Una decisió de Melero López, l’àrbitre del VAR, manté el Barça enganxat a la lliga, més per les matemàtiques que no pas per les sensacions que continua transmetent l’equip. Contra la Real Sociedad va estar penjant d’un fil durant tot el partit i si va sortir cara va ser gràcies a la interpretació que s’estan fent de les mans dins l’àrea aquesta temporada. Martínez Munuera va assenyalar la pena màxima a favor del Barça després que l’advertissin de la infracció de Le Normand en una centrada des de l’esquerra quan el joc estava en curs. Messi no va fallar i els blaugrana pressionen el Real Madrid, que avui s’enfronta al Betis al Benito Villamarín.

El Barça va dormir líder però la fragilitat que transmet l’equip està a l’altura de la del club. L’ambient és tens i molt enrarit. A tots els nivells. Un sector de la grada continua sense perdonar la gestió de Josep Maria Bartomeu en el cas de les xarxes socials i li va tornar a reclamar la dimissió acompanyant-ho d’una nova mocadorada. De menys intensitat que la del dia de l’Eibar però prou contundent com per tenir-la en compte. Els crits de dimissió es van repetir al final del partit. No van ser els únics que es van sentir al Camp Nou. En la polèmica setmanal viscuda per tot l’enrenou amb Eder Sarabia en el clàssic, l’espai d’animació va prendre partit per l’ajudant, a qui va donar suport corejant el seu nom i acusant la premsa de Madrid de manipuladora per inflar una polèmica que, de cara al públic, a Barcelona ja l’han donat per tancada amb les disculpes de Quique Setién.

No ha estat una setmana fàcil per a l’entrenador blaugrana. Es va perdre el lideratge en el clàssic i l’afer de Sarabia s’ha interpretat com una nova claudicació al poder gairebé absolut dels jugadors en el Barça, capaços de frenar l’impuls revolucionari amb què el càntabre va arribar a Barcelona i que s’afegia a la renúncia a jugar amb tres centrals com en els primers partits del tècnic o la inclusió d’Arturo Vidal en l’onze, fet que havia obligat a jugar amb un 4-4-2 més conservador. Són detalls que poden arribar a xocar perquè si una cosa es destaca de Setién és que és valent i que difícilment claudica de les seves idees. Potser per reivindicar-se o qui sap si tot el que s’ha viscut aquests dies l’ha fet reflexionar, el fet és que contra la Real Sociedad va decidir recuperar el 4-3-3 amb Braithwaite estrenant titularitat i sense Arthur, lesionat, Rakitic va ocupar l’interior dret. Vidal va desaparèixer d’entre els escollits. Al costat de Piqué hi va jugar Lenglet, que serà baixa a Mallorca després de veure una groga.

I la inclusió de l’atacant danès en l’onze va ser un encert perquè a ell es va aferrar l’equip i també l’afició –el va corejar diversos cops– en un primer temps molt igualat en què la Real Sociedad va demostrar per què és l’equip revelació de la temporada. Idees molt clares amb la pilota i dificultant moltíssim el joc del Barça, va obligar Ter Stegen en més d’una ocasió a jugar en llarg. I això que Alguacil va fer diversos canvis en l’equip després de l’eliminatòria de la copa. Però ni així van perdre la cara al partit en cap moment. Independentment del nivell que se li pressuposi, l’arribada de Braithwaite va bé a l’equip. Perquè juga a una velocitat més que els altres i se’n va sortir prou bé movent-se a l’espai. I a més a més, encoratja l’afició. Va connectar bé amb Messi, autor de les dues assistències, en les dues primeres ocasions del danès, que encara en tindria una altra després d’una rematada de cap. L’argentí va tenir la més clara després de rebre de De Jong però el seu xut va anar fora per ben poc.

El Barça arribava a l’àrea rival a batzegades però no tenia el partit controlat. La Real, sense amenaçar moltíssim, feia la sensació que si posava una marxa més seria plenament capaç de complicar molt la vida al Barça. I és el que va passar en l’inici del segon temps. Els bascos van fer un pas endavant i els blaugrana es van replegar. El neguit a la grada s’incrementava, Alguacil va ensumar els nervis i va fer entrar Oyarzabal. Va respondre el Barça amb tres ocasions consecutives, un xut de Rakitic, una rematada de cap de Piqué, una de Messi i el croat no va arribar per ben poc a una centrada d’Alba. Setién tampoc es va quedar quiet i va reaccionar fent entrar Arturo Vidal, perquè amb ell al camp sempre passen coses. La Real arribava amb perill: per l’esquerra Monreal i Oyarzabal feien mal.

Però com són les coses que en una de les primeres accions de Vidal va centrar una pilota a l’àrea que Le Normand va refusar. El joc va continuar i els bascos a punt van estar de marcar en el contracop, però aleshores el VAR va avisar Martínez Munuera que en aquella acció a l’àrea de la Real s’havia produït una infracció. Després de revisar-ho, va acabar assenyalant el penal entre protestes dels bascos. Messi, moix durant bona part del partit, va treure l’orgull i no va fallar en el moment decisiu. Ja en el temps afegit, el VAR també va anul·lar un gol d’Alba, que en la celebració es va tapar les orelles desafiant l’afició. Un triomf agònic i que no deixa bones sensacions.