Barça
ALÈXIA PUTELLAS
SEGONA CAPITANA DEL FC BARCELONA
“Aquest títol és més que merescut”
“Per a mi la clau va ser l’empat al camp del Rayo en la segona jornada. Vam parlar i vam veure que no podíem tornar a perdre la lliga com l’any anterior, amb aquests empats”
Alèxia Putellas (Mollet del Vallès, 4 de febrer de 1994) és la segona capitana del recent campió de lliga, el FC Barcelona. Li hauria agradat guanyar el títol al camp, però veu justa la decisió de la federació de proclamar campió el Barça davant la suspensió del campionat per la crisi del coronavirus. Un campionat que acaba amb 10 gols.
Ha estat justa la decisió de la federació de donar per acabada la lliga i proclamar campió el FC Barcelona?
No sé si la decisió és justa o no, però tothom ha de tenir en compte que s’ha pres en una situació inimaginable, que ningú havia previst. És un moment excepcional. Segur que hi ha equips que no la consideren justa, però és el que ha decidit la federació i tothom ho ha d’acceptar. Soc de les que penso que fins que no s’acaba el campionat pot passar de tot, però sí que és cert que teníem nou punts d’avantatge quan faltaven vuit jornades, que teníem una gran dinàmica. Només havíem cedit dos empats. La nostra temporada estava sent immaculada i havíem estat molt superiors. Volíem guanyar la lliga al camp, però no ha pogut ser. Podia passar qualsevol cosa, però feia pinta que no se’ns escaparia el títol, així que som justes campiones.
Deu ser més que estrany guanyar així una lliga.
Molt estrany. Aquesta és la quarta lliga que guanyo. L’última, la de l’any 2015, la vam guanyar a l’avió. Anàvem cap a Oviedo a jugar i quan vam aterrar ens vam assabentar que érem campiones perquè els resultats ens havien afavorit. Pensava que aquella seria la celebració més estranya, però estava equivocada.
Ho han pogut celebrar?
Divendres a la tarda, després que es confirmés que érem campiones, vam fer una videotrucada amb tot l’equip i els membres del cos tècnic. Vam brindar a distància. Espero que ho puguem celebrar com cal d’aquí a unes setmanes. Feia quatre anys que no guanyàvem la lliga i teníem moltes ganes de celebrar aquest títol, però ho hem hagut de fer d’aquesta manera.
Li hauria agradat poder acabar la lliga?
Sí. Jo crec que els títols s’han de guanyar al camp però, com deia abans, estem vivint una situació excepcional. Jo apostava per acabar la lliga sense risc per a la salut, la nostra dinàmica era molt bona, estàvem disfrutant molt sobre el camp i volíem batre rècords. Ens feia il·lusió, per exemple, acabar el campionat sense perdre cap partit.
L’associació de clubs volia que s’acabés.
Ho sé, però aquí són el govern i la federació els que manen. El CSD, el govern, va apostar perquè s’acabessin només les lligues professionals, la primera i la segona divisió de futbol i l’ACB, bàsicament. La nostra lliga no està considerada professional, aquest és el problema. A mi el que em fa mal és que ni s’hagi intentat acabar la lliga, hauria estat bé fer un protocol i intentar-ho i, si després no es podia, doncs deixar-ho.
El Partit Popular ho portarà al Congrés. Preguntarà per què la lliga masculina, sí i la femenina, no.
No ho sabia. Si va al Congrés espero que serveixi per lluitar per l’esport femení. Que serveixi per canviar la llei, que diu que només hi pot haver una lliga professional de cada esport i és la masculina. Aquí hi ha l’origen del problema, en aquesta llei. El que s’ha de canviar és la llei.
Ha vist discriminació?
No crec que la diferència de gènere estigui en aquesta decisió. La diferència està en la llei que comentava. Són moltes coses les que ha aconseguit el futbol femení en els últims anys, però encara s’han de fer molts més passos.
Però creu que hauria estat possible jugar, tenint en compte els pressupostos i instal·lacions d’alguns equips?
És clar que nosaltres no hauríem tingut cap problema perquè tenim unes grans instal·lacions. Potser algun equip no hauria pogut, però com a mínim s’hauria pogut intentar.
Encara que hagi estat així, deu fer molta il·lusió guanyar una lliga després de quatre anys.
Molta. Era el gran objectiu de la temporada. Ha estat la il·lusió de tot el curs. Hem treballat molt cada dia, molt més que altres anys, i hem jugat bon futbol i grans partits. La il·lusió, l’hem tingut cada partit i aquest títol és més que merescut per tot el que hem treballat.
Quines han estat les claus, quines diferències hi ha hagut de temporades anteriors?
Si he de buscar una clau, la trobo en la segona jornada de lliga. Després de golejar el Tacón en la primera jornada (9-1), vam anar al camp del Rayo i vam empatar. Les lligues passades, les havíem perdut per deixar-nos punts contra equips que havíem de guanyar. El dia després d’aquell empat contra el Rayo vam decidir que allò no podia tornar a passar. No ens vam enfonsar, vam mirar cap endavant i ja només vam cedir un altre empat al camp de l’Atlético.
