Allò de jugar bé, de guanyar fent espectacle, fa temps que s’ha oblidat al Barça. En una temporada de transició, el resultat s’ha convertit en el més important. Hi ha partits amb bon joc, pocs, però la victòria és l’únic objectiu. Per assegurar un lloc en la lliga de campions de la temporada vinent i poder continuar somiant un sotrac de l’Atlético de Madrid que doni alguna possibilitat d’aspirar al títol. Com a mínim, els de Ronald Koeman es mostren fiables lluny del Camp Nou en els últims mesos. Amb el d’ahir, acumulen cinc partits consecutius guanyant com a visitants. Cap derrota en els últims nou partits de lliga jugats, amb 23 punts aconseguits dels últims 27 disputats.

La victòria d’ahir va tenir la paciència com a protagonista. També la sort, perquè els blaugrana van poder inaugurar el marcador i perforar l’ordenada defensa alacantina gràcies a una pilota desviada per Diego González quan el central andalús intentava evitar la rematada de Griezmann a boca de canó. La pilota, que havia estat centrada per Braithwaite des de l’esquerra, la va acabar tocant De Jong en la línia de gol quan ja entrava a la porteria d’Edgar Badia. L’holandès continua en ratxa. Des que el tècnic li ha donat més llibertat en atac amb el canvi de sistema, està sent un futbolista determinant. Ha marcat quatre gols en l’últim mes i mig de competició.

Fins a aquell moment, els blaugrana havien tingut problemes per generar perill. Havien estat moltes les dificultats per superar les dues línies amb nou jugadors que Jorge Almirón havia plantat davant l’àrea de Badia. Els locals no pressionaven i els centrals blaugrana jugaven còmodes, amb la novetat de Samuel Umtiti jugant al costat d’Araujo, però el Barça només era capaç de buscar el gol amb rematades des de lluny. La primera, de Jordi Alba en el llançament d’un córner, no va arribar fins al minut 29. Abans del gol, també ho havien provat Sergio Busquets i Pedri. Els xuts llunyans i les accions individuals de Dembélé eren les millors ocasions de l’equip blaugrana. El francès, sense problemes físics, ha crescut molt en les últimes setmanes, tot i que encara ho ha de fer més pel que fa a entendre el joc. Mostra les seves qualitats en cada acció. Velocitat, atreviment, canvi de ritme, domini de les dues cames. Però no sempre escull bé l’opció correcta.

La segona part es va iniciar amb l’Elx pressionant uns metres més amunt i amb un incendi que va poder apagar Ter Stegen, espectador privilegiat del partit en la primera part. Una errada en la recepció de Mingueza va deixar Rigoni sol en la cursa cap a la porteria del Barça, una jugada calcada a la del dia de l’Eibar. Aquella vegada, Kike García va superar l’alemany i l’acció va costar un empat. Ahir, Ter Stegen va poder salvar el gol amb una aturada més pròpia d’un porter d’handbol que de futbol.

Ensurt passat, el Barça, que va pressionar bé la sortida de pilota local durant tot el partit, no va ser capaç de tancar el duel fins a l’últim minut. I si no ho va fer, va ser en part per culpa d’un català, el porter de l’Elx, Edgar Badia. Després de molts anys jugant a segona divisió, s’ha estrenat aquesta temporada a primera i no vol abandonar la categoria a la qual tant li ha costat arribar. Ja es va exhibir contra els blaugrana en el trofeu Joan Gamper i ahir ho va tornar a fer en la segona part amb tres aturades de gran mèrit. Una, a rematada de Dembélé, i dues a Trincão. L’extrem portuguès ha anat a menys amb el pas dels mesos. Quan va arribar, i després d’un bon inici, va ser inclòs en el mateix sac que Pedri i Dest com un encert de la direcció esportiva blaugrana. Com un dels jugadors importants en el Barça del futur. La seva llum, però, s’ha anat apagant i la seva contractació ha estat qüestionada. Ahir, a Elx, es va tornar a veure el Trincão del principi. Va aportar profunditat i control en els minuts en què va estar sobre el terreny de joc i va estar a punt de marcar dues vegades. Amb un xut de rosca i amb una rematada de cap, però en les dues ocasions van aparèixer les mans de Badia per evitar-ho.