Doblet i assistència de Luis Suárez en el seu bateig al Wanda i gol d’Ivan Rakitic en la visita a Cadis en el seu primer partit de lliga amb el Sevilla. Impossible una prèvia amb més morbositat. Cosa de bruixes. Només algú amb una ment altament retorçada hauria pogut imaginar un escenari tan enverinat com a context de benvinguda per a l’estrena oficial del nou Barça de Koeman. Certament, resulta estrany encara ara no veure Luis Suárez saltant al tapís verd del Camp Nou al costat de Leo Messi. I més estrany resulta veure’l celebrar gols amb la samarreta de l’Atlético, abraçat a Saúl i companyia. Menys mal als ulls fa veure Rakitic celebrant gols amb el Sevilla. Són imatges, les del croat, amb flaire de déjà-vu. Però el que ja no sorprèn ningú és veure Ansu Fati celebrar gols amb el Barça. Huracà Ansu. Si algú havia posat dues espelmes negres al costat de la fotografia de Ronald Koeman, el nen les va apagar amb els dits.

Ansu Fati va trigar tres jornades a presentar-se en societat la temporada passada. Va ser al camp de l’Osasuna, amb un gol de cap que els culers amb bona memòria encara deuen recordar. Al nen rècord només li han calgut 15 minuts en aquesta segona temporada. Va marcar en el partit que tancava la lliga 2019/20, contra l’Alavés, i va repetir ahir contra el Vila-real. El primer gol en la lliga 2020/21 no podia portar la firma d’un futbolista que il·lusioni més el barcelonisme ara mateix. El gol, una delícia. Desplaçament en profunditat de Lenglet buscant la via de Jordi Alba, passada enrere del lateral de l’Hospitalet i canonada d’Ansu Fati amb l’interior del peu dret, impossible d’interpretar per a Asenjo. L’acció mil cops vista entre Alba i Messi, aquest cop culminada per un Ansu cridat a il·luminar el nou projecte de Koeman.

La il·lusió que desperta ara mateix Ansu Fati és directament proporcional al pànic que genera entre els culers que el seu actual agent sigui Jorge Mendes. Els 400 milions de la clàusula de rescissió fan respirar tranquils per ara, però el 2022 acaba contracte i molts ja tremolen. Tocarà posar calés damunt la taula en la futura renovació.

Però que el neguiteig en clau de futur no distregui del plaer present. Perquè veure jugar Ansu Fati és xalar. Gol, atreviment, frescor, desequilibri. Tot. Es va associar amb Alba en el primer i es va associar amb Coutinho en el segon. Amb 17 anys, tothom el busca i tothom el troba. Passada a l’espai del brasiler, cavalcada d’Ansu i definició precisa pel pal curt. Amb 19 minuts, Asenjo ja havia recollit la pilota del fons de la porteria en dues ocasions. Abatut.

Però el recital d’Ansu encara tenia un tercer capítol. Perquè ell va ser qui va forçar el penal del tercer gol de la nit. Canvi de ritme i penal clar de Mario Gaspar. Ansu mereixia el hat-trick, però en aquest Barça fins i tot els nens prodigi han de respectar els rols, i si alguna cosa no ha canviat en el nou projecte de Koeman són els galons del rei. Mana Messi. L’argentí havia cedit l’execució del penal a Griezmann en el primer test de la pretemporada, contra el Nàstic. En el debut de la lliga, però, fora concessions. Messi va xutar el penal i no va errar. Barraca i partit decidit.

Koeman va repetir l’onze del dia del Gamper i les prestacions de l’equip respecte a l’assaig anterior, contra l’Elx, van ser immensament superiors. Molt bé, el Barça, en la pressió; bé en la interpretació dels moviments, i excel·lent en la resolució. Aposta decidida pel 4-2-3-1 i premi en el debut. De Jong i Sergio van aguantar l’equip des del doble pivot i, a dalt, Messi, Coutinho, Griezmann i Ansu van jugar amb la mobilitat que Koeman exigeix. El Barça va jugar moltíssims minuts a l’àrea del Vila-real i els gols van caure l’un darrere l’altre. Fins i tot sense voler-ho, com el que Pau Torres es va marcar en pròpia porta en el temps afegit de la primera meitat i que va suposar el 4-0.

Ni el mateix Koeman hauria imaginat un inici tan dolç. Golejada, bons minuts de l’equip i primers tres punts contra un Vila-real que arribava invicte al Camp Nou. Amb el partit resolt, fins i tot es va permetre dosificar alguns titulars –dijous l’equip juga a Balaídos i diumenge rep el Sevilla– i va donar la possibilitat de debutar a Trincão, Pedri i Pjanic. Debut plàcid per a tots tres.

Unai Emery ja sabia què era perdre al Camp Nou com a tècnic de l’Spartak de Moscou, amb el Sevilla, el València, l’Almeria i el PSG. Ara sap també què és perdre-hi amb el Vila-real. Catorze visites i catorze derrotes, amb sis equips. També cosa de bruixes.