“Si soc president, Koeman serà l’entrenador del Barça. En Ronald fa poc que ha agafat les regnes de l’equip i cal temps. És un entrenador valent. L’aposta per la gent jove no li fa por, com s’ha pogut comprovar fins ara, i aquest és un dels aspectes que jo sempre he reclamat.” Són paraules de Xavi Vilajoana (Barcelona, 1973), soci del Barça número 31.330 i des d’ahir oficialment també precandidat a les eleccions a la presidència que es faran el pròxim mes de gener.

Vilajoana va presentar la seva precandidatura en un acte celebrat de forma telemàtica, en què va parlar absolutament de tot. Des de Koeman fins a Messi. Sobre la figura de l’argentí, la seva idea és intentar convèncer el capità que el millor per a ell i per al club és que es retiri al Barça: “Messi és i serà el millor jugador de la història. El primer que faré quan sigui president és asseure’m amb ell i escoltar-lo. Parlar amb ell i fer-li una proposta. És molt important el diàleg personal.”

Xavi Vilajoana va entrar al Barça l’any 2003 sota el mandat de Joan Laporta. Va formar part de la comissió esportiva per encarregar-se de la professionalització de la secció de futbol sala. El 2006 va dimitir del càrrec i va tornar el 2010, amb Sandro Rosell, per encarregar-se, de nou, d’aquesta secció del club. El 2015 es va incorporar a la junta de Josep Maria Bartomeu com a responsable del futbol formatiu i des del mes de març del 2020 ha exercit com a directiu responsable del Barça B, els juvenils, el futbol formatiu i el futbol femení. El fet d’haver format part de l’última junta directiva comporta inevitablement arrossegar una herència. Ell prefereix fugir d’etiquetes i centrar el focus en l’experiència: “Quan entri per primer cop al despatx obriré les finestres perquè entri aire fresc. Us agrada molt l’etiqueta de continuista o no continuista, però jo penso que sempre m’he posat al servei del club. Vull convèncer el soci que el fet d’haver estat en una junta anterior t’aporta valor. És important l’experiència anterior en un moment com l’actual, en què caldrà prendre decisions amb celeritat. Però també és cert que en la meva futura junta no hi haurà cap membre de l’anterior.” “He pres bona nota de les coses que s’han fet malament, dels èxits i fracassos se n’aprèn. Estava en una junta col·legiada on hi havia inicialment 19 membres. Hi ha coses que lògicament hauria fet diferent. Jo prendré les meves pròpies decisions. No vull comparar-me amb cap altre president del Barça”, assegura.

La decisió de presentar-se ha estat un procés que ha anat madurant en l’últim any. “Sempre m’he presentat davant un repte quan m’he sentit preparat. No et despertes un dia i dius: «Vull ser president.» És una evolució de l’últim any. Vaig comunicar la meva decisió de presentar-me en l’última reunió de la junta directiva, l’últim dia. Ho vaig comunicar amb total normalitat. La seva resposta va ser donar-me força i ànims”, confessa.

Sobre el projecte de l’Espai Barça, en relació directa amb l’actual situació econòmica del club, diu que caldrà analitzar a fons la viabilitat de cada pas endavant que es vulgui fer: “La situació econòmica és la que és. Ara mateix l’Espai Barça ens l’hem de replantejar. El soci es mereix tenir el nou Camp Cou, s’ha d’adequar per tenir un camp del segle XXI. Però potser cal analitzar altres projectes dins l’Espai Barça.”

Vilajoana no ha volgut avançar noms dins el seu equip, però sí que ha deixat entreveure que el seu germà formarà part del projecte. Somia amb un club que ell defineix com un “Barça de casa”. “He viscut alegries i decepcions com a jugador. He viscut a la Masia, he viscut què significa ser capità, he vist amics meus que han arribat al primer equip i han triomfat... Tot això, juntament amb l’experiència en el futbol sala i la de més de cinc anys a la junta anterior en l’àrea de formació i del futbol femení, em permet sentir-me capacitat. Tinc il·lusió, versatilitat i experiència. M’agrada escoltar i dialogar. Que la gent em digui el que pensa i no el que vull sentir. El futur del Barça necessita un lideratge inclusiu. He dinat i sopat amb el Barça cada dia des de fa molts anys. Somio amb un Barça de la gent de la casa. Conec perfectament el planter. Tenim potencial. D’aquí a tres o quatre anys tindrem consolidats el 50% de jugadors de la casa en el primer equip”, diu.