D’aquí a 40 dies justos es complirà el cinquè aniversari de la Champions de Berlín. El primer lustre de l’última orelluda aixecada pel Barça en aquella nit màgica contra la Juventus (1-3), en el primer any de Luis Enrique. Aquell any el Barça va guanyar el triplet i en aquell partit en concret Ivan Rakitic va escriure un dels seus grans moments en la seva història com a blaugrana. Potser el moment més àlgid. Seu va ser el primer gol d’aquella final contra aquella Juve de Massimiliano Allegri, amb assistència d’Andrés Iniesta. Ha plogut molt. Ni Allegri segueix al conjunt italià ni Luis Enrique ni Iniesta segueixen a Barcelona. El manxec viu els seus últims dies com a futbolista al Japó, Luis Enrique anhela impacient l’eurocopa del 2021 i Allegri, ara sense equip, espera alguna trucada de telèfon per tornar a les banquetes la pròxima temporada. Ivan Rakitic és l’únic dels quatre que continua al mateix club. Però tampoc ell resulta immune als canvis. Continua al Barça, sí, però el seu rol d’aquesta última temporada res té a veure amb el paper dins l’equip del Rakitic del 2015.

En el seu primer any al Barça, Rakitic va marcar vuit gols. El de la final de Berlín ha estat sens dubte el més important dels 35 gols oficials que ha marcat amb la samarreta blaugrana. Cap ha estat en l’actual temporada, una bona pista del seu canvi de rol. Aquesta és la sisena temporada del croat al Barça. Ni al Sevilla (4 anys) ni al Schalke (4) hi havia estat tantes temporades. El croat és un ídol a Sevilla i també va deixar un gran record a Alemanya. Aquí, a Barcelona, també ha sabut guanyar-se el respecte i l’estima dels culers, però ell considera que el club no l’ha tractat com mereixia. En molts moments Rakitic s’ha sentit maltractat per la directiva i considera que tota la professionalitat que ell ha demostrat damunt la gespa no s’ha vist traduïda en el respecte i la millora contractual que ell ha perseguit les últimes temporades. L’alarmant pèrdua de minuts en aquesta última temporada ha estat una evidència. En les cinc temporades anteriors va superar amb escreix la barrera dels 2.000 minuts només comptant la lliga –2.838 minuts i 2.643 els dos cursos anteriors– i en aquesta lliga 2019/20 no passa dels 963.

Rakitic està molest amb el club i el club està incòmode amb Rakitic. La directiva i la direcció esportiva consideren que el cicle del croat al Barça fa temps que s’ha esgotat. El club va voler-lo traspassar a l’estiu i ell no va acceptar cap oferta. També va refusar marxar a Itàlia en l’últim mercat d’hivern. I anteriorment també havia refusat una oferta del PSG a canvi d’una millora salarial del club que no ha arribat.

Arribats a aquest punt, tot indica que en aquesta pròxima finestra de mercat succeirà el que és inevitable. Possible final de trajecte. El Barça el vol usar com a moneda de canvi per abaratir alguna altra operació o fins i tot veuria amb bons ulls un intercanvi de cromos, tenint en compte les dificultats econòmiques de tots els clubs arran de la crisi del coronavirus. Rakitic sempre ha estat reticent a un canvi d’aires perquè ell i la seva família es troben molt a gust a Barcelona, però l’ostracisme que li va tocar viure sobretot al principi de la temporada amb Valverde li ha fet obrir els ulls i ara tampoc veu tan malament buscar una sortida. De mercat no n’hi falta.