La història no s’explica només pels grans esdeveniments, ni pels personatges més rellevants, també s’explica per alguns fets que fan que una societat se senti representada. En l’Europa occidental del segle XX el futbol és un d’aquests fets. I en el cas concret de Catalunya, la història s’explica, en bona part, a través del FC Barcelona.

Vull fer una història de Catalunya novel·lada a partir de diferents elements, entre els quals hi ha el Barça. Quan vaig llegir coses sobre els inicis del club, em va semblar que s’explicava millor a través de la figura de Gamper. Fins aleshores coneixia el personatge a grans trets.

No tenia cap pretensió transcendent. Gamper i els onze apòstols volien muntar un club només per jugar a futbol. Convocaven a tothom, sense cap distinció, que volgués practicar aquest esport a la ciutat de Barcelona. Per això el nom del club. Molts dels altres clubs aplegaven, en canvi, gent d’un determinat origen: l’Escocès, el Team Anglès, el Català...

L’Espanyol és el primer club meditat. Està fundat per gent que se sentia espanyola i que acollia aquells que se sentien espanyols. És un concepte diferent. I no sorgeix per casualitat: a Catalunya ja hi havia merder ideològic. D’inici no va rivalitzar amb el Barcelona, ni amb cap altre club, perquè no tenien un plantejament com el seu.

Alguns clubs que van néixer en aquella època van durar només uns anys, perquè els seus fundadors se’n van cansar. El 1908, el Barça tenia només 32 socis i també va estar a punt de desaparèixer. Però en la reunió convocada per a la dissolució Gamper va convèncer a tothom que es podia remuntar el vol amb una reflexió fonamentada en tres punts: calia tornar a fer un bon joc, calia un camp propi i calia lligar-se al catalanisme. Per això, va arribar a un pacte, no escrit, amb la Lliga. El tarannà integrador del FC Barcelona li va fer guanyar adeptes entre el catalanisme, que és el gran moviment popular de l’època.

No pas! Hi havia bona relació entre el Barcelona i el Madrid en aquella època. No hi ha dolents, per bé que sí que hi apareixen alguns personatges negatius, com ara l’Isidre Lloret, el primer president de la federació catalana, que estava vinculat a l’Espanyol. Cap al 1906 va proclamar que el seu objectiu era acabar amb el FC Barcelona. Tant és així que el Barça va perdre els tres campionats de Catalunya següents, per decisions arbitrals i federatives injustes... De fet, en aquell moment el Barça no es deia Barça. Es va dir així a partir dels anys 20. I a Gamper no li agradava gens! Ho trobava horrorós.