Tothom en el Barcelona somia en una altra nit de transistors i a rememorar episodis com els de les lligues de Tenerife o l’aconseguida contra el Dépor també en l’últim sospir. Frisen perquè hi hagi algun relleu de Dertycia o de González, el porter del València que va aturar el penal a Djukic i va permetre al Barça aixecar la seva quarta lliga consecutiva. Els miracles, en el futbol, a vegades existeixen, i l’equip blaugrana no té més remei que creure-hi i aferrar-s’hi per continuar pensant que guanyar aquesta lliga encara és possible. Quique Setién encara no l’ha donat per perduda, mentre que alguns jugadors, com Luis Suárez, prefereixen optar pel realisme i pensar ja més en la Champions i a fer autocrítica per tot el que s’ha fet malament perquè el títol acabi en mans de l’etern rival quan abans de l’aturada el Barça comandava el campionat.

El miracle és improbable però els blaugrana estan obligats a no rendir-se i a deixar-s’hi la pell fins al final, per si de cas el Madrid comet dues errades consecutives malgrat que des que es va reiniciar la competició no ha fallat. En qualsevol cas, el Barça ha de vèncer avui l’Osasuna al Camp Nou i esperar que els de Zidane no facin el mateix contra el Vila-real, un equip que, tot s’ha de dir, té arguments de sobres per puntuar contra els blancs. Si el Barça guanya i el Madrid no ho fa, tot quedaria per a l’última jornada, en què els de Setién s’enfronten amb l’Alavés i els de Zidane, amb el Leganés.

Sense marge d’error, el Barça sortirà amb un onze de garanties, amb la majoria dels seus millors futbolistes en l’onze inicial. Torna a la convocatòria Frenkie de Jong, que jugarà uns minuts per anar agafant ritme de competició pensant ja en la Champions. Setién ahir no va voler confirmar si sortirà de titular o entrarà en la segona meitat. Sense Griezmann, lesionat, la tercera plaça a la davantera se la jugaran entre Braithwaite i Ansu Fati, a qui es podria reservar pensant en el play-off d’ascens del filial, encara que també té moltes possibilitats de sortir d’inici perquè amb ell al camp l’equip juga a un altre ritme. Al mig del camp es mantindran amb quasi tota seguretat Busquets i Sergi Roberto i Arturo Vidal als interiors, mentre que la defensa seria l’habitual dels últims partits, amb Semedo i Alba als laterals i Piqué i Lenglet a l’eix.

Més enllà de la victòria, l’equip necessita millorar el joc i donar una imatge radicalment diferent a la que es va viure en el partit contra el Valladolid, amb la majoria de jugadors fosos físicament i demanant l’hora mentre es defensaven com podien. Una imatge impròpia d’un equip que encara pot guanyar la Champions, el gran objectiu que queda si finalment avui el Madrid és campió de lliga. Si Messi ja va dir fa temps que jugant com ho estaven fent no tenien possibilitats de tornar a regnar a Europa, la imatge a Pucela confirma aquestes sensacions malgrat que Setién vegi millores en l’equip. Avui caldrà veure si es fa un pas endavant, com a Vila-real, o es continua anant enrere.

El rival, a més a més, no s’hi juga res important. L’Osasuna ha fet una molt bona temporada. Ara bé, això no vol dir que vingui al Camp Nou de vacances i que no lluiti per endur-se un resultat positiu. De fet, els d’Arrasate consideren que marxar de Barcelona amb una victòria seria posar la cirereta a una temporada d’èxit.