Rosell:“President de nou? Mentre la meva mare sigui viva, no”
Sandro Rosell, que ahir va presentar el seu llibre ‘Una forta abraçada. Sis-cents quaranta-cinc dies i nits’, diu que repetir presidència no entra en els seus plans de futur i tampoc es vincularà a cap candidatura
També parla de Laporta, Neymar, Lamela, la presó i l’independentisme
Sandro Rosell va presentar ahir al matí de manera telemàtica el seu últim llibre, Una forta abraçada. Sis-cents quaranta-cinc dies i nits. L’acte de presentació, que originàriament estava previst que hagués tingut lloc fa dos mesos de manera presencial a La Model de Barcelona, va acabar fent-se ahir de virtualment amb un nombrós grup de periodistes. Un altre efecte col·lateral de la pandèmia de la Covid-19. En l’acte, hi va ser present també el pare Paulino, el capellà de Soto del Real, un suport emocional vital per a Rosell durant la seva estada a la presó. Precisament, tots els drets d’autor que generi aquest llibre pel que fa a vendes es donaran a la fundació del pare Paulino i es destinaran també a contractar advocats per a la defensa de presos preventius sense recursos.
En l’obra, de l’editorial Rosa dels Vents, Rosell deixa el seu testimoni sobre les experiències, les reflexions, els pensaments, els somnis i els malsons que va tenir durant 645 dies a la presó. “A la presó van passant els dies i el que més trobes a faltar és l’afecte físic. Vam posar aquest títol al llibre perquè representa bé allò que la presó et treu. Quan tota la crisi del coronavirus hagi passat, recomano a la gent que s’abraci més del que segurament ho feia abans.” “El millor de la presó ha estat conèixer persones com el pare Paulino, una persona extraordinària, i des del punt de vista intern he pogut descobrir-me a mi mateix com a persona. El pitjor és tot allò que et treuen. Mai perdonaré les persones que han fet plorar la meva mare”, assegura Rosell.
L’expresident del Barça explica que la presó l’ha canviat, sobretot a ulls del seu cercle íntim: “La família diu que ara soc més tranquil i calmat i que penso primer dues vegades abans de dir res.” Precisament, gaudir de la companyia de la seva dona i les seves filles ha estat un dels tresors d’aquest confinament: “Per mi ha estat meravellós. Entenc que ha estat una catàstrofe mundial per les vides humanes que s’han perdut, per l’economia, per tot... Però en el meu cas personal fa setanta dies que estic amb la meva família. He passat de viure un confinament obligat sabent que era innocent a poder estar al costat dels que estimo. Vivia en 12 m², envoltat de parets de ciment, sense internet, sense comunicacions... A la presó tenia 5 minuts de telèfon al dia...”.
La querella contra Lamela
Rosell va explicar també en quin punt està ara mateix la querella interposada contra la jutgessa Carmen Lamela. Fa quatre o cinc mesos es va presentar tota la documentació i ara, a partir del dia 4 de juny, quan tornarà a reactivar-se l’activitat judicial, espera tenir resposta del Tribunal Suprem. “No guardo rancor a la jutgessa Carmen Lamela, rancor no és la paraula, però m’agradaria saber per què va prendre aquestes decisions.” “Només busco la veritat. Confio que s’obri una investigació i que el que m’ha passat a mi no li passi a ningú més.” “La presó preventiva és molt perillosa. Moltes vegades s’utilitza la presó preventiva de manera perversa. Quan ets a la presó t’ofereixen pactes i la situació és tan extrema que pots acabar sent capaç de dir que has matat Kennedy, si cal, perquè et deixin sortir.”
