Perquè no vam preveure mai una pandèmia. Nosaltres anàvem camí d’ingressar més del que havíem previst, més de 1.050 milions. Els nostres principals ingressos provenen dels drets de televisió, dels patrocinadors, de la venda d’entrades i de l’activitat dels dies de no partit, amb les visites al museu i el Tour Experience, i les vendes a les botigues. Els ingressos per aquests últims conceptes, sense activitat i sense públic en els partits, han estat zero. Hem ingressat 200 milions menys del que teníem previst, amb una part també dels drets de televisió dels partits que es van jugar al juliol i l’agost i que ja formen part del pressupost d’aquest curs. Van ser 40 milions de les entrades, 30 de la televisió i la resta és de les botigues. L’ECA ha fet un estudi que diu que els clubs deixaran d’ingressar uns 4.000 milions d’euros.

Vam ajustar les despeses operatives el màxim possible i vam aturar projectes. Així vam estalviar uns 30 milions. Vam reduir 40 milions més de la massa salarial i vam ingressar més per alguna operació de venda de jugadors. Estava previst fer-ne alguna més, però el mercat no estava ni obert, al juny. Els anys anteriors havíem venut per uns 100 milions.

Perquè hem de competir i ho fem contra clubs que són societat anònima o clubs estat. Nosaltres busquem superar els 1.000 milions d’ingressos no per tenir cap rècord. Ho fem per poder pagar una plantilla competitiva, que en aquests deu anys ha guanyat sis lligues i dues Champions. Ingressem molt per poder fitxar bons jugadors, renovar la plantilla i pagar bé els que tenim. Seguim la màxima aquella dels diners al camp i no al banc. Abans d’aquest curs portàvem uns beneficis acumulats de 200 milions i hem invertit en patrimoni i millores d’instal·lacions 300 milions.

La diferència està en un canvi d’entrenador i un fitxatge que es va fer a l’hivern per la lesió de Suárez, que no estaven previstos. I alguna venda que s’havia de fer al gener i no es va fer.

Qualsevol operació té en el seu origen un criteri esportiu. Sense això, des de l’àrea financera no es fa cap pas. Aquí s’han unit els dos factors. Com va passar en l’operació Cillessen-Neto. L’holandès havia complert una etapa en el Barça i Neto era un bon fitxatge, com s’està veient.

Estem obligats que així sigui per ser competitius. El que busquem és complir el fair-play financer i que el percentatge dels salaris sobre els ingressos sigui del 60 o 65%. I això ho hem complert. El que no prevèiem era una pandèmia que ens redueixi tant els ingressos i que ens faci haver de reduir la massa salarial. Si ens hauríem d’haver plantat davant d’algun jugador? Potser hauria marxat i hauria estat pitjor amb el seu substitut. Jo crec que érem realistes amb la quantitat d’ingressos que podíem tenir, com també amb les despeses. Això del futbol no és cap bombolla. Els drets de televisió i els contractes amb els principals patrocinadors són ferms. El mateix es pot dir de les assistències a l’estadi. El turisme no ha deixat de créixer. No era cap bombolla, era una realitat.

No és cert. Messi va demanar marxar. Podríem haver pactat un preu amb el City. Vam rebre una gran oferta per Ansu Fati. No vam fer cap operació perquè vam pensar en clau esportiva. De crítiques, sempre n’hi ha. Si haguéssim fitxat un d’aquests jugadors als quals els queda un any de contracte, segur que s’hauria dit que com ho podíem fer. Hem treballat en equip les dues àrees. Crec que el mercat ha estat bo tenint en compte la recessió que hi ha.

Aquí hem de ser curosos i tenir en compte també el que ens deuen i el que tenim a la caixa. Això vol dir que el deute és de 488 milions. Millor tenir-ne menys, però facturant més de 1.000 milions és sostenible. A més, s’han de descomptar 100 milions que estan relacionats amb el projecte de l’Espai Barça. Aquests diners surten del deute i aniran al futur finançament quan estigui estructurat, però s’ha hagut de fer un préstec pont fins que es faci el definitiu i el referèndum per anar fent ja coses, com l’estadi Johan Cruyff, obres a la ciutat esportiva o millores a l’estadi que no depenien de la llicència d’obres. Nosaltres vam incorporar als estatuts una ràtio d’endeutament a complir, i sempre l’hem complert fins a l’arribada de la Covid-19.

L’impacte serà molt important. Hem treballat amb tres escenaris. Esperem que no es compleixi el més pessimista, que és que no hi hagi públic a l’estadi durant tota la temporada. Treballem setmana a setmana i pel que està passant avui sembla difícil que es compleixi el més optimista. El turisme serà baix. Treballem en un escenari realista i amb dades. Per exemple, del Tour Experience teníem 10.000 visitants diaris, i aquest estiu han estat 500. Hem de potenciar altres fonts d’ingressos, hem endegat el projecte Innovation Hub, les escoles, Barça Studios, la botiga virtual. Per aquí hem de guanyar ingressos per compensar-ne d’altres que no arribaran. Perdem segur el clàssic, que era una gran font d’ingressos o la setmana del Mobile, en la qual molts congressistes passaven pel Camp Nou. Aquests 800 milions s’hauran de revisar cada setmana. La situació és greu, ho ha de saber el soci, però també que aquesta junta no ha portat la pandèmia al club.

S’ha començat una negociació, però no vol dir que sigui una reducció. Pot ser una calendarització dels contractes que tenim signats, tenint en compte que aquesta temporada serà la de més incidència de la pandèmia. Sempre seguint criteris esportius, com ja s’ha fet amb algun jugador a les seccions, es pot allargar el contracte perquè acabi cobrant el mateix.

