El derbi va acabar amb repartiment de punts però amb sensacions completament diferents per als dos equips. Per al Barça va ser l’enèsim toc d’atenció de la temporada en un partit fora de casa després de regalar gairebé tot el primer temps, mentre que per a l’Espanyol, malgrat seguir com a cuers, és una injecció brutal de motivació que els farà créixer en confiança i mantenir intactes les seves esperances de salvació. Els blaugrana mantenen el liderat, però de nou empatat a punts amb el Real Madrid, i els blanc-i-blaus es reforcen anímicament de cara a una segona volta decisiva.

Com a punt de partida, el derbi era absolutament desigual. Perquè el Barça hi arribava líder i amb l’única pressió de saber que només podien deixar-se el lideratge si perdien després de la victòria del Real Madrid, mentre que les urgències de l’Espanyol sí que eren rellevants, perquè és el cuer de la lliga, les sensacions que havia transmès en els últims partits eren tan nefastes que estrenava nou tècnic, Abelardo, i arribava al partit encara sense cap victòria al seu estadi. Valverde, però, això no ho va tenir en compte i va pensar més en les dificultats que sempre ha tingut el Barça en el primer partit de l’any després de les vacances nadalenques, en la motivació afegida que podrien tenir els blanc-i-blaus i en la incògnita que suposava aquest Espanyol de l’asturià. No es va reservar res i va sortir amb l’onze de gala. Abelardo, encara amb pocs dies de feina a les espatlles, sí que va prendre algunes decisions que cal tenir en compte, com tornar a un sistema 4-4-2, donar la titularitat a Melendo, situar David López al mig del camp i deixar Darder despenjat amb Calleri al davant.

La va encertar Valverde amb el plantejament, però els seus jugadors no van entendre el missatge. Perquè durant la primera meitat amb prou feines es va notar que s’enfrontaven el líder i el cuer. L’Espanyol en va fer prou estant molt concentrat en defensa i intens sense pilota per desactivar durant força minuts la pitjor versió del Barça aquesta temporada, la dels partits fora de casa. Sense ritme, apàtics, sense generar res de res i, el que és pitjor, ni tan sols fer l’esforç per pressionar amb l’intent de recuperar la pilota aviat per sortir a l’atac. Gestionant el pas dels minuts en espera d’alguna genialitat de Messi i confiant que el rival no els faria gaire mal. Però quan jugues a aquesta tàctica pot passar que et marquin i hagis d’anar a remolc. I és el que va succeir. David López va rematar una falta lateral servida per Marc Roca i va avançar l’Espanyol. Llavors sí que els van venir les presses, com si no haguessin après que aquest és un risc absurd perquè aquesta temporada l’únic cop que han acabat guanyant un partit en què s’havien posat al darrere en el marcador va ser a Butarque contra el Leganés. La resta van acabar o en empat o derrota.

El primer xut a porteria del Barça va ser en el minut 26, una rematada tova de Messi. L’argentí poc després tornaria a posar a prova Diego López en una rematada de cap en cursa després d’una centrada de Sergi Roberto. Els blaugrana començaven a donar símptomes de despertar-se perquè poc després en una jugada individual Luis Suárez va enviar la pilota al pal i abans del descans Messi i Griezmann no van saber completar un bon contracop.

Però la cara del partit havia començat a canviar. I es va certificar al cap de cinc minuts del segon temps amb el gol de l’empat de Luis Suárez després de rematar perfectament amb l’interior del peu i al primer pal una centrada de Jordi Alba. Arturo Vidal ja havia entrat per Rakitic per buscar aquell punt d’intensitat que sempre ajuda a despertar els companys. I l’encert va ser total, perquè el xilè, que aquestes vacances ha estat protagonista per haver denunciat el Barça per reclamar-li 2,4 milions d’euros, va fer el segon després de rematar impecablement de cap una centrada de Luis Suárez amb l’exterior. Abelardo va reaccionar fent entrar Vargas per Víctor Gómez. L’Espanyol necessitava fer un pas endavant perquè el Barça ja havia aconseguit el domini del partit i cada cop arribava amb més perill a la porteria de Diego López.

Se’ls va obrir una possibilitat amb l’expulsió de De Jong en el minut 75 després de rebre dues targetes grogues, les dues per haver agafat el rival. Wu Lei va despertar Cornellà-El Prat amb una rematada de cap tova que Neto va aturar fent una estirada per a la fotografia. Valverde va intuir que tocaria patir els minuts finals perquè l’Espanyol es bolcaria a l’atac i va fer entrar Semedo per Griezmann per reordenar l’equip. Amb un menys, el Barça va seguir buscant el tercer, però l’Espanyol no perdia les esperances gràcies a un actiu Wu Lei. I precisament va ser el davanter xinès qui va fer esclatar el camp amb el gol de l’empat a tres minuts del final. El resultat no els treu del pou, però el públic va acabar el partit entonant un “Sí se puede” que l’Espanyol, després del derbi, ja es creu més.