En el futbol, com en la vida, les coses poden canviar en un moment. Va quedar clar en el Barça-Betis de dissabte. Quan encara no rodava la pilota, a quarts de quatre de la tarda, la suplència de Leo Messi era la notícia del partit. Koeman deixava a la banqueta el seu capità després de tres dies en què li havien plogut crítiques, entre altres coses, per una imatge en què se’l veia caminant en els instants finals del partit contra el Dinamo. Era una manera de protegir-lo? El cas és que feia molt temps que Messi no començava un partit a la banqueta: l’últim cop va ser el 21 de setembre del 2019, a Granada, quan acabava de superar unes molèsties al soli. La de dissabte, a més, era una suplència per decisió tècnica. Terreny adobat per als crítics.

El panorama va canviar, però, absolutament només dues hores més tard, a quarts de sis de la tarda, quan el dorsal 10 del Barça va capgirar el destí d’un partit que, a la mitja part i sense ell a la gespa, no pintava gens bé. Messi va sortir després del descans, en el lloc del lesionat Ansu Fati, i no va trigar gens a esvair qualsevol possibilitat que el Betis s’emportés alguna cosa del Camp Nou i que els que dubten d’ell alimentin els seus arguments. Exactament, va necessitar 17 minuts per desencallar el partit i canviar el marcador, de l’1-1 al 3-1. Ho va fer amb una assistència invisible a Antoine Griezmann i executant un penal, fort i col·locat, lluny de l’abast del seu amic Claudio Bravo. El dotzè consecutiu que transforma. La notícia era, aleshores, que havia rescatat el seu equip. Un cop més.