Ebris de pena i glòria
El Barça, ferit emocionalment per la derrota en el clàssic, necessita recuperar l’autoestima amb una vital victòria contra una Real embriagada d’eufòria per la seva recent i històrica classificació per a la final de copa
El triomf permetria traslladar la pressió a un Madrid que demà té una visita difícil al Villamarín
A Sant Sebastià –també a Bilbao– continuen immersos en un estat d’excitació i eufòria permanent. Sidra i xacolí a raig. Brindis justificat. Feia ni més ni menys que 32 anys que la Real Sociedad no jugava una final de copa. Va ser l’any 88, precisament contra el Barça. Tres dècades després, el 18 d’abril, repetirà. L’espera l’Athletic a La Cartuja.
L’equip d’Imanol Alguacil certificava dimecres la seva classificació per a la final de copa després de guanyar a Anduva per la mínima (0-1) contra un Mirandés que ha fet un torneig admirable i que s’ha acabat quedant amb la mel a la boca. El gol de penal d’Oyarzabal feia esclatar d’alegria tot Sant Sebastià. Dolça ressaca. Primer premi per a un dels equips de moda d’aquesta temporada. La felicitat que es viu aquests dies al País Basc contrasta amb l’estat de derrotisme que va deixar el clàssic de diumenge entre el barcelonisme. El 2-0 del Bernabéu és d’aquelles ressaques dures que costen de pair. Fa gairebé una setmana del mal tràngol, però el mal de cap i la cremor d’estómac no marxen. Que ho preguntin a Eder Sarabia. L’home situat en l’epicentre del debat postdesfeta al Santiago Bernabéu. Sembla un acudit, però no ho és. Can Barça és especial. Després de la patacada contra el Madrid, els focus no han estat centrats en els futbolistes, o almenys poc, sinó que la lupa durant la setmana s’ha posat sobre el segon entrenador blaugrana. La manera d’expressar-se verbalment i gestualment de l’ajudant de Setién durant l’últim clàssic no ha agradat al vestidor. Alguns futbolistes, no tots, tenen la pell molt fina.
Una setmana neta, sense partit pel mig, és el foc d’encenalls ideal per alimentar polèmiques, i a Sarabia li ha tocat el rebre. Fins i tot ahir a Setién li va tocar apagar l’incendi en roda de premsa. El càntabre assegura que el vestidor és una bassa d’oli, però on es respira realment tranquil·litat és al vestidor d’una Real que si avui és capaç de guanyar al Camp Nou deixaria el Barça molt tocat de cara a les seves aspiracions al títol. El Barça no pot fallar. L’equip està obligat a guanyar per posar màxima pressió a un Real Madrid que demà visita el Villamarín (21 h), un dels estadis complicats que li queden d’aquí al final de la lliga.
La Real és un equip verinós. Sap què és guanyar contra el Real Madrid aquesta temporada –va eliminar els blancs de la copa– i ja va pispar dos punts als blaugrana en la lliga. En el partit de la primera volta, el Barça no va passar de l’empat (2-2) al Reale Arena. Però el Barça és un equip lluny del Camp Nou i un altre quan actua com a local. Només ha cedit dos punts a casa en tota la lliga (contra el Madrid) i a més la Real no guanya al Camp Nou des de l’any 91. Molt ha plogut des d’aquella victòria per 1-3, amb gols de Dalian Atkinson i John Aldridge (2). Per part del Barça, marcaria aquell Julio Salinas.
El desgast de la Real juga també a favor dels de Setién. L’equip txuri-urdin va jugar dimecres la tornada de les semifinals de la copa, juga avui partit de lliga al Camp Nou i dimarts repeteix a Ipurua contra l’Eibar, en el partit que va ser ajornat al seu dia per culpa de les toxines que van quedar alliberades en l’aire arran de l’incendi de l’abocador de Zaldibar. La federació espanyola i LaLiga, a instàncies de la recomanació del govern basc, van cancel·lar el partit i dimarts els dos equips recuperaran la jornada pendent. Això i el desgast acumulat en el partit contra el Mirandés podrien fer que Imanol Alguacil apostés avui per les rotacions. Si no ho fa contra el Barça, ho farà segur contra l’Eibar. L’equip de Setién arriba més descansat i la setmana que ve tornarà a tenir una setmana neta. Fins al 18 de març no té cita, amb el Nàpols en la Champions.
Per al partit d’avui és baixa segura Arthur Melo. El brasiler, amb molèsties al turmell, ha quedat fora de la llista i s’afegeix a les baixes ja sabudes de Suárez, Dembélé i Sergi Roberto. Imanol Alguacil, per la seva banda, té la baixa d’Aritz Elustondo a l’eix de la defensa, però per contra recupera el central Diego Llorente. Sangalli, per decisió tècnica, ha quedat fora de la llista i no ha viatjat a Barcelona. La novetat en la llista blaugrana és Riqui Puig. Ell, Collado i Ansu Fati integren la quota del planter en la convocatòria. Precisament Ansu Fati, un dels grans oblidats de Setién en les últimes jornades, podria tenir protagonisme avui contra la Real. Ell i Martin Braithwaite es disputen un lloc en l’onze si Setién torna a la fórmula dels tres davanters. És el gran dubte de l’alineació. Ansu o Braithwaite, o de nou l’aposta per Arturo Vidal com a quart migcampista. El xilè es podria mantenir en l’onze, i més tenint en compte la baixa d’Arthur, o ser el damnificat. A l’eix de la defensa, Clément Lenglet podria tornar a l’onze. Samuel Umtiti va ser l’escollit contra el Nàpols i el Real Madrid, i hi podria haver rotacions en aquesta posició.