Si el Madrid vol la lliga, l’haurà de suar fins al final. El Barça ja no pensa regalar-li res més. Prou ha fet deixant escapar un títol que abans del reinici de la competició semblava que seria seu però que algunes ensopegades inexplicables dels de Setién han deixat en safata de plata a l’etern rival. Amb el pírric triomf contra el Valladolid, el Barça es manté encara amb vida i obligarà el Real Madrid a vèncer demà el Granada, que lluita per una plaça europea, si no vol complicar-se la vida en les dues últimes jornades. Els blaugrana es van imposar per la mínima amb un bon gol d’Arturo Vidal, un futbolista que amb Setién a la banqueta ha tingut molt més protagonisme del que tothom s’imaginava inicialment. Va ser un partit amb dues cares molt ben definides: amb una bona primera part del Barça, en què va tenir el domini total del joc, i una segona en què el Valladolid va fer un pas endavant perquè s’ho va creure però insuficient per endur-se ni que fos un punt i en què als blaugrana se’ls van acabar les forces per complet.

Quique Setién va fer alguns canvis en l’onze i també en el sistema. Luis Suárez es va quedar a la banqueta per deixar un duet atacant format per Messi i Griezmann. Amb la pilota, l’equip va sortir amb tres al darrere, Sergi Roberto, Piqué i Lenglet, amb Semedo i Alba ben oberts a les bandes i al mig del camp i amb Vidal i Riqui Puig jugant sobretot per dins. Un 3-5-2 que ja havia provat contra el València a Mestalla i que aquell dia no va funcionar. Ahir a Pucela, sí, però només en la primera meitat.

L’equip es va trobar còmode amb aquest dibuix i va dominar per complet el joc, amb una bona circulació de pilota i arribant bé a l’àrea del Valladolid. En el minut 5, el Barça va estar a punt de marcar després d’una centrada per la dreta de Semedo que Riqui Puig va rematar amb l’interior del peu esquerre, però Masip va estar atent. Va ser el preludi del gol d’Arturo Vidal, que va superar Masip amb un xut creuat en rebre una passada de Messi després d’una bona pressió avançada blaugrana.

Els de Setién haurien pogut sentenciar el partit, però Griezmann, inexplicablement, no va encertar a rematar des del punt de penal una molt bona centrada de Semedo. L’ocasió era claríssima, d’aquelles que no es poden perdonar. Precisament, el lateral portuguès va posar a prova Masip poc després amb un xut creuat. El Valladolid no podia treure’s del damunt el domini del Barça, malgrat una rematada sense perill de Guardiola. L’exjugador blaugrana Masip també va ser decisiu en tallar una centrada de Riqui Puig que hauria deixat Griezmann tot sol per marcar. Sense haver fet gaires mèrits, el Valladolid va poder empatar, però Kike es va adormir en un mà a mà amb Ter Stegen després de guanyar-li l’esquena a Piqué gràcies a un mal rebuig de Lenglet. Messi en va tenir una de bona abans del descans, però la seva rematada va tocar en una cama d’un defensa per acabar al córner.

Luis Suárez va entrar per Griezmann, amb molèsties al quàdriceps, en la segona meitat, però Setién va mantenir el dibuix que tan bé li havia funcionat en el primer temps. No va tenir tant de ritme la segona part, fruit del cansament dels futbolistes, i Setién ho va detectar i va moure la banqueta ben aviat. Araújo va entrar per Lenglet, que estava amonestat, i Rakitic per un cansat Riqui Puig. El Valladolid es va encoratjar i va amenaçar amb dos xuts llunyans d’Unal i Kike i també amb una rematada de cap del turc que va obligar Ter Stegen a volar. El Barça va perdre el control del joc i Setién va ordenar passar a un 4-4-2 per protegir-se més i també va donar descans a Busquets fent entrar Junior Firpo. Precisament, el Valladolid va reclamar un penal per mans del lateral, però Mateu Lahoz, a instància del VAR, no va xiular res. Tenia les mans enganxades al cos.

Molt cansats, els blaugrana amb prou feines tenien forces per sortir a l’atac mentre que el Valladolid seguia buscant l’empat amb insistència. El Barça només va inquietar Masip en una falta directa de Messi. Res més en tota la segona part. Sandro va fer sortir sant Ter Stegen en una rematada a les acaballes del partit. Grandiosa mà de l’alemany en el potent xut de l’exblaugrana. El Valladolid no va deixar d’intentar-ho, però el Barça es va defensar bé en els últims minuts. Els jugadors tenien clar que no podien deixar-se empatar en els minuts finals com els havia passat en anteriors partits. I van defensar el gol de Vidal per seguir creient en el miracle.