Eleccions del 2021
Més enllà del llibre i de la seva experiència a Soto del Real, Sandro Rosell va abordar molts altres temes d’actualitat. No té clar el seu futur professional a curt termini, però sí que té clar que les pròximes eleccions a la presidència del Barça del 2021 se les mirarà des de la barrera: “Tota aquesta persecució judicial i fiscal m’ha tret ganes de fer algunes coses. No sé què faré. Sempre m’ha agradat el màrqueting esportiu i el futbol de base. Abans d’entrar a la presó havíem estat a la Xina per iniciar un projecte interessant. El govern xinès volia instaurar el futbol com a esport escolar principal en lloc del tennis taula. Ho teníem tot preparat amb cent famílies que anaven cap a la Xina a engegar el projecte i tot allò va quedar aturat”. “President altre cop? [riu] No. Això no passarà. Les segones parts no s’han de repetir. Jo ja he estat president. Ho recordo com una gran experiència vital, però no està dins dels meus plans. A més, li vaig fer la promesa a la meva mare que mentre ella sigui viva no em presentaria de nou. A veure... mai diguis mai, cert. D’absolut a la vida només hi ha néixer i morir, però repeteixo: no entra dins dels meus plans. Tampoc m’involucraré en cap candidatura.”
Recentment, Rosell ha estat protagonista a TV3 i a la Sexta. Ahir va voler explicar amb major detall la resposta que va donar a Jordi Évole en referència a si se sentia independentista o no: “La frase... a veure... Em sento catalanista i independentista de cor. Amb el cap encara no. Abans caldria arreglar moltes coses. Coses com les que han passat a TV3 per exemple. Una televisió pública no pot aplicar censura informativa [en referència a tota la polèmica originada arran de l’emissió del documental El cas Rosell].”
Neymar
Durant la roda de premsa va sortir naturalment el nom de Neymar. “El cas de Neymar és un cas arxivat en el seu dia pel jutge De la Mata. No hi ha res. Em costa entendre per què es va reobrir. Algú va obligar al jutge a fer-ho. Ho diu en la seva interlocutòria. Confio que es torni a arxivar.” El nom de Neymar també va sortir en la conversa que Rosell va mantenir amb Jordi Basté a El món a RAC1. Ell continua defensant la transparència d’aquella operació tancada el 2013: “Allò va acabar en un delicte fiscal que el Barça va acceptar, encara que jo no ho hauria acceptat. Bartomeu em va explicar que havien de pagar l’aval, que era gairebé igual que la multa. La meva opinió és que els contractes estaven ben fets. La pregunta és saber qui hi ha darrere del soci que va interposar la demanda, qui li va pagar la festa?” “Algú creu que Bartomeu i jo ens vam posar a redactar contractes? No hauríem d’haver estat imputats per uns contractes redactats per 20 o 30 advocats.” “Els 40 milions del pagament al pare de Neymar, un jutge diu que són en concepte de salari, de manera que el cost és de 17,1 milions. Però per mi són 57,1 milions.”
Laporta: “Rosell sap que si em necessita pot comptar amb mi”
Abans de la presentació del llibre, en l’entrevista concedida ahir al matí a El món a RAC1, Sandro Rosell va explicar com és la seva relació actual amb el candidat a les futures eleccions del Barça Joan Laporta. Rosell va revelar una trucada que li havia fet Laporta després que aquest hagués sortit de la presó. “Em va trucar ell. Li vaig dir: «Jan, jo no t’hauria trucat, així que t’agraeixo el teu gest.» Vam estar parlant molta estona i fins i tot un dia ens vam veure”. “La reconciliació és difícil perquè ell ha dit coses molt fortes de mi i jo d’ell.”
L’acció civil de responsabilitat interposada en el seu dia per la directiva de Rosell contra Laporta i la seva junta continua sent una ferida oberta. “Jo no ho vaig decidir, m’hi obligava la llei. La llei de l’esport ens obligava a introduir aquest punt a l’assemblea, i va ser l’assemblea la que va votar que sí. Jo vaig votar en blanc.” “Personalment em va doldre tot el que va passar.”
Les paraules de Rosell a RAC1 van trobar resposta ràpida. “Me n’alegro, que a Sandro Rosell li sàpiga greu el que ens va fer als meus companys de junta i a mi amb la injusta acció de responsabilitat que finalment vam guanyar als tribunals”, escrivia el mateix Joan Laporta ahir a la tarda a Twitter. “Desitjo que Sandro superi el dolor que li ha causat la presó injusta i desproporcionada que ha patit. Sap que si em necessita pot comptar amb mi. Es tracta de viure la vida plenament, mirant endavant sense rancor i sumar i sumar i, si es pot, multiplicar”, hi afegia.