Les pèrdues i el límit salarial marquen el mercat
El mercat. El Barça, en aquesta finestra de fitxatges, ha comprat per 86 milions més 10 en variables i ha venut per 118 milions més 42 en variables
Amb els moviments molt limitats per la situació econòmica del club i també pels límits imposats per LaLiga, la secretaria tècnica blaugrana va treballar fins dilluns per mirar que Ronald Koeman tingués una plantilla prou competitiva, però finalment, no van arribar ni Memphis Depay, ni Èric Garcia. El davanter holandès, que tenia un acord amb el Barça, va aconseguir que el seu club accedís a passar dels 25 milions fixos més cinc en variables que volia als 20 milions fixos més cinc en variables, però ni així. La negativa a deixar el Camp Nou de Dembélé ha impedit l’arribada de Depay. Pel que fa a Èric Garcia, el Manchester City no va ser tan flexible com el Lió. La marxa de Todibo al Benfica facilitava l’arribada del central, que també tenia un acord amb el Barça, però no hi va haver acord entre clubs. El City no va baixar dels 20 milions. El Barça va arribar fins als 18, entre fixos i variables, però no va voler apujar més l’oferta sabent que el central només té un any més de contracte.
Sense reforços d’última hora i tenint en compte que Pedri, Trincão i Matheus Fernandes, jugador que va ser ofert a un munt d’equips el mateix dilluns però que no va sortir, van ser comprats durant el passat mercat d’hivern, la despesa final del Barça en fitxatges en aquesta finestra ha estat de 86 milions d’euros fixos més 10 en variables. Aquesta quantitat es reparteix entre Pjanic (60+5), Sergiño Dest (21+5) i dos jugadors del filial: Gustavo Maia (4,5) i Moussa Ndiaye (0,5).
Pel que fa a les sortides, el Barça ha ingressat, comptant que l’operació amb la Juventus per Arthur està comptabilitzada en l’exercici econòmic del curs passat però forma part d’aquesta finestra de fitxatges, com també els deu milions pagats pel Getafe per Cucurella, un total de 118 milions d’euros més 42 en variables. Es reparteixen així: Arthur (72+10), Semedo (30+10), Cucurella (10), Todibo (2), Jorge Cuenca (2,5+4), Rakitic (1,5+9), Suárez (0+6), Arturo Vidal (0+3) i Rafinha (0+1). També han sortit cedits Wagué, Akieme, Monchu, Miranda i Reis, però sense representar cap ingrés per a les arques del club.
La massa salarial
Els números parlen per si sols i és clar que en aquest mercat ha prevalgut el tema econòmic per damunt de l’esportiu en el Barça. Les raons estan en els 97 milions d’euros de pèrdues en l’exercici passat que va presentar dilluns el vicepresident econòmic, Jordi Moix i i en la dràstica reducció dels ingressos que es preveuen per a aquesta temporada per culpa de la pandèmia de la Covid-19, una reducció que farà que el pressupost, segons el mateix Moix, sigui de 791 milions d’euros.
I apareixen en aquest moment els límits que LaLiga posa als seus clubs, uns límits de control que van entrar en vigor l’any 2013, però que s’han fet molt evidents en tots els clubs aquest estiu. La massa salarial va lligada al pressupost. I si el pressupost es redueix, s’ha de reduir la massa salarial. Es calcula restant als ingressos les despeses que no són esportives i es pot modificar durant la temporada si arriben diners de nous patrocinadors o venda de jugadors. Inclou la despesa en jugadors, primer i segon entrenador i preparador físic del primer equip, i també en filials, planter i seccions. Inclou els salaris fixos i variables, la Seguretat Social, les primes col·lectives, les despeses de compra i les amortitzacions. El Barça tenia el límit salarial més elevat de LaLiga el curs passat, amb 671 milions d’euros. Es calcula que l’ha rebaixat en uns 65 milions amb la marxa de jugadors com Suárez, Rakitic i Vidal. I espera poder fer-ho més amb una rebaixa del sou. Una possible fórmula, com s’ha fet ja en les seccions amb jugadors com Mirotic, Oriola, Brandon Davies i Ferrão, podria ser una rebaixa a canvi de més anys de contracte.