Barça
Martin Braithwaite
Jugador del Barça
“Estic convençut que em quedaré molts anys en el Barça”
“El meu lema en la vida és que facis el que facis, dona sempre el cent per cent. No m’agrada la complaença”
“Recordo l’última visita al doctor quan em va dir que podia tornar a jugar a futbol. Ho vaig fer el dia següent i va ser meravellós, un dia molt feliç”
Martin Braithwaite ha estat el davanter escollit per reemplaçar Ousmane Dembélé, lesionat de llarga durada. El seu nom va aparèixer a última hora i va aixecar alguns recels perquè arribava del Leganés, però amb els pocs minuts que ha jugat ja ha ensenyat que pot ser un futbolista que aporti coses a l’atac de Setién. El danès té moltíssima confiança en ell i no es veu només com un pegat per sortir del pas sinó com un futbolista que pot acabar fent carrera en el Barça. El temps ho dirà.
Ja ha rentat la samarreta amb què va debutar amb el Barça?
Sí, Per què?
Quan va acabar el partit va dir que no ho faria perquè s’havia abraçat amb Messi.
Ha, ha, ha! Va ser com un acudit, una cosa divertida. Sí que és cert que va ser un moment especial per a mi.
Estava nerviós en aquell moment? El seu primer partit, debutar al Camp Nou...
Nerviós, no seria exactament el sentiment que vaig sentir. Diria que més aviat seria excitació, esperava aquell moment. Però nervis no, perquè soc futbolista i el que faig és jugar a futbol.
El dia del seu debut va tenir una gran rebuda per part de l’afició.
Va ser fantàstic. És una cosa que sempre recordaré; és molt bonic quan passen coses així. Espero deixar-m’ho tot pels seguidors.
Han estat unes setmanes frenètiques per a vostè. Tot ha anat molt ràpid. Ha tingut temps d’asseure’s, pensar i creure’s que està en el Barça?
Sí, sí, ho intentaré, però també he estat molt centrat en els entrenaments, a començar a fer la feina. Vaig del camp a l’hotel. Honestament, encara no ho he pogut fer, però sí que puc dir que estic molt feliç, molt content per tot, perquè he estat molt ben rebut. Ara ja soc aquí, i toca seguir treballant cada dia.
Per què creu que el Barça va trucar-li, a vostè?
No ho sé, aquesta és una pregunta més per a ells. Però suposo que deu ser perquè pensen que tinc algunes qualitats que poden ajudar l’equip.
Vostè té un perfil de lluitador. Un jugador que ho deixa tot al camp, corre, pressiona...
Sí, soc un lluitador. Però el meu estil és jugar bé a futbol, marcar gols, jugar un futbol ofensiu. El meu lema en la vida és que facis el que facis, dona sempre el cent per cent. Pots tenir dies bons o dies dolents, perquè som humans, però la meva mentalitat sempre és donar-ho tot. No m’agrada la complaença.
Al llarg de la seva carrera, vostè ha compartit vestidor amb grans jugadors, però ara arriba a una plantilla que en té molts. Què se sent?
És meravellós. Un somni que sempre havia tingut. Una cosa que sempre ambiciones, una aspiració complerta. És una gran experiència que segur que també em servirà perquè tinc l’oportunitat d’aprendre molt d’ells, incorporar tot això que em poden ensenyar.
Són difícils els inicis? Perquè en el Barça la pilota va més ràpid, té un estil peculiar de jugar.
És evident que aquí hi ha moltíssima qualitat però no pots entrar amb por. Sí que és un gran canvi quan vens a un equip com el Barça, però segur que m’hi adaptaré. No em preocupa, estic molt tranquil en aquest aspecte.
Té Messi de company.
Sí, és espectacular, és fantàstic veure’l. Quan estava en altres equips ja el disfrutava, i ara el veig cada dia. És una meravella.
Quique Setién ha dit que vostè sorprendria molta gent. És important arribar i tenir la confiança del tècnic?
Per descomptat. Estic content per tenir aquesta confiança, també la del club per donar-me l’oportunitat de venir aquí. Espero tornar-la amb bones actuacions al camp.
Què li ha demanat? Perquè vostè té un perfil molt diferent al dels altres davanters.
Honestament, m’ha dit que jugui com sé, que faci el meu futbol. Que sigui jo mateix, que tinc les meves característiques i que les aprofiti, que no intenti ser un altre.
Ara no és un moment fàcil per al Barça. Ha canviat d’entrenador a mitjans de temporada, s’han d’acostumar a una altra manera de treballar, variacions en el joc. Ho ha notat?
Hi ha un ambient fantàstic, molt bo. Els jugadors creiem en l’equip, tenim molta confiança, sento molt positivisme, i això es veu en els partits. L’energia és molt positiva.
Vostè ha arribat per una situació molt concreta. Hi ha hagut molts lesionats. Sent que està aquí només per reemplaçar durant uns mesos Luis Suárez, Dembélé, o que pot ser important en el FC Barcelona?
