Finançat a terços

La directiva va tenir clar des d’un primer moment que la inversió no podia afectar l’activitat ordinària, ni la parcel·la esportiva ni la butxaca del soci, i per això es va acordar un finançament amb tres eixos molt definits. L’obra costaria 600 milions d’euros; 200 havien de sortir d’un crèdit bancari, 200 més dels title rights del Camp Nou i els 200 restants havien de sortir de la mateixa explotació de les noves millores a l’Espai Barça. Més venda d’entrades, el camp creix en espectadors, més llotges privades, més punts de servei d’alimentació, botigues, oficines, una sala de congressos i l’hotel.

Aprovat el projecte pels socis i escollit l’estudi d’arquitectura guanyador, Nikken Sekkei, la directiva confiava que podria començar les obres el 2017 i acabar-les quatre anys més tard. Però llavors van començar els problemes. La paperassa burocràtica i el canvi de govern a l’Ajuntament, amb el triomf d’Ada Colau en les eleccions, van retardar tots els permisos. Després d’algunes concessions a les diferents associacions de veïns de les Corts i als partits polítics, el consistori barceloní va donar llum verd al projecte. Van votar-hi a favor tots els grups excepte la CUP. L’obra podia tirar endavant després de la modificació del pla general metropolità (PGM) el 27 d’abril del 2018. Més tard ho faria la Generalitat. Semblava que tot tirava endavant, però els obstacles van continuar apareixent.

El cost es dispara

L’Espai Barça es va anar encarint, en part per les modificacions que es va veure obligat a acceptar perquè fos aprovat, i el club va decidir replantejar-se l’estratègia de finançament després que un estudi de Goldman Sachs els assegurés que podrien treure molts més diners de l’explotació, al voltant de 150 milions d’euros. Com que les ofertes per posar nom a l’estadi, sempre mantenint Camp Nou, això sí, no acabaven de convèncer –han transcendit ofertes de Grífols i Mediapro–, la junta directiva va optar per esperar millors ofertes i explorar l’opció de demanar crèdits a diferents bancs i tornar-los amb la mateixa explotació. Goldman Sachs es va oferir a finançar el projecte mitjançant un contracte d’explotació sobre part dels beneficis durant els propers 25 anys. La quantitat seria d’uns 800 milions d’euros. Caldrà saber si en la situació actual del club aquest banc d’inversió americà manté les mateixes condicions.

Segona consulta

Tractant-se d’un canvi significatiu en el model de finançament, i després d’algunes peticions, com ara la del futur candidat Víctor Font, Bartomeu va accedir a fer una segona consulta perquè els socis tornessin a aprovar el projecte amb aquestes noves condicions. S’havia de fer el dia del partit contra l’Atlético al Camp Nou, però l’aturada de les competicions per culpa del coronavirus l’ha deixat sense data. El president del club ha preferit aquesta opció abans que fos l’Assemblea de Compromissaris qui ho aprovés. Sense saber encara quan es podrà fer, el que sí que queda clar és que les obres es retardaran, com a mínim, fins al 2021. De moment, el Barça sí que ja ha pogut estrenar l’estadi Johan Cruyff a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí i ha finalitzat les obres de demolició del Miniestadi –que van tenir una durada de sis mesos–, que és on se situarà el nou Palau Blaugrana.

Canvis en el nou Palau