Frenkie de Jong no s’enganya. Ell és el primer crític amb si mateix i sempre que ha pogut ha reconegut que podria rendir molt per sobre del que hem vist fins ara. Les seves prestacions no són, ni de bon tros, decebedores, però és innegable que tot el barcelonisme espera molt més d’un futbolista considerat “estratègic” per al club. Per al futur, però també per al present. La seva arribada havia de servir per injectar aire fresc a un mig del camp blaugrana necessitat d’oxigen i fatigat de cames, però en alguns partits ha fet la sensació que ha estat ell qui s’ha impregnat del ritme lent de l’equip i que no ha pogut donar-li la marxa extra que necessitava. D’ell s’espera que sigui el líder del mig del camp, però de moment el seu protagonisme queda lluny del desitjat.

Va ser indiscutible per a Valverde i ara també ho és per a Quique Setién, però cap dels dos tècnics ha estat capaç de trobar-li la posició al camp perquè pugui explotar les seves millors virtuts. O almenys fer-ho de manera regular. Amb l’Ajax ocupava la posició de mig centre i des d’allà era el director del joc, podia construir i la majoria de pilotes passaven pels seus peus. Ara juga més avançat i en la majoria d’ocasions rep la pilota estant d’esquena, fet que el limita moltíssim, perquè no pot aprofitar una de les seves grans virtuts, la conducció amb canvi de ritme. En moltes ocasions, es veu obligat a tornar-la enrere o a fer la passada fàcil, fet que provoca que en alguns partits sigui pràcticament irrellevant en el joc. El perjudica la posició al camp, però també cal que ell s’alliberi, que sigui més valent i arrisqui més. Valverde el va fer jugar, sobretot d’interior per la banda dreta, però amb Setién ja ha ocupat les tres places del mig del camp. Al Bernabéu, contra el Real Madrid, va actuar d’interior esquerre i es va mostrar força incòmode durant bona part del partit. Les seves xifres en el clàssic demostren la seva poca incidència en el joc. No va fer cap passada de mèrit bona, va recuperar cinc pilotes però en va perdre tres, no va fer cap centrada a l’àrea ni cap rematada, i només va ser objecte d’una falta per part dels jugadors del Real Madrid.

Contra el Nàpols, en un altre partit en què s’exigia un alt rendiment, les seves xifres tampoc van ser per tirar coets. De nou cap passada de mèrit bona, i sí una de dolenta; vuit pilotes recuperades per una de perduda, i en aquella ocasió sí que va fer una centrada a l’àrea, però tampoc va poder rematar cap vegada. I precisament una de les coses que Setién vol és que els seus migcampistes trepitgin més àrea i gaudeixin de més ocasions per poder marcar algun gol. De moment, aquesta temporada només ha marcat dos gols –contra el Betis i contra el València– i ha fet tres assistències de gol. A un futbolista amb el talent i les qualitats de De Jong, se li ha d’exigir molt més. I ell també ho sap.

Des de la direcció esportiva, no estan descontents amb el seu rendiment. No creuen, ni de bon tros, que el que passa a l’equip sigui cosa seva, però sí que reconeixen que encara no s’ha vist el De Jong de l’Ajax. Ara bé, insisteixen que és un any difícil per al club i que el dibuix tàctic és diferent.