El Barça no llançava uns penals per guanyar un partit des de l’any 1998 en una final de copa contra el Mallorca. Aquella vegada, els blaugrana van sortir vencedors amb Hesp sota els pals. Ahir Ter Stegen el va poder imitar, i el Barça estarà en la final de la supercopa de Sevilla, després que l’alemany aturés dos penals i Riqui Puig marqués el decisiu en un partit que els catalans van haver de jugar sense la seva gran estrella, Leo Messi, per unes molèsties a la part posterior de la cuixa de la cama esquerra.

Sense Messi, Koeman va apostar perquè Braithwaite jugués a la banda esquerra i fos Griezmann qui ocupés la posició de l’argentí. La Real va plantejar el partit que s’esperava, el que juga sempre amb Imanol Alguacil. Pressió molt avançada per recuperar ràpidament la pilota i duel d’un contra un per pràcticament tot el camp, una manera de jugar molt de l’escola Bielsa. Griezmann havia fet el que Messi va fer en el partit de lliga jugat al Camp Nou. Ser un migcampista més per ajudar a treure la pilota, però el francès no menja a la taula de Messi, tot i que no se li pot negar voluntat, treball i altres qualitats. Ell, De Jong, per potència, Pedri, per qualitat, i Dembélé, per velocitat, havien de ser les armes que ajudessin el Barça a arribar a l’àrea de Remiro. Als blaugrana els va costar superar la pressió dels bascos en els primers minuts, i Ter Stegen va haver d’actuar davant d’Isak després d’una pèrdua de Busquets, però a poc a poc els de Koeman van anar entonant-se i agafant el pols al partit. Sobretot gràcies a un Dembélé que va compartir la banda dreta amb Mingueza, lateral ahir per un Dest que en els últims partits havia notat l’acumulació de minuts pel fet de no tenir relleu. Dembélé va ser el blaugrana més actiu en la primera part, posant en perill un Monreal que no sabia si el francès sortiria per la dreta o per l’esquerra. Un xut seu i un parell de centrades seves van ser les jugades de més perill per a Remiro. La jugada del gol del Barça, però, va arribar per l’esquerra. Feia minuts que la pressió de la Real havia minvat i que els de Koeman havien aconseguit enfonsar la defensa basca. Va ser Braithwaite qui va obrir la pilota per a Griezmann i la centrada del francès la va convertir en gol De Jong amb un bon cop de cap. L’holandès està sent el futbolista que va meravellar l’Europa futbolística fa un parell de temporades amb l’Ajax. Fa un mes que Koeman li ha donat més llibertat en atac i l’equip està aprofitant la seva bona arribada. Dos gols en la lliga en l’últim mes, un precisament contra la Real, i un altre ahir a Còrdova demostren ja que el seu fitxatge, anticipant-se el Barça a altres grans clubs europeus, va ser tot un encert.

La feina ben feta en la primera part se’n va anar en orris només començar la segona. Una centrada des de l’esquerra va tocar en el braç de De Jong, i tant l’àrbitre com el VAR la van castigar amb penal. Oyarzabal no falla mai i va enganyar Ter Stegen per igualar la semifinal. El penal va descentrar el Barça, que es van perdre en protestes en els següents minuts. Pel penal, per una jugada a l’àrea de la Real amb caiguda del mateix De Jong i per una falta a favor dels bascos assenyalada prop de l’àrea de Ter Stegen amb targeta a Dembélé per protestar. El gol, a més, va fer que els bascos tornessin a creure en les seves possibilitats i a augmentar la seva pressió. No queia ni una jugada dubtosa a favor del Barça, i fins i tot Koeman es va exaltar a la banqueta. L’àrbitre es va mostrar desafiant amb l’holandès, plantant-se a un metre seu etzibant-li: “Tranquil, tranquil, que mano jo.”

Passat el primer quart d’hora de nervis i protestes, els blaugrana van tornar a ficar-se en el partit, i Dembélé va estar a punt de marcar amb un xut que va fregar el pal. També Pedri va posar a prova Remiro, però el partit havia estat exigent i el cansament es va començar a notar en tots dos equips, que van ser incapaços de desnivellar el duel i evitar que aquest anés a la pròrroga.

Perquè l’equip blaugrana guanyés frescor, Koeman, que ja havia recorregut a la banqueta i havia fet sortir Trincão, va fer dos canvis en la pròrroga. Riqui Puig i Pjanic, per Pedri i Busquets. La primera oportunitat va ser per als bascos. Un xut de Zaldua ben rebutjat per Ter Stegen. També la va tenir el Barça, després d’una pilota robada per Griezmann que un Dembélé molt cansat va rematar a les mans de Remiro. El mateix Remiro va rebutjar una rematada de Griezmann ja en la segona part de la pròrroga amb un Barça abocat que va estar a punt de concedir el gol a Januzaj al contraatac. El marcador, però, ja no es va moure i els blaugrana van estar més encertats en els penals.