Còmoda victòria del Barça contra l’Eibar abans d’una setmana important en clau futbolística amb les visites a Nàpols i el Santiago Bernabéu i per acabar una setmana convulsa en el pla institucional. Leo Messi, tot i reconèixer que l’equip no està per a gaires alegries aquesta mateixa setmana, vol lluitar per tots els títols i va sentenciar el matx contra els de Mendilíbar amb tres gols en la primera part. L’argentí no entén de polèmiques, ni de guerres institucionals. Tot i que està al cas de tot, Messi és feliç al voltant de la pilota i, després de quatre partits consecutius sense marcar, es va retrobar amb el gol com els més grans. Per continuar lluitant per la lliga i aparcar, encara que només sigui una estona, l’escàndol institucional que ha sacsejat la directiva els últims dies, fent tremolar la cadira del president, Josep Maria Bartomeu, que va estar present a l’estadi a estones durant el partit. Crits de “Bartomeu, dimissió” i mocadors abans que la pilota comencés a rodar amb retard per una avaria en el VAR i també al final del partit. Protestes que caldrà veure si el president té en consideració després que qualsevol decisió sobre un possible avançament electoral hagi quedat ajornada a una reunió de la junta directiva que es farà quan acabi la investigació interna ordenada per l’escàndol de les xarxes socials. Protestes que també van mirar de ser silenciades per un sector de la graderia favorable al president i també per un sector de la grada d’animació, dividida com el barcelonisme –amb el sector que ocupen els Almogàvers protestant i la resta, no–. És el Barça, sempre caïnita, amb la directiva i inclús amb la pilota. Així s’explica que un sector de la graderia sigui capaç de xiular la sortida de pilota amb Ter Stegen. No deuen haver entès encara que el millor Barça de la història jugava d’aquesta manera i no amb passades en llarg.

Per sort per al Barça hi ha una figura que uneix tothom, Messi. I ell va ser el gran protagonista del partit contra un Eibar fràgil en defensa, que es va mantenir fidel a la filosofia de Mendilíbar. Els bascos van sortir a pressionar al davant, deixant espais a l’esquena de la defensa. I van provocar una primera xiulada en els primers minuts quan van perforar la porteria de Ter Stegen, en posició de fora de joc. Poca cosa més van fer en atac en una primera part dominada per Messi. Quique Setién va donar descans a alguns titulars pensant en el que ve. De Jong i Ansu van començar el partit a la banqueta, com també el danès Martin Braithwaite, presentat dijous. Rakitic, lluny del seu millor nivell possiblement com a conseqüència de la inactivitat i la poca confiança que ha tingut aquest curs, i Arturo Vidal van entrar en l’equip. El xilè és un noi per a tot. Pot actuar d’interior, de mitjapunta, de fals –o no tan fals– davanter centre i fins i tot d’extrem obert a la banda esquerra, com ahir. Qui sempre hi és, però, és Messi. El crac de Rosario va inaugurar el marcador en el minut 14 amb una extraordinària acció individual i el va ampliar en una altra jugada individual en el 37’. I va propiciar, per fi, una victòria clara, rotunda i sense patiment de l’equip de Setién. Ho va fer en el minut 39, quan després d’una pèrdua de la defensa de l’Eibar, va servir en safata el gol a Griezmann. No va estar encertat el francès, però sí Leo Messi en el refús.

Amb el partit sentenciat, la segona part va servir a alguns per descansar sobre el terreny de joc i a Setién per equilibrar minuts. Busquets va tenir mitja hora de descans i també uns quants minuts Piqué. Va estranyar que el tècnic no protegís Lenglet de la cinquena groga, però tal com estava el partit també era difícil que la veiés. Dues oportunitats en l’inici de Rakitic i Griezmann i dos gols anul·lats a Umtiti i Arturo Vidal van deixar pas al debut de Braithwaite amb la samarreta blaugrana.