Juntament amb cinc companys més, Maria Teixidor aquesta setmana ha deixat de ser directiva del FC Barcelona. A diferència d’Emili Rousaud, Enrique Tombas, Silvio Elías i Josep Pont, ella no havia perdut la confiança de Josep Maria Bartomeu, però ha decidit posar punt final a la seva etapa com a directiva del club blaugrana aprofitant el desencadenament d’aquesta crisi. Ho ha fet en silenci, sense fer gaires escarafalls i sense fer gaire sang amb els que es queden gestionant el club, en especial amb Josep Maria Bartomeu.

Ara bé, en una entrevista a l’agència Efe i en una carta adreçada als socis, l’exsecretària de la junta directiva reconeix que el detonant del seu adeu és perquè mantenia algunes discrepàncies sobre algunes de les decisions que s’havien pres últimament en el si de la junta, o en el nucli dur que la dirigeix. “Tanco aquesta etapa perquè hi ha certes decisions i fets apareguts darrerament, sobre els quals no tinc ni he tingut control ni capacitat d’acció, que m’han sorprès negativament i amb els quals no estic d’acord”, va afirmar. La decisió ha estat meditada i Teixidor va comunicar-la a Bartomeu el 9 d’abril passat. “La va entendre perfectament. És una persona generosa i tant a ell com a tots els companys de la junta els desitjo el millor”, va assegurar.

El desencadenant del seu adeu no s’ha de cenyir únicament a la polèmica de les xarxes socials, un fet del qual no té gaire informació però que està convençuda que s’acabarà resolent perquè el club disposa d’uns mecanismes de control i que se sabrà actuar un cop hi hagi les conclusions de l’auditoria. En aquest sentit, s’ha desmarcat de les acusacions del seu excompany de junta, Emili Rousaud, que va assegurar que algú, no de la junta, podria haver “ficat la mà a la caixa” en aquest contracte amb I3 Ventures.

Maria Teixidor marxa orgullosa de la feina feta i en especial pel creixement del futbol femení, de la qual era directiva responsable. “M’enduc moltes experiències formidables, moltes amistats i sobretot haver pogut contribuir al desenvolupament del futbol femení, que és meravellós, un futbol que ha de seguir en aquesta línia de creixement i que compta amb persones meravelloses en la seva estructura. Estic orgullosa d’haver fet parlar aquest club en femení”, va assenyalar. L’exdirectiva espera que la crisi causada pel coronavirus provoqui un canvi radical en la gestió del futbol, un món del qual no descarta tornar a formar-ne part en el futur perquè no diu que no a acabar presidint el Barça més endavant. “Tinc 44 anys i no descarto que en el camí que em queda em torni a creuar amb alguna responsabilitat, amb algun càrrec en aquesta institució que tant estimo. És clar que no ho descarto. Soc sòcia, de poder, puc. Tots coneixem el camí. A la vida no pots descartar mai res, el futur sempre està per escriure”, va concloure.