El rival
Luis Suárez (Granada)
Deixant empremta
Tot i no complir els objectius amb el Nàstic (18/19) i el Saragossa (19/20), el davanter colombià continua creixent i ja s’ha establert a primera
D’aquella temporada 2018/19, a Tarragona se’n van treure ben poques coses positives. Només la irrupció de diversos jugadors joves i una figura, la de Luis Suárez (Santa Marta, Colòmbia, 1997), que va trencar els esquemes en la monotonia destructiva que va viure el conjunt tarragoní. Els seus camins es van separar, amb els grana descendint a segona B a la recerca d’un futur millor i Suárez en plena escalada en la seva carrera. Tan sols dos anys després, el punta colombià ja és un dels atacants més destacats de la primera divisió.
Set gols en 25 partits, comptant-hi els compromisos en l’Europa League. Luis Suárez està justificant els esforços que va haver de fer el Granada en el mercat d’estiu. Però no només són les dianes –en va marcar dinou amb el Saragossa el curs passat i set amb el Nàstic la temporada anterior–, sinó l’empremta que deixa en cadascun dels equips. La joventut i la dedicació han enamorat l’afició del Granada, tal com va passar amb la del Saragossa.
“És una vergonya”
El Saragossa caminava amb fermesa cap a la primera divisió quan la competició es va aturar pel virus. Luis Suárez era una part molt important dels èxits del conjunt aragonès, amb disset gols abans que s’aturés la competició. La represa, però, va ser problemàtica, perquè, tot i no aconseguir l’ascens i classificar-se per a la promoció com a tercer, l’equip no va poder disposar del seu jugador estel·lar. “És una autèntica vergonya el que ha passat amb mi”, va dir Suárez, que es va haver d’acomiadar dels seus companys perquè la cessió amb el Saragossa, procedent del Watford, expirava a l’agost i el seu equip d’origen el va reclamar. “L’ascens és el més bonic i no em deixen acabar el que vaig començar amb els companys”, hi va afegir el jugador colombià, que el curs passat va marcar dinou gols, però va fallar quatre penals. L’entitat aragonesa va aprofitar l’avinentesa per intentar pescar l’ascens sense competir. Va demanar a la federació espanyola que la promoció d’ascens no se celebrés i que pugés directament el Saragossa, i ni tan sols el CSD va acceptar el recurs. Sense Suárez, el Saragossa no va passar de les semifinals, però això no va impedir que el davanter mantingués la seva progressió meteòrica i s’establís de ple dret, un any després, a la primera divisió.