L’equip no dimiteix
El Barça de Koeman es reivindica, guanya per primer cop en la història a Torí i se situa líder del grup G
El triomf aportarà una certa estabilitat després d’unes últimes hores boges amb l’adeu del president
Messi: 22 gols i 12 assistències en els duels directes contra Ronaldo. Cristiano: 19 gols i 1 assistència en els duels directes contra Leo Messi. Onze Pilotes d’Or entre tots dos. Una brutalitat del dret i del revés. Setze victòries per a Messi amb el Barça i l’Argentina per deu victòries de Cristiano amb les samarretes del United, el Real Madrid i Portugal en els cara a cara. Nou empats. L’Univers Futbol esperava el retrobament. El gran combat. Un Muhammad Alí-George Foreman. Tots dos van paralitzar el món un 30 d’octubre de 1974 a Kinshasa. Ara, aquest Messi-Cristiano era el gran atractiu d’aquesta fase de grups en aquest grup G des que Malouda i Drogba van agafar les boles del Barça i la Juve i van unir de nou el destí dels dos monstres. No hi ha combat des del 6 de maig del 2018 al Camp Nou, en l’últim clàssic abans que Cristiano marxés a Torí. Aquell dia tots dos van marcar, naturalment. Caldrà esperar. El coronavirus ha apartat Ronaldo del ring i el combat ha estat traslladat al 8 de desembre, quan l’equip de Pirlo visiti el Camp Nou. Serà el 36è cara a cara. Qui sap si també l’últim.
Avortat el combat del segle per Covid-19, tota l’atenció se centrava ahir a comprovar com reaccionaria l’equip mentalment després de la dimissió en bloc de Josep Maria Bartomeu i tota la seva junta directiva només 24 hores abans del partit a la capital del Piemont. Ronald Koeman havia demanat als seus jugadors concentració màxima en l’entrenament d’activació fet el mateix dia del partit al matí. El Barça tornava a Torí, un estadi on la temporada 2016/17 l’equip de Luis Enrique havia naufragat 3-0 després de la nit èpica del PSG. Aquí, a Torí, va començar el desencís. Primer Torí i després Roma, Liverpool i Lisboa. Ahir el Barça no va dimitir. Victòria a l’Allianz Stadium. La primera del Barça a Torí. Mai abans hi havia guanyat.
Dembélé va aplanar el camí. Golàs. Messi va ser qui va activar Ousmane amb un canvi de joc precís. Mil·limètric. Desplaçament d’esquerra a dreta, amb la Juve tota bolcada a l’altre costat. Dembélé va controlar, va fer un doble driblatge davant de Chiesa i va connectar un xut amb la dreta que va acabar tocant precisament en Chiesa i va fer una paràbola que va despistar absolutament Szczesny (0-1, 14’).
El Barça ja havia avisat abans, en el minut 2 de partit, amb un xut al pal de Griezmann després d’una bona acció de Pjanic, que tornava a Torí. Antoine, el gran damnificat de l’onze en el clàssic, va jugar ahir pel sancionat Coutinho. Bon partit de Griezmann, però sense sort pel que fa al gol. Dos pals. El segon, en el minut 75.
El Barça va ser millor. Només li va faltar matar abans el partit. No ho va fer fins al minut 91 amb un gol de penal de Messi. Gol de Messi a la casa de Cristiano. Ansu Fati, ahir suplent, va fer caure en el parany Bernardeschi, quan la Juve ja jugava amb un home menys per l’expulsió de Demiral. Koeman també va perdre un central. Per lesió. Araújo cobria el lloc de Piqué i no va acabar el partit per molèsties a la cuixa dreta. Males notícies, perquè ni Juve ni Barça van precisament sobrats de centrals.
Sense Cristiano, Morata va tornar a fer de líder. Nit amarga per a l’ex de l’Atlético. Hat-trick de gols anul·lats per fora de joc. El VAR funciona bé a Europa.