No vull entrar en detalls perquè la negociació la porten els executius i també dependrà de més coses. Si tenim més ingressos, no haurà de ser tan gran la reducció de la despesa. També podem demanar algun avançament als patrocinadors.

No, perquè se seguiran criteris esportius. No es farà amb tothom. No es farà el mateix amb un jugador de 25 anys que amb un de 30.

No vull entrar en aquestes coses que afecten directament la plantilla. Com he dit abans, sempre primer hi ha un motiu esportiu.

Cap problema. Han respost tots bé. No ens han demanat cap reducció i volen continuar amb nosaltres. Vol dir que el Barça és important al món.

No en vull dir res. Pensàvem que podria tornar al desembre i tenir plena ocupació cap al febrer, però el govern acaba de prendre mesures dràstiques. Anirem dia a dia.

Estem fent gestions amb la Generalitat i esperant resposta, però sembla que ho tenim difícil després de les últimes restriccions.

Hi ha dues parts. Primer, el projecte en si. No és un projecte de la junta actual, és del club. I respon al mandat dels socis del referèndum del 2004. Amb una acceptació del 73%. És una proposta d’integració de la realitat del Barça amb la ciutat. Ens ho reclamava la ciutat des de feia molts anys. Hi van haver dos intents abans, però no van reeixir. És un projecte que ja s’ha iniciat amb la construcció de l’estadi Johan Cruyff, que es completarà amb la construcció d’un nou Palau per a 15.000 espectadors, un altre Palau més petit, la reurbanització de la zona que ens permetrà després explotar 50.000 metres quadrats de sostre i la reforma del Camp Nou, cobrint tot l’estadi, igualant tota la tercera graderia i fer la primera graderia més vertical incorporant les llotges d’empresa. El club ho ha de fer sí o sí perquè l’estadi es deteriora cada dia. Com més aviat ho fem, abans en gaudirem i abans pujarem els ingressos per competir amb altres clubs. Pràcticament tots ho han fet. El PSG, el Juventus, l’Arsenal, el Tottenham, els dos de Manchester, l’Atlético de Madrid, l’Athletic, la Real Sociedad, el Real Madrid... Si algú no vol fer això, haurà d’explicar als socis per què no ho vol fer i passar un altre referèndum.

Crec que per la Covid-19 podem tenir unes bones condicions de contractació amb les constructores, i ho hem d’aprofitar ara que a final d’any ja tindrem la llicència d’obra. A més, hem trobat un model de finançament amb Goldman Sachs que ens dona moltes facilitats, que no afecta l’activitat ordinària ni el patrimoni del club. Que compleix amb el mandat del referèndum perquè no hipotequem ni l’estadi, ni els contractes que tenim. I ells confien en nosaltres independentment de l’actual crisi. Ja ens han dit que l’acord no és perquè els tornem els diners l’any vinent, sinó en trenta anys. I saben que això no durarà gaires anys. A més, hi ha una referència històrica, el camp de les Corts es va construir després de la grip espanyola. Ara és el moment de fer el nou Camp Nou. I encara puc donar una tercera raó. Donarà vida a la ciutat i molts llocs de feina.

Passa de 600 a 725 per la nova capacitat del nou Palau, per una sèrie de millores en el projecte del Camp Nou i per les infraestructures, que són 50 milions que no es van posar en aquell moment perquè depenia del que ens demanés l’Ajuntament. Els altres 90 són els interessos dels diners dels cinc anys d’obres en els quals no començarem encara a tornar els diners amb el que generem i les despeses de l’estudi que han fet.

Com tothom quan es compra un pis amb una hipoteca. Si el compres per 100.000 euros diràs que t’ha costat 100.000 euros, no diràs el que has acabat pagant al banc amb els interessos. Aquí s’incorpora el cost financer, però no és el cost de les obres. També podrem en el futur accelerar el retorn dels diners i pagar menys interessos. O si aconseguim un title right abans de cinc anys, no agafar els 815 milions.

És totalment fals. Respon a un desconeixement dels detalls de l’operació. De moment no s’ha signat res, però també he de dir que els mateixos bancs posen com a condició que els diners es facin servir només per a les obres. Encara més, no donaran els 815 milions de cop. Els aniran donant a mesura que anem fent els treballs. Si comprem un terreny en un altre lloc, tampoc el podríem comprar amb aquests diners.

Hem hagut de fer coses. El projecte, el Johan Cruyff, adequar els terrenys del nou Palau... No ho vam voler fer amb fons nostres i vam tancar amb ells un préstec pont que es descomptarà dels 815 finals. És a un any que quedarà subrogat a llarg termini amb el nou finançament. Són aquells 100 milions de deute que s’han de descomptar. El finançament total l’ha d’aprovar l’assemblea i necessitàvem abans aquests diners.

Haurà de posar-se d’acord amb Goldman Sachs per tornar els 100 milions. Però jo crec que no hi ha cap altre model millor. Que es pugui tornar a 25 anys amb els incrementals que generes dels title rights, l’explotació de les llotges VIP i la venda d’entrades està molt bé. Hem calculat que els ingressos seran de 150 milions l’any i 50 seran per a ells. Vol dir que 2.500 són per a nosaltres. I aquí no hi ha ni els ingressos del nou Palau, ni els dels 50.000 m² de sostre que podem explotar.

És un consultor per saber com s’està treballant. Si s’hagués de fer alguna acció per complir els objectius, sempre s’haurien de seguir els estatuts. Si volgués posar nom a l’estadi, per exemple, hauria de passar per l’assemblea. És un control com hi ha en qualsevol altra alternativa de finançament de tants diners.

Estem en un procés i ja manifestarem el que decidim. Ho respecto, però és inusual que amb unes eleccions ja convocades, es prengui aquesta iniciativa.