De la immaduresa que emanaven les seves aparicions públiques amb algunes declaracions posant-se al nivell de Messi mentre era a l’Atlético o protagonitzant un documental per comunicar la decisió sobre el seu futur, no hi ha ni rastre des que va fitxar pel Barça. Qui s’esperava que Griezmann aixecaria la veu o el peu de l’accelerador en el seu compromís amb l’equip malgrat els minuts que li ha ofert Setién en partits importants o el fet que els pesos pesants l’ignoressin dins del terreny de joc mentre es feia un fart de tirar desmarcades, treballar per a l’equip i obrir espais per a ells, s’equivocava. Griezmann ha realitzat els seus dos millors partits després de la tornada a la competició just quan semblava haver tocat fons. L’entrada en el temps afegit contra el seu exequip, l’Atlético, després de passar-se tota la segona meitat no l’ha afectat gens ni mica, i així ho ha demostrat: diumenge passat, va ser clau en la victòria contra el Vila-real anotant el primer gol després de la represa de la competició, i ahir va tirar una desmarcada sense la qual no s’entén el gol de la victòria anotat per Luis Suárez.

No quedarà registrat en les estadístiques, però Griezmann va llegir perfectament l’espai lliure, va tocar amb l’esperó una pilota que, després del xut de Messi aturat per Diego López, va significar la diana de Luis Suárez. De nou, el francès no es va emportar la glòria que dona el gol marcat, però la seva aportació i el seu sacrifici van ser molt importants perquè el Barça desencallés el partit. Les estadístiques sí que diuen, en canvi, que el davanter francès porta els mateixos gols (9) en la lliga que Neymar en la seva primera temporada en el Barça, una xifra que destaca la dificultat d’encaixar en un sistema tan específic en què els davanters han de conviure amb el millor jugador de la història. I a la vegada, la comparació descarrega de pressió el jugador, que va veure amenaçada la seva importància a Can Barça amb la pressió que feien els pesos pesants del vestidor sobre la directiva per portar Neymar.

La xifra de nou dianes (en total 15 entre copa, supercopa i Champions) va quedar engreixada en el partit contra el Vila-real, en què Griezmann va ser un dels jugadors més destacats. Setién li va donar la titularitat després de manifestar públicament que parlaria amb ell per haver-li donat les engrunes en el xoc contra l’Atlético i, més enllà de la resignació, el jugador va rendir d’allò més bé. Va gaudir de llibertat entre línies i va signar un dels gols de la temporada. Ahir, el tècnic cantàbric també li va donar plena llibertat de moviments, coneixent l’habilitat i el sacrifici que Griezmann aporta per al bé de l’equip. I va donar resultat. Si bé el Barça requeria profunditat per les bandes i la seva presència, juntament amb la de Messi i Suárez, saturava la zona central de l’ofensiva; finalment, la seva mobilitat i lectura del joc va ser gairebé tan important com l’execució del gol.