Ningú l’esperava en l’onze inicial, però va acabar sent titular per accident. En l’escalfament, Araujo va notar unes molèsties, i veient el calendari que hi ha en l’horitzó i els problemes que el Barça té en la posició de l’eix defensiu, amb Piqué lesionat de llarga durada, Ronald Koeman no va tenir més remei que fer confiança a Samuel Umtiti, un futbolista de vidre, que s’ha passat més temps a la infermeria que al camp en les últimes temporades i que, quan li ha tocat jugar, ha demostrat una absoluta falta de ritme competitiu que en més d’una ocasió el deu haver avergonyit a ell mateix, tenint en compte que havia estat un dels centrals amb més futur del futbol europeu i mundial. Però Umtiti no es rendeix. Té una voluntat de ferro. Ha desatès consells mèdics, que fa temps que li recomanen que passi per la sala d’operacions, i s’ha negat a fer les maletes per deixar el Barça, aferrat al seu bon contracte, però també convençut que encara pot tornar a ser el d’abans.

Contra el Granada no tenia un paper fàcil. No jugava des de l’inici des de feia sis mesos i aquesta temporada ja s’havia lesionat un altre cop. Koeman no ha comptat amb ell perquè, no ens enganyem, havia demostrat amb escreix que no era del tot fiable en l’estat de forma actual. Havia jugat contra la Juventus i uns minuts contra el Llevant i el Valladolid. El tècnic confia molt més en Araujo i Mingueza, que era l’encarregat de reemplaçar el sancionat Lenglet d’inici. Però Umtiti es va voler reivindicar i va firmar una actuació notable. Va recuperar sis pilotes, no en va perdre cap i va acabar l’enfrontament sense fer cap falta. Cap rastre destacable de la seva inactivitat. El central francès vol que se’l torni a tenir en compte. Si el respecta el físic, una gran notícia.