La nit va començar amb un somriure al nou Wembley i va acabar amb decepció majúscula al Santiago Bernabéu. Els astres s’havien alineat a Londres abans que el clàssic aixequés el teló. Pep Guardiola i Wembley units de nou. Allà on l’any 92 el de Santpedor havia aixecat la seva primera copa d’Europa amb aquell equip de somni dirigit per Johan, ahir va tornar a assaborir la glòria conquerint la seva tercera copa de la lliga consecutiva amb el Manchester City. El seu vuitè títol amb el club anglès i el vint-i-novè de la seva carrera com a entrenador.

L’èxit de Guardiola era un bon preàmbul. Feia olor de nit dolça per al barcelonisme. Pep havia mostrat el camí a Quique Setién i al Barça cinc dies enrere amb el seu City en aquest mateix estadi. El Barça arribava al Bernabéu com a líder i estimulat pel bon resultat aconseguit a Nàpols. L’historial recent, amb vuit victòries blaugrana al Bernabéu en els últims onze anys, convidaven a entrar en el terreny del positivisme. El Madrid arribava ferit. La derrota europea de dimecres passat i haver cedit cinc punts en la lliga en les dues últimes jornades havien generat dubtes a la casa blanca. Però aquí hi havia el parany. Un clàssic és un clàssic. Un parèntesi mental. Importen poc les tendències prèvies. Sona a tòpic. Ho és. Però també és una certesa moltes vegades. El Madrid surt reforçat d’aquest parèntesi. El Barça perd el lideratge i també una bona oportunitat de burxar en la ferida d’un Madrid que hauria pogut quedar a cinc punts dels blaugrana i ara tanca el clàssic un punt per damunt.

No va ser el clàssic de Messi. Va ser el clàssic de Vinícius i Mariano. Clàssic de secundaris i figurants. Mariano, l’etern oblidat de Zidane, va donar l’estocada definitiva al Barça en el temps afegit. Primer gol seu en la lliga. Increïble. Abans Vinícius havia marcat el primer gol de la nit. Tot just el segon gol del brasiler en aquesta lliga. Coses dels clàssics.

El Barça va tirar tota la feina per la borda en dues errades puntuals. El primer gol va venir originat d’un desajust greu a la banda. Semedo es va equivocar acompanyant Benzema fora de la zona i Kroos va detectar l’espai. També Vinícius, que va rebre, va controlar, va conduir i va definir al més pur estil Vinícius. Rematada poc precisa que va tenir la desgràcia d’enverinar-se després de tocar en Piqué. Error d’Umtiti també en el gol de Mariano. El francès va perdre en el cos a cos contra un home fresc, que feia tot just un minut que era damunt del terreny de joc, i Ter Stegen tampoc va estar bé en l’acció. Els dos gols entren pel seu pal.

Isco va ser el reactivador del Madrid. Els blancs estaven cohibits. El Barça havia estat superior en la primera meitat, però Isco ho va dinamitar tot. Dues accions puntuals que van trobar una excel·lent resposta de Ter Stegen i Piqué van despertar el Madrid del malson. El malagueny va fer lluir l’alemany amb un xut enroscat que va trobar una gran mà de Ter Stegen (55’) i després Piqué va salvar damunt la línia de gol una rematada de cap del mateix Isco (60’).

El pla del Barça va funcionar només quaranta-cinc minuts. Pla similar a l’emprat a Nàpols, amb Vidal acompanyant Messi i Griezmann. Setién va buscar més equilibri amb el xilè en detriment de l’exuberància que podien oferir Ansu i Braithwaite. En tot el primer temps el Madrid va viure de les transicions, però no va fer mal. El Barça havia estat millor, amb tres oportunitats claríssimes de gol. La primera a les botes de Griezmann, que va rematar alt des del punt de penal una centrada dolça de Jordi Alba (20’). Arthur va topar amb un immens Courtois superada la mitja hora de joc. El brasiler va guanyar-li l’acció a Kroos i la seva cursa en solitari cap a porteria va acabar amb un xut que va obligar Courtois a lluir-se. El belga va tornar a aparèixer tres minuts després per rebutjar un xut de Messi, que havia guanyat l’esquena als centrals, però li va faltar encert després de la gran passada de Busquets.

Setién va buscar sacsejar el partit a vint minuts del final amb l’entrada de Braithwaite, però dos minuts després va ser quan el Madrid va castigar amb el gol de Vinícius. El gol va deixar tocat el Barça. No hi va haver reacció. No hi va haver resposta. Quique Setién perd el seu primer clàssic i el Madrid recupera el primer lloc. Cristiano Ronaldo, que tornava per primer cop al Santiago Bernabéu, feliç en una de les llotges VIP. Per dos motius. Per la victòria del seu exequip i sobretot pel fluix partit de Leo Messi. Cosa d’egos. Ara, a persistir i a esperar un favor.