Estic convençut que em quedaré en el Barça per molts i molts anys. Suárez i Dembélé són grans jugadors, però no em preocupen casos individuals, en el Barça som un equip. Estic orgullós de compartir equip amb jugadors tan bons com ells. Segur que aprendré, com també ho vaig fer en el Leganés d’altres futbolistes. És clar que vull que tornin, Luis Suárez és el millor golejador del món.
És complicat mentalitzar-se per estar un dia lluitant pel descens i poc després fer-ho per guanyar la lliga?
Per a mi no. Quan jugo sempre tinc la mateixa mentalitat, jo. Per a mi no hi ha cap canvi, és molt fàcil fer aquest canvi d’objectius.
Quan era nen va anar dos anys en cadira de rodes (va patir la síndrome Legg-Calvé-Perthes) i ara és un jugador de futbol professional. Ha hagut de lluitar molt per aconseguir-ho?
Per descomptat, però no més que qualsevol altra persona. No soc una persona que em quedi plorant pensant que m’ha tocat viure situacions difícils. Soc dels que pensen que si creus en tu i treballes, tot és possible. I si això pot servir d’inspiració a gent que té dificultats en la seva vida o gent que persegueix els seus somnis, em faria feliç.
Suposo que els doctors li van dir que no podria fer esport.
Havia de descansar, no podia forçar les cames. Per a un nen com jo, que jugava i estimava el futbol, va ser molt difícil. Recordo l’última visita al doctor, quan em va dir que podia tornar a jugar. Vaig jugar un partit el dia següent i ho recordo com un moment meravellós, em va fer molt feliç.
Vostè també és una persona que s’ha significat molt contra el racisme. Hi ha hagut alguns casos últimament en la lliga, com el cas d’Iñaki Williams. Hi ha més problemes de racisme en la lliga espanyola que en d’altres?
No sé si hi ha més problemes a Espanya que en altres lligues, però el que sí que sé és que és molt trist que hi hagi problemes com aquest, i és decebedor quan passa. No haurien de passar enlloc.
Quina seria la millor manera per posar-hi punt final? Marxar tot l’equip del camp és una bona solució?
No sé exactament què caldria fer en un cas d’aquests, però la veritat és que si un equip abandona un terreny de joc la gent es pregunta coses. Si els clubs són penalitzats quan les seves aficions tenen actituds així, la gent també es mobilitzarà.
Vostè ha jugat en lligues molt diferents, Premier, França... Quina és la millor?
La millor lliga i la més tècnica és l’espanyola. Per a mi era un somni venir a jugar en aquesta lliga quan era jove.
A Dinamarca normalment el somni és jugar en la Premier.
Sí, sí, a Dinamarca tira més anar a la Premier o a Alemanya. Però jo vaig anar a França i mai havia vist la lliga francesa. I després vaig venir cap a la lliga, i ara estic aquí, vivint el meu somni.
Comparteix nacionalitat amb Michael Laudrup, que va tenir una gran influència en el Barça.
Qui és Michael Laudrup? [Riu]. És una llegenda. Jo era molt jove quan va ser aquí, en el Barcelona, però he vist molts vídeos seus i és una gran inspiració per a mi. És un heroi per als joves i una inspiració per als futbolistes danesos.
A l’estiu hi ha Eurocopa, i segurament si s’hagués quedat en el Leganés hauria jugat molt més que en el Barça. Hi va pensar, en això, abans d’acceptar venir, que era un risc?
No, soc positiu. Penso que tindré oportunitats de participar, i pensant en l’Eurocopa, el meu cos és una bèstia [riu]. Sempre és maco competir i jugar pel teu país, és un orgull.
Ha pensat o vist molt l’ocasió que va tenir al Bernabéu o ja l’ha oblidada?
Diumenge a la nit vaig estar pensant-hi molt! Però al mateix temps soc positiu, no era el dia. Podia haver passat la pilota per sota les cames o la podia haver salvat Courtois, i aquell dia no va passar per sota. Són coses que passen. Sempre que fas una rematada i no marques penses que podries haver fet alguna cosa diferent. En aquella jugada penso que ho vaig fer bé però no vaig estar afortunat. Ja ho estaré en una altra ocasió. Això ja és passat, i toca seguir treballant i aprendre!
Ja havia jugat al Bernabéu amb el Madrid, però suposo que va ser diferent fer-ho lluint els colors del Barça.
Va ser especial, lògicament. Era el clàssic, el millor partit del món. Però com deia, ara ja és passat i toca mirar al futur!
Suposo que deu ser una pena per a vostè no jugar la Champions.
No és cap problema, perquè segur que la jugaré més endavant. És clar que m’encantaria jugar-la i ajudar el meu equip.
Va ser a Nàpols amb l’equip.
Va ser fantàstic poder anar-hi, em va fer molt feliç poder ser-hi amb tots els meus companys.
Messi va dir que el nivell actual de l’equip no dona per guanyar la Champions. Vostè pensa que hi ha possibilitats?
Som el Barça. Cada any és possible guanyar la Champions.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.