“Serà un mercat en què la gent sacrificarà un peu per aconseguir un braç. Ningú podrà tenir-ho tot.” Així s’expressa el FC Barcelona per il·lustrar les dificultats amb què tots els equips afrontaran l’obertura del proper mercat de fitxatges. Enrere queden les grans inversions i la tendència a estirar més el braç que la màniga. Els clubs encara no tenen cap certesa sobre l’impacte de la crisi provocada pel coronavirus, però el que sí que tenen clar és que serà important i que la rebaixa en els ingressos serà molt notable. I, per tant, no es podrà actuar com en els últims anys, quan l’aixeta dels diners semblava que no deixava de rajar mai, perquè la facturació tampoc parava de créixer. L’escenari que els espera serà un mercat en què predominaran els intercanvis de jugadors, els fitxatges no gaire costosos i la voluntat d’aprofitar molt bé qualsevol operació, tant en l’àmbit esportiu com en l’econòmic.

I no és fàcil aconseguir les dues coses. El club blaugrana insisteix que en la situació actual els jugadors intocables de la plantilla es poden comptar amb els dits d’una mà i que estan obligats a escoltar i analitzar qualsevol proposta que arribi a les oficines. Encara que sigui de futbolistes amb els quals, en principi, continuaven comptant o dels quals no esperaven desprendre’s. I un cas molt concret és el d’Arthur Melo. El Barça el considera un actiu, un jugador que podria ser important sempre que “ell ho vulgui”, però també sap que no ha complert del tot les expectatives que es tenien dipositades en ell. A la zona noble no acaben d’estar contents amb el rendiment que ha ofert i no el veuen com un dels intocables. Per això, quan damunt la taula ha aparegut la possibilitat d’incloure’l en un intercanvi amb el migcampista de la Juventus Miralem Pjanic, la direcció esportiva ha estudiat amb deteniment aquesta operació. Es veu factible i s’ajustaria al que el Barça vol fer en aquest mercat: que les incorporacions que es facin siguin bones econòmicament i esportivament. A Itàlia ja donen per fet que Pjanic ha arribat a un acord amb els blaugrana i que la Juventus també veu amb bons ulls aquest intercanvi. Els dos jugadors estarien valorats en 60 milions d’euros i, tenint en compte el que van costar i el que ja està amortitzat fins ara, les dues entitats es podrien apuntar beneficis.

Pjanic és un jugador que agrada bastant al club blaugrana. Consideren que té unes qualitats específiques que el fan molt interessant. Malgrat que el bosnià ja té 30 anys i Arthur Melo només 23, el Barça manté que la possible operació té sentit si es miren els moviments globals del mercat i que seria injust valorar només aquest intercanvi. Per exemple, si es recupera Aleñá i es fa ascendir Riqui Puig, hi continuaria havent més joventut i dos jugadors més del planter amb possibilitats de tenir minuts. L’objectiu, al final, és tenir un equip millor que aquesta temporada, però alhora assolir-ho amb operacions beneficioses econòmicament. A més a més, destaquen que valorar quin rendiment tindria no és pertinent. Al marge d’Arthur, el Barça també té altres jugadors per oferir al club italià per un intercanvi.