Mentre el Barça era el clar dominador de la lliga, el Real Madrid anava alçant Champions. La setena ja va guanyar-la passant sense pena ni glòria pel campionat estatal. Els blancs no són l’únic equip capaç d’assolir la major glòria europea sense necessitat de brillar en la seva lliga. Com no es cansen de repetir diverses veus del món del futbol, des de jugadors fins a entrenadors o dirigents, no cal ser el millor equip per guanyar la Champions, que, per contra, sí que exigeix no cometre errades i ser encertat en els moments puntuals. El Barça, però, sembla que sigui un club que viu aliè a aquesta realitat perquè només ha estat capaç de guanyar l’orelluda quan ha estat clarament el millor equip del continent.

Aquest fet incontestable, però, podria variar aquesta temporada perquè la pandèmia del coronavirus ha provocat un canvi de format en la competició que ha obert una finestra d’oportunitat a l’equip de Setién, al qual avui en dia ningú dona com a favorit per ser el campió. Però la realitat és que el títol és a només quatre partits i hi ha alguns factors que poden jugar a favor del Barça.

Per començar, la competició ha quedat escapçada i a partir dels quarts de final les eliminatòries ja no seran a doble partit i en un camp neutral perquè tots els partits es jugaran a Lisboa. Si bé al Camp Nou el Barça era un conjunt fort, a fora de casa en eliminatòries l’equip fa temps que deixa molt a desitjar i es veu superat per rivals superiors físicament i que juguen amb l’escalfor del seu públic. I només cal recordar el que va passar a Liverpool la temporada passada o a Roma. Mentalment l’equip ja sap que no pot jugar amb el resultat i que tots els duels són a caixa o faixa. I això pot afavorir un equip que sap perfectament que està en clara decadència però que també ha donat mostres de sobres de ser tremendament competitiu, fins al punt d’haver aconseguit allargar el seu cicle guanyador en la lliga més del que alguns aventuraven. Europa és diferent, això sí.

Però en haver-hi menys partits, en principi el desgast físic ha de ser menor i els futbolistes tindran temps de recuperar-se. Per exemple, si el Barça elimina el Nàpols el 8 d’agost, no jugarà el seu partit de quarts de final fins al dia 14. A més a més, l’equip podria reforçar-se més amb Ousmane Dembélé si aconsegueix passar l’eliminatòria. El davanter francès no fa vacances i continua recuperant-se perquè vol intentar ajudar l’equip en la màxima competició continental. Per al duel contra el Nàpols està pràcticament descartat perquè no hauran passat encara els sis mesos de baixa, però podria reaparèixer en els quarts de final si els blaugrana eliminen els italians.

Malgrat que no se sap com tornarà i que cal ser molt prudents amb un futbolista que ja ha tingut diverses lesions musculars, el francès és desequilibrant i li pot anar molt bé a Setién per dinamitzar l’atac blaugrana, massa estàtic i amb dificultats per generar ocasions en massa partits aquesta temporada. A més a més, Braithwaite no pot jugar la Champions, així que també es perd un efectiu en atac. Amb De Jong més fresc després de gestionar el seu retorn després de la lesió i amb l’ímpetu i la il·lusió de Riqui Puig i Ansu Fati, les possibilitats del Barça poden créixer.