu que acabaràs en el primer equip. Després potser no hi arribes, però el contracte ja el tens, un contracte que aquí no et poden oferir. Crec que la majoria marxen per diners, no pel projecte esportiu. Al final, aquí, si ets bo, puges. Ansu i Carles Pérez són un exemple. Amb nosaltres han jugat ja juvenils de primer any, com Konrad, Illiax, Nils Mortimer. Aquí hi ha projecte, el tema econòmic és una altra història. Pots fer alguna excepció amb algun jugador, però mai arribaràs al que ofereixen fora.

Han passat moltes coses. No acostuma a haver-hi un canvi d’entrenador en un juvenil. Jo ho vaig agafar pel Gabri perquè va tenir una oferta d’un equip de primera divisió, però aquesta vegada ha estat diferent. Hi han hagut molts moviments. Em sap greu perquè els jugadors es perdran l’experiència de jugar la final a quatre, sempre hi havíem arribat. És una experiència que perden, disputar eliminatòries contra grans equips europeus. En la lliga, hi ha alguns rivals potents, contra els quals competeixes de tu a tu, però la majoria de partits els guanyes amb facilitat.

I tant! A mi em va costar. Vaig estar tres anys en el filial i cedit a l’Extremadura. Em preguntava per què jo no pujava i un altre sí. Però és que en la meva posició hi havia Figo. Tothom no hi cap. Han de tenir paciència i treballar, són molt joves; excepte Akieme i Sarsanedas, la resta encara seran sub-23 la temporada que ve. Això és un èxit. Per a mi té molt més sentit això que no el que va passar fa unes temporades. Es va pujar, però hi havia jugadors més veterans que no podien ajudar el primer equip. Entenc que hi hagi futbolistes que vulguin marxar si tenen ofertes de primera, que es preguntin què faig a segona B si puc jugar a primera, però amb paciència potser pots acabar en el primer equip o en un equip de primera millor.