Per tu, Diego
El Barça, el dia del seu 121è aniversari, es regala una golejada que també serveix per recordar Diego Armando Maradona
Leo Messi fa el quart gol i ret homenatge al geni argentí mostrant la samarreta del Newell’s amb el número 10
Dia de celebracions, records i homenatges, ahir, al Camp Nou. 121 anys de la fundació del FC Barcelona i deu anys d’un dels millors partits de l’era Guardiola, aquell inoblidable 5-0 contra el Real Madrid de Mourinho, aquell partit de la maneta de Piqué. I un sentit record per a Diego Armando Maradona. Emotiu minut de silenci i la samarreta blaugrana del crac argentí presidint el partit des de la llotja. I homenatge posterior de Messi al jugador més màgic de la història d’aquest esport, deslluït per l’absència de públic.
El Barça s’ha anat allunyant amb el pas dels anys d’aquell futbol sublim de fa una dècada, així que era difícil que regalés una obra d’art a Joan Gamper i a Maradona. No va ser una obra d’art, però, com a mínim, sí que va ser un partit entretingut, ben jugat pels de Ronald Koeman. I una victòria, imprescindible tenint en compte la situació en la classificació. El calendari de lliga fins a final d’any és la gran esperança del tècnic holandès per situar l’equip en la part alta de la taula i poder lluitar pel títol. Ahir, contra l’Osasuna, va fer la primera osca de les set que ha de fer abans que s’acabi aquest maleït 2020.
El Barça va aconseguir la victòria amb mereixement i amb una alineació sorprenent. Dest es va recuperar i Mingueza va tenir premi al seu bon partit a Kíev repetint com a acompanyant de Lenglet. El central del filial va signar un altre partit notable i va demostrar que moltíssimes vegades s’ha fitxat de manera innecessària en els últims anys per cobrir posicions en la plantilla del primer equip quan mirant cap avall, com s’havia fet abans, n’hi havia prou. També va tenir premi pels dos gols de Kíev Martin Braithwaite. La setmana del danès es va completar ahir amb el gol que obria la llauna. Primera titularitat en la Champions i dos gols. Primera titularitat en la lliga i un gol més. Tres gols en una setmana. No va ser estètic, el gol de Braithwaite. Res a veure amb la plasticitat de l’enyorat Maradona, però sí que va ser merescut per a un equip que l’havia buscat des del primer minut, sense encert en els últims metres. El gol, després d’una bona centrada de Jordi Alba que Coutinho va rematar primer i que Braithwaite va materialitzar amb una segona rematada amb el genoll, va arribar en el minut 30. Abans, havien estat unes quantes les oportunitats d’un Barça que va tenir a la sala de màquines Pedri acompanyant De Jong, una nova posició per al canari, que juga bé allà on li diuen. Entén el joc com pocs i està cridat a marcar una època al Barça.
Amb una primera arribada per la banda dreta de Dest i innumerables de Jordi Alba, que va trobar una autopista durant tota la primera part, el Barça hauria pogut marcar uns quants gols abans del de Braithwaite. Els blaugrana atacaven bé per fora i també per dins, amb Messi, Griezmann i Coutinho associant-se molt bé. Unai García va refusar sobre la línia una rematada de Coutinho, i Griezmann va rematar dues vegades sense poder marcar per poc. El francès no va fallar en el tercer intent, quan faltava poc per a la mitja part, amb una volea espectacular que Sergio Herrera només va poder mirar com un espectador més.
La segona part va començar amb un merescut descans per a Pedri i el retorn de Sergio Busquets a l’equip. També amb l’Osasuna, que havia guanyat al Camp Nou en la seva última visita, pressionant més amunt. Però el Barça va tornar a colpejar l’equip navarrès ben aviat. Griezmann va recuperar la pilota i ell mateix va ser qui va assistir Coutinho perquè el brasiler fes el tercer i el partit quedés liquidat. Koeman respirava, fins que va arribar el minut 67. Una jugada al mig del camp va acabar amb Lenglet lesionat al turmell dret. Les desgràcies que acumula el Barça en la posició de central són dignes d’un expedient X. Koeman té lesionats els quatre centrals amb fitxa del primer equip, tot i que sembla que el francès no estarà gaire temps de baixa.
I la desgràcia va deixar pas a l’emotivitat després d’uns minuts d’intranquil·litat en la defensa del Barça com a conseqüència de la lesió del francès i els canvis que va haver de fer Koeman. L’Osasuna va flirtejar amb el gol i Roberto Torres va fer un pal, però qui va marcar va ser Messi. El 10 no podia no marcar en el primer partit després de la mort de Maradona. Espectacular jugada individual i brutal cacau amb l’esquerra. Gol per a Diego. Amb Messi mostrant la samarreta del Newell’s, equip de Rosario en què sempre ha dit que es voldria retirar i en què Maradona va jugar els anys 1993 i 1994, amb el 10. Un bon final per a un partit de celebració i d’homenatge.