Tant se val si va ser per un escàndol arbitral i per les males decisions preses pels col·legiats del VAR. Això queda per a les tertúlies i per a les anàlisis que es puguin fer en els mitjans en funció de la importància que vulguin donar a aquests aspectes, encara que lògicament se n’ha de parlar quan marquen clarament el resultat d’un partit. La realitat, però, és que en la jornada passada el Barça va perdre el lideratge, ara en mans del Real Madrid encara que tots dos equips estan igualats a punts. Després de l’empat sense gols a Sevilla, Piqué, amb missatge subliminal pel mig, reconeixia que la lliga se’ls ha posat molt difícil perquè els blancs fallaran poc, però Setién es resisteix a donar-la per perduda. Només faltaria.

El que sí que li passa, al Barça, però, és que gairebé s’ha quedat sense marge d’error. No pot fallar més si no vol que els pitjors presagis es facin realitat. Ha d’assumir com més aviat millor el seu nou rol. De perseguit a perseguidor. No li queda cap més remei que anar sumant victòries per posar pressió al damunt de l’etern rival, que tampoc és que hagi donat símptomes d’estar a un altíssim nivell malgrat que ha sumat de tres en tres després del reinici de la competició, polèmiques arbitrals al marge. El debat en el Barça, però, se centra sobretot en temes més futbolístics, encara que Setién digui que no veu cap indici de regressió i només veu progressió. La realitat, però, el desmenteix. L’equip no acaba de rutllar del tot bé i no passa res per admetre-ho. Hi ha dubtes sobre el joc, no tan pels resultats. Es va vèncer amb solvència a Mallorca però contra el Leganés al Camp Nou les sensacions no van ser gaire positives i contra el Sevilla es va veure un equip amb dificultats per traduir en ocasions el domini en el joc i força espès a l’hora d’atacar. On sí que han millorat els blaugrana és en el bagatge defensiu perquè ja fa quatre partits que Ter Stegen no encaixa cap gol.

Al nul marge de maniobra de l’equip, també cal sumar que Setién continua tenint baixes importants, com ara les de Sergi Roberto i Frenkie de Jong, i alguns jugadors als quals encara els està costant arribar a un bon nivell. Com en cada partit, hi ha algunes incògnites en l’onze. No tant en la defensa, on possiblement jugaran Semedo, Piqué, Lenglet i Alba, malgrat que Umtiti ja ha tornat a la llista. Morer i Cuenca són les altres novetats. Al mig del camp, Busquets i Rakitic semblen segurs i la tercera plaça se la disputarien Arthur i Arturo Vidal. En la davantera, Messi i Luis Suárez, que l’altre dia ja va jugar tot el partit, semblen inamovibles i la tercera plaça hauria de recaure en Griezmann però Setién ja va demostrar a Sevilla que el francès, que no passa per un bon moment, no és intocable. La gent voldria més oportunitats per al jove Ansu Fati, per intensitat, ganes i qualitat, però el tècnic sembla decantar-se encara per homes més experimentats com ara Braithwaite, titular a Mallorca, on es va estrenar com a golejador amb el Barça, i a Sevilla. El més probable, però, és que surti amb el trident. A Messi, a més a més, se li dona bé l’Athletic.

No li ho posarà fàcil l’Athletic Club, l’equip que ja els va superar a San Mamés amb aquell gran gol d’Aduriz i que els va eliminar de la copa del Rei. Precisament en dos partits on els blaugrana van ser incapaços de fer cap gol. El conjunt basc no guanya al Camp Nou des de l’any 2001 però arriba al partit en un bon moment i després de guanyar el Betis. Gràcies als bons resultats abans de l’aturada i en aquest reinici s’està apropant als equips que ocupen places europees. Els tenen a cinc punts. Acumulen catorze derrotes consecutives al feu barcelonista però els homes de Garitano no renuncien a res. L’Athletic, que podria sortir amb tres centrals, tindrà la baixa de Yuri Berchiche, un dels seus homes importants.