El Benito Villamarín viurà demà el retorn de Quique Setién, segurament més pendent de l’irregular moment esportiu que viu el Betis, perdut enmig de la taula en la lliga i eliminat en la copa, que de la rebuda a un entrenador que no va deixar indiferent ningú d’entre la fogosa massa social bètica. Tot i així, ben segur que no hi haurà cap aficionat que passi per sobre de la presència de qui, les temporades 2017/18 i 2018/19, va seure a la banqueta blanca i verda amb una idea innegociable de futbol vistós i desacomplexat. “Amb ell no érem competitius, ens faltava intensitat”, diuen els bètics més crítics amb Setién. “Feia anys que no vèiem jugar l’equip tan bé”, sostenen els seus addictes. D’una afició que en els últims temps viu en un ambient permanent de fractura social cal esperar que s’expressi, com si estigués a La Maestranza, amb divisió d’opinions.

De fet, Quique Setién mateix, que no acostuma a dissimular els seus pensaments, ha reconegut més d’una vegada que el motiu principal de la seva sortida del Betis, ara fa set mesos, va ser la mala relació que va mantenir amb bona part de la graderia del Villamarín, i no pas pels mals resultats. “Em sembla bé que l’afició es manifesti. He acceptat la crítica amb enteresa. He estat dos anys en el Betis, que per aquest club és força temps, i crec que la immensa majoria de l’afició no es pot quedar només amb un parell de coses sobre mi. El realment important és el que passa al terreny de joc, el que pensen els jugadors i els resultats esportius. I crec que tot això ha estat positiu. Amb això em quedo. I també amb la part de la gent que ha valorat la meva feina”, explicava en una entrevista a la cadena SER, el mes de maig passat, després de la seva sortida. “M’ha costat adaptar-me, ho reconec. Soc un home del nord, convençut del que penso, amb sentit comú. Per això necessito arguments, i aquesta irracionalitat, aquesta passió que hi ha a Sevilla i en el Betis, de vegades no és fàcil d’entendre per a la gent com jo. Hauria d’haver empatitzat més amb l’afició”, reconeixia també.

Enrere quedava una temporada, la 2018/19, força convulsa, en la qual Quique Setién va tenir el suport de la cúpula directiva del Betis –encara manté una bona relació amb el president, Ángel Haro, i el vicepresident, José Miguel López Catalán– però no pas el de Llorenç Serra Ferrer, qui, des de la seva influent posició de vicepresident esportiu, conseller i assessor del consell d’administració del club, no va parar de posar-li bastons a les rodes. El de sa Pobla va marxar també en acabar el curs passat, però continua sent un referent per a bona part de l’entorn verd-i-blanc que, ben segur, demà no muntarà un comitè de benvinguda per a Setién. No és el cas d’altres, com ara Marc Bartra, un puntal damunt la gespa, que no amaga que el seu retrobament amb qui va ser el seu entrenador serà molt especial. “Des del primer dia em va tractar molt bé, amb molt d’afecte. Vaig créixer com a futbolista amb ell”, manifestava aquesta setmana.