El 2020, com el 2002
El Barça de Koeman signa el pitjor inici de lliga des de la temporada 2002/03
Igual que fa 18 anys, falta efectivitat davant de porta i l’ambient institucional és força convuls, amb unes eleccions a tocar
Definitivament, el Barça no ha començat bé la lliga 2020/21. L’annus horribilis és també blaugrana i no s’atura, per molt que la nova generació de futbolistes que encapçalen Ansu Fati i Pedri ofereixi motius per somiar en un futur de glòria. El present és molt clar: vuit punts de divuit possibles en els sis primers partits, només dos els últims quatre i dotzena posició en la taula classificatòria. Hi ha temps de sobra per ressuscitar i dos partits pendents, però a ningú no se li escapa que l’equip de Ronald Koeman haurà de millorar notablement el rendiment si vol recuperar el terreny perdut.
L’holandès, sempre transparent, ha emès el seu diagnòstic: “Hem de ser més efectius i aprofitar les moltes oportunitats que tenim.” Més o menys el mateix que va dir el seu compatriota Louis Van Gaal el 20 d’octubre del 2002, fa una mica més de 18 anys, després de perdre al camp del Valladolid i de quedar, també amb vuit punts després dels primers sis partits, en el lloc onzè de la taula. “Quan es fallen tantes oportunitats, no es pot guanyar. Els dos gols del Valladolid no han arribat pels seus mèrits, han estat dues errades nostres”, manifestava aquell diumenge l’aleshores tècnic del Barça a la sala de premsa del Nuevo Zorrilla. Els sona?
El cas és que l’inici d’aquesta lliga és la pitjor des de la temporada 2002/03. De fet, la història es repeteix, fins i tot amb protagonistes similars a la banqueta. Igual que Koeman, aquella temporada, Van Gaal va tornar al Camp Nou enmig d’un ambient força convuls i de la mà de Joan Gaspart, un president tan qüestionat com Bartomeu. També com Koeman, Van Gaal va fer debutar uns quants joves i prometedors futbolistes, entre els quals es trobaven Víctor Valdés i Andrés Iniesta. En tot cas, el controvertit tècnic nascut a Amsterdam va ser destituït a finals de gener, perquè l’equip no va redreçar el rumb en la lliga i el seu lloc el va ocupar Radomir Antic, que va aconseguir classificar el Barça per a la copa de la UEFA i evitar que es quedés, per primer cop, sense competir a Europa.
A la llotja, també hi ha paral·lelismes entre el curs 2002/03 i aquest. L’autoanomenat “pitjor president de la història del Barça”, Joan Gaspart, va dimitir el mes de febrer i es va obrir un període electoral que va culminar, el 15 de juny del 2003, amb Joan Laporta a la presidència. Aquesta temporada, les eleccions arribaran abans, però també després de la dimissió del president, Bartomeu. I en la cursa electoral sembla que també hi serà Laporta.
Dos triomfs, dos empats i dues derrotes
L’arrencada del Barça de la temporada 2002/03 és calcada a la d’aquest curs després dels sis primers partits: dues victòries, dos empats i dues derrotes. Enguany, el balanç golejador, però, és de deu gols a favor i sis en contra, mentre que aleshores va ser de nou a favor i nou en contra.
Els sis primers partits de la temporada 2002/03
Barça - At. Madrid 2-2
Athletic - Barça 0-2
Barça - Espanyol 2-0
Betis - Barça 3-0
Barça - Osasuna 2-2
Valladolid - Barça 2-1