Després del tancament del mercat d’hivern, el Barça s’ha quedat amb només divuit jugadors per afrontar el que queda de temporada, i si comptem que un d’ells és Luis Suárez, la xifra es queda en disset. Més tots els jugadors del filial que puguin ajudar en algun moment, com és el cas d’Ansu Fati, Riqui Puig, Collado, Araujo o qualsevol altre. Una plantilla curta, extremadament curta, però que és la que haurà de posar tota la seva qualitat i esforç per intentar que aquest exercici acabi amb un trofeu a les vitrines del club. Això obligarà Quique Setién a gestionar molt bé els minuts de cada jugador, tenint en compte que l’equip està viu en les tres competicions. Per sobreviure en totes cal que tots estiguin frescos de cap i de cames i poder comptar amb la sort que no es produeixi cap més lesió important.

Després de perdre el lideratge per culpa de la derrota a Mestalla contra el València es van disparar algunes alarmes en el Barça. L’efecte il·lusionador per l’arribada d’un nou tècnic que es va viure en la seva estrena contra el Granada va tenir un sotrac important en el partit de copa del Rei contra l’Eivissa, salvat en l’últim moment per Griezmann, i els dubtes es van acabar de fer grans després de l’ensopegada a València, on l’equip va oferir una molt mala imatge, sobretot en el primer temps, en què va ser inofensiu amb la pilota i desconcertant a l’hora de defensar. Quique Setién va començar a rebre algunes crítiques per la falta de profunditat i d’idees en fase ofensiva i per la fragilitat de l’equip al darrere. El tècnic va ser el primer de marxar decebut de Mestalla. Discurs clar i contundent sobre les coses que no li havien agradat del seu equip però confiança que amb temps i més treball els conceptes que vol anar implantant acabaran funcionant.