Poques vegades hauran vist Leo Messi celebrar un gol de penal amb tanta efusivitat com ho va fer ahir. El seu gol a Remiro des dels onze metres a deu minuts per al final del partit val tres punts vitals en el torcebraç per la lliga amb el Real Madrid. Però la seva reacció diu moltes coses més enllà de les matemàtiques. El gest de ràbia de Messi en la seva celebració després de transformar la pena màxima detectada per Melero López des del VAR és un bon termòmetre per valorar l’estat anímic d’aquest Barça en aquest moment puntual de la temporada. El gol, un alliberament.

El Barça venia ferit de Madrid. La derrota en el clàssic va fer mal i tot el que no fos guanyar contra la Real Sociedad hauria estat crític. No sumar els tres punts contra l’equip d’Imanol Alguacil hauria estat gasolina per a les crítiques. Fa setmanes que es parla de tot menys de futbol a can Barça i això sempre és mal símptoma. El partit va acabar com va començar, amb crits de “Bartomeu dimissió!” des de la grada. Crits generalitzats. I no guanyar ahir hauria estat més maldecaps per a la directiva. Messi va fer de bomber. Sempre Messi. El dia de l’Eibar, el davanter argentí ja va transformar els xiulets inicials contra la llotja en aplaudiments a l’equip després del seu pòquer de gols a Dmitrovic.

Messi i el VAR van rescatar un Barça que ha dormit líder i que avui estarà atent al resultat del Madrid al Villamarín. Són vasos comunicants. Ha estat una setmana dolça a Chamartín, però això pot fer moltes voltes i tornar a canviar.

Significatiu és també que Messi hagi vist tres targetes grogues els últims tres partits contra el Celta, el Madrid i la Real. Denota implicació per part de Leo en fases de recuperació de pilota, però també és un indicatiu sospitós, senyal que aquest Barça no està bé. Quan Messi rep tantes targetes alguna cosa falla en l’engranatge. Dinou gols suma ja en la lliga. Pròxim objectiu: Mallorca. I el dia 18 cita transcendental contra el Nàpols. Que Leo no es constipi a Palma.