Fins a 25 vegades va rematar el Barça a porteria a Mendizorrotza. Només un gol i en una jugada afortunada. La falta de punteria està resultant fatal per als de Ronald Koeman. Insuficient la diana de Griezmann per aconseguir la victòria. Quart partit consecutiu sense guanyar. Dos empats i dues derrotes en els últims quatre partits. No sumava quatre partits seguits el Barça sense guanyar a la lliga des de l’any 2016. Comença a ser preocupant. El Real Madrid està a vuit punts amb un partit més. L’Atlético està a sis amb els mateixos partits disputats.

El Barça de la lliga va aparèixer en la primera part a Vitòria. Res a veure amb el que havia meravellat a Torí només tres dies abans en partit de lliga de campions. La velocitat en la circulació de la pilota va baixar molt. La intensitat i la tensió que havia demanat Koeman no van ser les de la Champions. I el Barça es va retirar al descans al darrere en el marcador per una greu errada de Neto, i també perquè així ho van voler Hernández Hernández i Iglesias Villanueva. L’errada de Neto, que es va embolicar amb la pilota als peus i va regalar el gol a Luis Rioja, va ser un premi sobtat per a un Alavés que només defensava, acumulant molts homes al seu camp, i sent molt agressiu, especialment sobre Leo Messi. L’errada dels àrbitres ja és un clàssic quan juga el Barça. Quan ja perdien els blaugrana, una centrada de Sergi Roberto l’anava a rematar De Jong de cap. L’empenta de Ximo Navarro per darrere va ser molt clara. Molt més clar era aquest penal que el que li van xiular la setmana passada a Lenglet sobre Sergio Ramos. Hernández Hernández no el va veure. Iglesias Villanueva, l’àrbitre de VAR, no el va voler veure. Impossible que no el veiés per la televisió. Si no va avisar Hernández Hernández és perquè no li va donar la gana.

El penal podria haver tornat a igualar un partit jugat en camp de l’Alavés, amb domini absolut blaugrana, però amb una circulació de pilota tan lenta dels de Koeman que feia que els bascos no tinguessin gaires problemes per defensar-se. I quan els tenien, falta. En van fer dues de properes a l’àrea, totes dues executades per Messi. La primera, defensada pels de Pablo Machín per terra, mar i aire, la va treure Ximo Navarro sobre la línia, el refús va caure a peus de Busquets, que inexplicablement no va xutar. La segona es va estavellar a la tanca. Poques vegades més va posar en perill el Barça Pacheco en la primera part. Perquè, a banda que la pilota anava lenta, els blaugrana tampoc creaven perill per les bandes. Ni Ansu Fati, que ahir feia divuit anys, ni Dembélé, premiat per Koeman després del seu bon partit a Torí, aconseguien anar-se’n dels seus marcadors, sempre ben ajudats. Tampoc Messi creava perill. Perquè, cada vegada que ho intentava, fins a tres futbolistes locals l’envoltaven.

Koeman va reaccionar en el descans amb un triple canvi. Pjanic, Pedri i Trincão per Lenglet, Busquets i Dembélé. Va funcionar l’aposta de l’holandès, que va posar De Jong com a central, com ja havia fet a Torí quan Ronald Araújo va caure lesionat. Protagonistes dels canvis van ser un menor d’edat i un altre jugador que va deixar de ser-ho ahir mateix. Ansu Fati es convertia en un malson per a la defensa de l’Alavés per la banda esquerra. Pedri començava a fer el que millor sap fer. Recital de passades i de com ha de jugar un mitjapunta, de trobar espais allà on els tancava la poblada defensa de l’Alavés. La seva sortida va provocar també que els defenses bascos haguessin de multiplicar-se. Va alliberar així Messi, que ja en els primers minuts va tenir una bona oportunitat per empatar.

El panorama es va aclarir per al Barça en el minut 62, quan Jota Peleteiro va veure la segona groga per una entrada lletja sobre Piqué. Només dos minuts després va arribar l’empat. Curiosament no en una jugada madurada, en un refús que es va trobar Griezmann. Primer gol del francès de la temporada, un gol de qualitat per la definició. No marcava des del 5 de juliol passat al camp del Vila-real. I, un minut després, Messi va poder fer el segon, però Pacheco ho va evitar amb una gran aturada. L’argentí no està encertat de cara a porteria. Només ha marcat de penal aquesta temporada.

Le tres accions van fer que l’Alavés encara es tanqués més. I van resistir, els de Machín, de manera heroica. També perquè els blaugrana van anar llegint el partit cada vegada pitjor amb el pas dels minuts. Massa gent per dins, poca amplitud, facilitant així la tasca defensiva dels locals. I quan se superava la defensa, apareixia Pacheco, que va fer dues grans intervencions en els últims minuts a rematades de Dest i Pjanic. Ho va intentar tot un Barça que va ser molt millor en la segona part que en la primera, però que es va deixar dos punts. I ja se n’ha deixat molts en aquesta lliga, deu dels últims dotze.