Quique Setién no s’asseu a la banqueta del Camp Nou des del 7 de març. Aquell dia el Barça va guanyar 1-0 la Real, amb gol de Messi des del punt de penal. Avui se’n compleixen tot just 40 dies. Massa temps sense futbol. Els culers se senten orfes. També Setién troba a faltar el contacte amb la pilota, l’olor de la gespa, els entrenaments i l’adrenalina de la competició. El tècnic càntabre enyora gaudir de la seva gran passió i a hores d’ara té una cosa clara: li agradaria ser campió damunt el terreny de joc i no als despatxos. Tots els organismes del futbol mundial fa setmanes que treballen per encaixar les peces d’un hipotètic calendari amb el desig que puguin acabar-se totes les competicions. És el mateix desig que té Setién: “Voldria ser campió jugant la lliga fins al final. No sé què passarà si no la podem acabar, però en un aspecte moral no em sentiria del tot campió pel simple fet d’estar ara davant del Real Madrid. Ja hi estàvem quan vaig arribar jo a la banqueta.” Són paraules del tècnic blaugrana en les dues entrevistes concedides ahir a TV3 i RAC1 via telemàtica. En relació amb aquest anhelat retorn, Quique Setién posa en dubte el protocol dibuixat per LaLiga: “He llegit el protocol i no sé si es podrà dur a terme en l’àmbit logístic tota la normativa que es detalla en aquesta proposta”, admet.

El seu desig és acabar la temporada 2019/20 a la gespa i el seu somni té forma d’orelluda: “Ja els he dit, als meus jugadors, que jo tinc pressa per guanyar títols, que no em facin esperar gaire. He somiat guanyar la Champions i passejar entre les vaques de Liencres mentre els l’ensenyo. Seria una gran alegria.” “No estic d’acord amb Leo i amb el que va dir en el seu dia. Crec que podem guanyar perfectament aquesta Champions.” Per ara, tota la seva experiència en clau Champions es redueix a un sol partit. Aquell que el Barça va empatar a San Paolo en l’anada de l’eliminatòria dels vuitens de final contra el Nàpols (1-1), que encara continua oberta. Setién no sap què és viure encara un partit de Champions al Camp Nou com a tècnic i és conscient que, en el cas que la pilota torni a rodar aquesta temporada, molt probablement no podrà copsar el gran ambient d’aquelles nits màgiques al Camp Nou com sí que hauria pogut fer en condicions normals: “Jugar a porta tancada pot ser un escenari per a les sorpreses. En el cas de la Champions, a més, a nosaltres ens molestaria haver de jugar contra el Nàpols sense el nostre públic. A San Paolo hi havia molt d’ambient i seria jugar en desigualtat de condicions”, considera.

Confinat al seu domicili de Barcelona amb la seva esposa des que el club va enviar tots els empleats a casa el dia 13 de març, Setién ha parlat també de tota la polèmica que ha envoltat al club en els últims dies arran de la dimissió de l’exvicepresident institucional Emili Rousaud i cinc membres més de la junta: “Són coses normals en clubs tan grans. Hi estem avesats. Potser el més trist és que d’aquestes crisis se’n faci una transmissió als mitjans. Seria millor treballar amb un ambient més tranquil, però les coses són així.” Preguntat per si la crisi institucional que viu el club podria fer replantejar les coses a una figura com Leo Messi, Setién creu que no: “No crec que el que ha passat faci que un jugador com Messi es repensi seguir o no al club. Estic segur que acabarà la seva carrera al Camp Nou.”

Setién va signar per una temporada i mitja amb opció a una altra, i espera “complir-ho i fins i tot renovar”. No l’espanta l’ombra allargada de Xavi, almenys de portes enfora. S’atreveix a parlar de futur. Sobre Lautaro Martínez i Neymar admet que són “grandíssims futbolistes que tot entrenador voldria tenir al seu equip”, i diu que de cara a la pròxima temporada no preveu cap revolució en la plantilla. El coronavirus condiciona el mercat: “Totes les previsions que havíem fet les hem hagut de posar en quarantena. Tots els plans han quedat trastocats.” “Crec que haurem d’anar al mercat a buscar-hi jugadors que ens permetin millorar l’equip, però no ens fa falta una revolució, perquè el nostre equip estigui cansat o tingui els jugadors massa grans. La majoria estan molt compromesos amb la seva professió.”

Preguntat per la ja famosa rebaixa salarial, Setién va lamentar tot el soroll que hi ha hagut: “Els jugadors i el cos tècnic vam estar d’acord amb la reducció des del principi. La situació es va allargar perquè estàvem en espera de si l’AFE i la resta de clubs arribaven a un acord perquè el percentatge de reducció fos el mateix per a tothom. Al final aquesta demora en la resposta molts la van aprofitar per generar malestar.”