Cara visible del grup Un Crit Valent, Jordi Medina no és un desconegut per al barcelonisme. Present en més d’unes eleccions, sempre es va definir com el candidat del soci del carrer, sense cap lligam amb els grans poders econòmics ni mediàtics. Allunyat ja d’aquells temps més intensos, continua preocupant-se pel club del seu cor, el Barça, i per això ha decidit ser l’impulsor, juntament amb els també excandidats Jordi Majó i Santi Salvat, i un dels firmants d’un manifest que reclama la unitat de tot el barcelonisme davant la Covid-19. Espera que molts socis s’hi adhereixin i, per què no, alguns jugadors.
Com i quan sorgeix aquesta iniciativa?
Va sortir fa uns quinze dies, parlant amb amics, coneguts i saludats, barcelonistes tots. Culers diversos que xerrant en xats vam entendre que ja n’hi havia prou, que en moments com els actuals, amb la pandèmia que tenim a sobre i tot el que comporta, el club necessita pau social, tranquil·litat.
És necessari?
Creiem que sí. Estem en un moment difícil socialment i ho serà econòmicament. És l’hora de guardar els ganivets, i no em refereixo només als possibles precandidats. El president i la seva junta directiva han de ser transparents i han de tenir present que els queden 13 mesos. És també un manifest adreçat als mitjans de comunicació perquè ja sabem que a segons quins ambients també els interessa que hi hagi soroll.
Espera una bona resposta dels socis i seguidors?
No ho sé, espero que sí. El club quedarà tocat i la massa social haurem de fer sacrificis com històricament s’han fet. Durant la dictadura de Primo de Rivera, durant la postguerra, durant la construcció del Camp Nou i en tants altres moments. El soci s’ha sacrificat. Insisteixo: no hi ha cap interès electoral en la iniciativa, ni és per tapar la boca a cap possible candidatura ni per ajudar la junta. És per ajudar el club. És un plantejament romàntic, sí. No està pensat perquè tingui gran penetració però crec que ho havíem de fer.
Han tingut alguna resposta per part del club?
Cap. Ni l’esperem. És una decisió nostra i totalment lliure. En contra no s’hi poden pronunciar perquè demanem pacificació.
Li agradaria que el manifest el firmessin Víctor Font, que ja ha dit que es presentarà, i Joan Laporta, que també ha reconegut que està treballant per fer-ho?
M’agradaria que ho fessin. Però no va adreçat a ells. Estaria molt bé que ho signessin possibles candidats, però també que ho signessin altres personalitats del barcelonisme, inclosa la directiva, gent reconeguda de l’entorn i molts socis.
I els jugadors?
Això encara més! M’encantaria. Ells no estan per aquestes històries i en aquesta crisi ja han fet alguns sacrificis, però m’encantaria que algun jugador de la casa, com Piqué o Sergi Roberto, o representatiu com Messi, firmés. M’encantaria però no ho estem esperant.
Abans parlava de l’entorn. Tant vostè com Salvat i Majó ja saben què s’hi cou en un clima preelectoral. Això dificulta molt el missatge per la unitat. Ho tem?
És una proposició de pacte ben intencionat i sense cap mena d’aspiració de res, cap interès electoral. Hem girat full però coneixent el club entenem que serà difícil que tingui una penetració. És important que vosaltres, els mitjans, us en feu ressò. Sabem que és molt difícil, ja ho coneixem. Ens preocupa el futur però coneixem el passat. Eleccions, mocions de censura, judicis, un entorn actiu. Som el club més fiscalitzat del món pel seu entorn. La gent s’implica i hi ha participació i està molt bé, però en moments complicats cal remar tots en una direcció. Toca ajudar, i col·laborar i no buscar les misèries, que segur que n’hi ha, però que ja es depuraran.
No creu, per tant, en l’avançament electoral.
S’han de fer el 2021, que és quan toca per estatuts. Amb el que tenim a sobre, ara cal fer unes eleccions. No toca. Que acabin el mandat i l’acabin bé.
Vostè està preocupat amb la situació del Barça?
Sí, evidentment. I com que crec que hi ha motius de preocupació, crec que ara hem d’ajudar. Estic preocupat per la situació actual i crec que deixarà ferides. La situació econòmica no és bona i em preocupa, com també la renovació de l’equip. S’han gastat molts diners en tres o quatre jugadors que no han aportat res. El relleu generacional no s’ha fet bé i en la columna vertebral de l’equip tots passen de 30 anys, i el que s’ha fitxat no ha donat resultat. Tenim la plantilla que tenim i aquest mercat no donarà per molt i no podem gastar 100 milions amb Lautaro i Neymar, és inviable des de tots els punts de vista. Pel tema econòmic, per dignitat com a club i per la seva manera de viure. Ens haurem d’adaptar als temps que venen i tenir bon ull clínic per detectar jugadors a bon preu. I em preocupa, també, l’Espai Barça, que no sabem si es farà ni com el podrem fer.
En cap cas, però, tem perquè el Barça deixi de ser dels socis.
No, i espero que no calgui. Això espero no veure-ho. Deixaríem de ser el Barça. La grandesa del nostre club són moltes coses, els èxits esportius..., nosaltres no hem robat mai res, tenim el nostre patrimoni, el planter, les seccions, que el club sigui propietat dels socis, la catalanitat, la nostra història. Tot això fa del Barça un club únic i sempre el farà gran, més enllà dels èxits esportius. Això no es pot perdre perquè seríem un club més.
Es podrà acabar la lliga?
Esperem. Aquesta pandèmia és tan desconeguda i nociva que es fa de molt mal dir. Les previsions són que sí i ha començat la lliga a Alemanya.
Si no es pot jugar, el Barça ha de ser el campió?
Com a barcelonista et diré que sí. Jo espero que s’acabi jugant i que la guanyem al camp. Les que ja hem guanyat d’handbol, d’hoquei i el femení són lògiques, com també ho és la del PSG a França, i si a la Premier la donen al Liverpool, que és líder destacat. Aquí és diferent. Si la guanyem així estaria parcialment content. Ara bé, si no hagués marcat Tello el Madrid ja estaria reclamant el títol...