Abans del partit d’aquesta nit contra el Leganés, el FC Barcelona només ha jugat una vegada com a local en una eliminatòria de copa a partit únic. Va ser fa més de 70 anys. Exactament, el 24 d’abril del 1949, i contra el Girona. El món era un altre, Catalunya era una altra i el futbol, per descomptat, tampoc no tenia res a veure amb el que és ara. En un context encara de postguerra, la Federació Espanyola de Futbol havia permès que les eliminatòries dels vuitens de final de la copa –quan els vuit primers classificats de primera divisió iniciaven la seva participació– es decidissin en un sol partit, jugat al camp d’un dels dos contendents, sempre que l’equip visitant fos compensat econòmicament.

El Barça, que acabava de guanyar la lliga derrotant l’Espanyol (2-1) en l’última jornada, es va posar d’acord amb el Girona, amb qui havia quedat emparellat, perquè l’eliminatòria es jugués a les Corts. L’equip gironí, molt inferior, havia tancat la lliga de segona divisió salvant la categoria, en una honrosa desena posició, i arribava al mes d’abril just de forces. “No estàvem en condicions d’aguantar bé aquesta eliminatòria, per això vam acceptar de jugar-la a un sol partit”, reconeixeria Joan Martorell, el secretari tècnic del Girona. La premsa local, però, no ho veia gaire clar. “Per damunt de qüestions materials hi ha el punt d’honor d’un equip [...] i el nom de la ciutat que es representa. Això últim és el que han de tenir present al llarg de la seva actuació els jugadors que lluiran la samarreta del Girona”, es podia llegir, en castellà, al diari Los Sitios, el precedent del Diari de Girona, en la prèvia del partit.

El cas és que, a canvi de 150.000 pessetes, el Girona va acceptar que aquells vuitens de final es disputessin només en 90 minuts, a Barcelona: la junta directiva presidida per Agustí Montal Galobart va acordar pagar aquesta quantitat al club blanc-i-vermell, que rebia, així, una important injecció econòmica. La tarda del diumenge 24 d’abril del 1949 hi va haver, doncs, un derbi català a les Corts el guanyador del qual jugaria els quarts de final de la copa. I el guanyador va ser el Barça, per un escandalós 9-0.

Damunt la gespa la diferència va ser abismal, perquè els blaugrana eren molt superiors i perquè el Girona va haver de jugar durant més d’una hora amb un home menys per la lesió del seu mig volant Virgili. En aquella època no es podien fer canvis i l’equip que entrenava Carlos Platko –el germà del mític porter glosat per Rafael Alberti– es va desfer com si fos de sucre davant els onze futbolistes que estaven a les ordres de l’uruguaià Enrique Fernández. La crònica que va escriure Juan Narbona a El Mundo Deportivo és prou eloqüent, en aquest sentit: “Els gironins no van comptar que es trobarien amb un Barcelona disposat a demostrar que no és campió de lliga per un caprici de l’atzar. El Girona ja havia deixat d’existir al cap de mitja hora de joc, ofegat pel torrent de joc del seu adversari.”