Vents de canvi i sort de Messi

A poc a poc i bona lle­tra. El nou Barça de Qui­que Setién con­serva el lide­ratge de la lliga gràcies a una tre­ba­llada victòria con­tra el Gra­nada en un par­tit en què ja es va poder detec­tar algun dels can­vis que el tècnic té pre­vist intro­duir en l’equip per tal de millo­rar-ne les pres­ta­ci­ons. Nove­tats tàcti­ques i una acti­tud més posi­tiva, però al final qui va aca­bar reso­lent va ser el de sem­pre, Messi. Encara és massa aviat per saber si el canvi ser­virà d’alguna cosa, ja que el que neces­sita Setién és més temps per poder tre­ba­llar i per convèncer els juga­dors de les bon­dats del seu plan­te­ja­ment, però l’enfo­ca­ment que es va poder intuir ahir és el cor­recte i va en la bona direcció. Veure Riqui Puig debu­tar al Camp Nou en la lliga i aca­bar el par­tit amb set juga­dors de la casa damunt la gespa també és tota una decla­ració d’inten­ci­ons.

La pri­mera ali­ne­ació de Qui­que Setién era un dels prin­ci­pals dub­tes que hi havia al vol­tant del par­tit. Per als que s’espe­ra­ven una revo­lució tenint en compte com havia arri­bat a la ban­queta, la sen­sació de des­trem­pada devia ser abso­luta. El nou tècnic blau­grana va res­pec­tar les jerar­quies i va sor­tir amb un onze que hau­ria fir­mat Val­verde per­fec­ta­ment. De fet, l’única sor­presa va ser la inclusió d’Umtiti al cos­tat de Piqué, però que no ho era tant tenint en compte que Len­glet té qua­tre tar­ge­tes gro­gues i el pro­per par­tit és a Mes­ta­lla con­tra el València. Amb la resta, màxima pre­vi­si­bi­li­tat. Amb el retorn a la por­te­ria de Ter Ste­gen, Sergi Roberto i Jordi Alba als late­rals, al mig del camp ni ras­tre de Riqui Puig i Art­hur –per­fils que en teo­ria lli­guen més amb el fut­bol que vol posar en pràctica Setién– i sí d’Arturo Vidal acom­pa­nyant Bus­quets i Raki­tic. I al davant, Messi, Gri­ez­mann i Ansu Fati, que va relle­var el lesi­o­nat Luis Suárez.

Però que l’ali­ne­ació fos recognos­ci­ble no sig­ni­fica, en cap cas, que no es notes­sin els pri­mers mati­sos ins­tau­rats per Setién en l’equip. Perquè, de can­vis, n’hi va haver. Per començar, Ansu Fati va jugar ben obert a la banda, amb Messi cen­trat i amb lli­ber­tat i Gri­ez­mann a l’esquerra però bus­cant el joc per dins i dei­xant la banda a Jordi Alba. Un equip asimètric. En la sor­tida des del dar­rere, un aspecte que el tècnic cuida espe­ci­al­ment, el Barça ho feia amb tres homes, Sergi Roberto, Piqué i Umtiti, i Alba pràcti­ca­ment se situ­ava d’extrem. Des­ta­ca­ble també va ser la millora en la cir­cu­lació de la pilota gràcies al fet d’inten­tar jugar a un o dos tocs, i a un aug­ment de la mobi­li­tat dels juga­dors, en espe­cial al davant, amb Messi com un dels pocs que sem­blava que tenien llicència per fer con­duc­ci­ons. També hi va haver certa millora en la pressió, i després de molt temps es va poder veure l’equip jugant més junt i amb Bus­quets més amunt, un fet impor­tant.

Però en aquesta pri­mera mei­tat, el Barça va ser incapaç de tra­duir el gran domini del joc que va tenir (83% de pos­sessió) en un gol. D’oca­si­ons, se’n van crear algu­nes, però tam­poc gai­res, perquè durant algu­nes fases del pri­mer temps va fal­tar una mica de pro­fun­di­tat. Les dues pri­me­res les va tenir Ansu Fati, però en una el seu xut encre­uat el va poder refu­sar Rui Silva i en la segona va rema­tar massa amunt. Els blau­grana arri­ba­ven bé per les ban­des, però Ansu no estava encer­tat en la pas­sada final ni tam­poc en la rema­tada quan la cen­trada venia per l’altre cantó. En una jugada marca de la casa per l’esquerra, Messi va estar a punt de mar­car després de rebre d’Alba, però la seva rema­tada va anar al late­ral de la por­te­ria.

El segon temps va començar amb dos xuts llu­nyans, de Messi i Raki­tic, i una bona recu­pe­ració d’Arturo Vidal mal fina­lit­zada quan era un qua­tre con­tra dos molt clar. El Barça bus­cava el gol amb insistència per evi­tar les pres­ses d’última hora i Setién va fer sor­tir a escal­far Riqui Puig i Car­les Pérez. Als blau­grana els fal­tava aquell punt de luci­desa per tro­bar la pas­sada deci­siva, la que fa mal, i no acon­se­guien tro­bar esclet­xes en un Gra­nada molt ben orde­nat. Els anda­lu­sos van dei­xar glaçat el Camp Nou amb una rema­tada al pal d’Eteki després d’una pèrdua molt peri­llosa de Sergi Roberto. El Barça hi va res­pon­dre amb un xut de Gri­ez­mann. Setién va fer entrar Riqui Puig, ova­ci­o­nat, per Raki­tic, amb la idea de gua­nyar cla­ri­vidència i un punt d’atre­vi­ment al mig del camp. Amb un home més per l’expulsió de Germán per doble groga, els blau­grana neces­si­ta­ven el gol per no començar l’etapa de Setién amb dub­tes per un mal resul­tat.

I, és clar, al res­cat de l’equip va sor­tir Leo Messi, que va saber apro­fi­tar una bona recu­pe­ració de Riqui Puig per com­bi­nar amb Gri­ez­mann i Arturo Vidal abans de defi­nir amb moltíssima tran­quil·litat davant Rui Silva. El gol va enco­rat­jar el Barça, que ben aviat va bus­car el segon amb una nova rema­tada de Messi i una altra de Gri­ez­mann després d’una bona con­ducció de Riqui Puig. Setién va voler gua­nyar encara més con­trol i va fer entrar Art­hur, que va tor­nar un mes i mig després, un cop supera­des les molèsties al pubis. El resul­tat, però, no es va moure més i Setién es va poder estre­nar amb una victòria. El pri­mer cop que en signa una en un debut.