Ha acabat la lliga, la copa està ajornada fins la temporada vinent i queda la Champions.
Tenim una eliminatòria complicada contra l’Atlético. És cert que hem estat superiors a elles en la lliga i la supercopa, però ves a saber com tornarem nosaltres i també elles. Les dinàmiques, després de tants mesos, poden canviar. Veig positiu que siguem dos equips de la mateixa lliga perquè els dos estarem en les mateixes condicions d’entrenaments, per exemple.
Continuaran entrenant pensant en la Champions?
Sembla que no. Que tindrem unes setmanes de descans. Hem d’esperar la decisió de la UEFA, que té la voluntat que es jugui. Podria ser que es decideixi jugar a finals de juliol o agost. Hauríem de començar a entrenar unes sis setmanes abans per arribar bé a l’eliminatòria contra l’Atlético.
La lliga era el gran objectiu, però quin objectiu ha de tenir el Barça en la Champions? Jennifer Hermoso em deia que arribar a la final ja no ha de ser un premi, sinó un objectiu.
Opino com ella. L’objectiu del Barça és acabar sent el millor equip d’Europa. I, per ser-ho, hem de ser ambicioses. Hem d’arribar com més vegades millor a les semifinals i a la final i l’acabarem guanyant. Hem d’acabar sent les millors.
Quan podrem veure el Barça guanyar la Champions?
És cert que clubs com ara el Lió i el Wolfsburg estan un o dos passos per davant nostre encara, però cada any estem més a prop. El club ha fet una aposta molt ferma pel futbol femení i n’estem recollint els fruits. Amb la lliga i amb la final de la Champions de la temporada passada. Ara estem ja entre els quatre o cinc millors equips d’Europa. Jo espero que el Barça no trigui gaire a guanyar-la perquè la vull guanyar. Aquesta temporada l’objectiu és passar a semifinals. Teòricament ens tocaria el Wolfsburg i hauríem de lluitar com vam fer l’any passat amb el Bayern per passar a la final.
Com porta el confinament?
Ja no sé si estem confinats o aquesta és la vida normal, han passat tantes setmanes que ja no sé ben bé on estic. Cada setmana és igual. És difícil a vegades, però has d’estar bé mentalment. He cremat Netflix, he llegit llibres, he fet puzles, he fet alguns cursets i he entrenat.
L’està passant sola?
Amb una gosseta. Els primers dies vaig estar amb els meus pares, però després vaig venir cap a casa.
Com s’ho fa per entrenar?
Nosaltres no tenim mansions, ni els gimnasos que ensenyen alguns futbolistes. Fa dos mesos que no toco una pilota i no ho porto bé. He pogut fer el que em permet la casa, al saló. Tinc aparells de quan en pretemporada comences la rutina, peses, gomes, però no tinc cinta. Ens han anat controlant els tècnics i els preparadors físics, ens enviaven el pla d’entrenament cada setmana. També hem anat fent reunions telemàtiques i inclús alguna competició entre tot l’equip.
A vostè, això del coronavirus la va agafar tornant dels Estats Units, on estava jugant un torneig amb la selecció espanyola.
Sí, era tot molt estrany. Estàvem allà jugant partits amb 30.000 persones a les grades i trucava a casa i els familiars em deien que la situació aquí s’estava complicant molt. Per sort, vam tornar a temps. Vam aterrar aquí un dissabte i dos dies després es va declarar l’estat d’alarma.
Com molta gent, ha estat víctima d’un ERTO.
Com molta gent. Des de l’inici vam tenir clar que volíem ajudar el club en aquests moments i no vam posar cap problema. El club va ser qui va decidir la quantitat de la rebaixa.
Creu que la pandèmia i la crisi econòmica afectaran el futbol femení?
Esperem que no, tot i que les crisis sempre afecten els més dèbils. El futbol femení s’havia consolidat. Hem avançat molt els últims anys i hi ha molta demanda. L’afectarà com a tothom, però crec que continuarem fent passos cap endavant. Espero que el govern i les institucions ajudin econòmicament els clubs més dèbils. Han de rebre ajuda pública per poder subsistir.
El club els ha comunicat alguna cosa respecte a això? Continua amb la seva aposta ferma pel projecte?
Vam parlar amb el nou directiu responsable, Xavi Vilajoana, i ens va dir que som una secció important, clau per al club, i que estiguéssim tranquil·les.
Durant aquest confinament ha abandonat la junta Maria Teixidor, la directiva responsable del futbol femení.
Crec que ha fet una gran feina. Ha estat clau en el creixement de la secció. Les seves raons tindria i s’han de respectar. A mi només em queda donar-li les gràcies públicament, com ja vaig fer en privat.
Fa poc va arribar als 300 partits de blaugrana. Encara té a davant Vicky Losada i Melanie Serrano. Li agradaria acabar sent la jugadora amb més partits?
Si vol que li digui la veritat, jo anava jugant i no sabia que estava a punt d’arribar a aquesta xifra. El meu objectiu és continuar molts anys en el club, aportant i guanyant títols. Estic en un bon moment, però ja m’ho deien la temporada passada. Crec que encara puc millorar molt. Que encara estic a un 70% i puc donar molt més.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.