A la meitat del camí
La cruesa de l’última pugna contra el PSG constata que la reconstrucció d’aquest Barça requerirà més temps del previst i, com admet Koeman, queda molt camp per córrer
“Ho hem de reconèixer, han estat superiors. Tenen un equip més complet que el nostre. Cal acceptar-ho i seguir fent el nostre camí. Hi ha un partit de tornada, però amb un 1-4 és difícil remuntar. No puc mentir.” “Som un equip en transició. Estem a la meitat del camí. Tenim molta gent jove i encara ens falten moltes coses per estar al millor nivell, però estem en el bon camí.” De les paraules de Ronald Koeman en la roda de premsa posterior a la bufetada infligida dimarts pel PSG, se’n destil·len diverses consideracions. La primera, i això l’honora, honestedat i dosi de realisme per part del tècnic holandès. Koeman és perfectament conscient de l’actual situació esportiva i econòmica d’un Barça que en el dia d’avui no pot aspirar a grans coses com sí que podia fer, per exemple, el 2015, l’any de l’últim triplet. Mai ha enganyat ningú. Ni quan va agafar l’equip a l’estiu, ni després de l’excitació produïda pel 3-5 de Granada, ni ara després del cop de puny de Kylian Mbappé en tots els morros. I la segona, i aquí és on cal aferrar-se, que malgrat el desànim lògic per alguns resultats dolorosos també és palpable l’eclosió de brots verds acompanyats de música de fons d’una voluntat de canvi real. Petits passos endavant, vaja. El Barça es troba en un procés de metamorfosi profund i tot procés de canvi requereix un temps de maduració. Koeman ha plantat llavors i era difícil imaginar que els fruits arribessin ja aquesta mateixa temporada. Des del principi s’ha parlat de temporada de transició. I aquest és exactament el punt en què estem. Ni més ni menys.
Ni el confort de les victòries ni el desencís de les derrotes han allunyat Koeman de la creença que aquest equip està en procés de creixement i que “aquest és el camí a seguir”. Segurament aquesta és la frase més repetida per Ronald des que és entrenador del Barça. “Caminante no hay camino, se hace camino al andar”, que diria Machado. La plantofada contra el PSG va ser un bany de realitat i Mbappé i companyia van posar el Barça davant el mirall. I després d’aquest darrer partit Koeman va afegir un matís al seu etern discurs: “Estem en el bon camí, però estem encara a meitat del camí.” Matís important, perquè certament queda molt camp per córrer.
Transició lenta
El Barça ha iniciat la reconversió en el pla esportiu, necessària després del cataclisme del 2-8 contra el Bayern, però serà amb l’arribada del nou president quan es pugui parlar obertament de nou projecte. La reconstrucció es troba en una fase tendra. Nou entrenador, noves idees i clara aposta pel talent dels joves, però expectants també a l’arribada del nou president i un nou director esportiu que marqui les directrius dels pròxims anys.
En aquest camí del qual tant parla Koeman, coses positives i coses negatives. Al club, no li va tremolar el pols, per exemple, a l’hora de donar sortida a noms importants com ara els de Luis Suárez, Ivan Rakitic i Arturo Vidal, tots ells per sobre de la trentena i amb fitxes salarials elevades. Més discutible és que marxessin tots gairebé deixant benefici zero i que casos com ara el de Suárez anessin a reforçar un rival directe per la lliga com ho és l’Atlético de Madrid. O fins i tot Rafinha, regalat al PSG, odiat pel barcelonisme des de l’afer Neymar i que ara probablement et farà fora d’Europa.
El club va fer una petita neteja de vestidor, necessària, però tot i això en el gran partit de la temporada Koeman va apostar per la vella guàrdia. Set dels futbolistes titulars contra el PSG havien estat titulars en el desastre de Lisboa mig any abans. Ter Stegen, Piqué, Lenglet, Jordi Alba, Busquets, De Jong i Messi. Gairebé idèntica alineació i resultat similar.
Creixement dels joves
Eliminatòria contra el PSG al marge, l’aposta és clara: prioritat al creixement dels joves. El Barça no renuncia encara a algun miracle en forma de remuntada en la copa contra el Sevilla o fins i tot a reenganxar-se a una lliga que, després que l’Atlético s’hagi deixat 4 punts en els tres últims partits, ha passat d’estar en el terreny de l’impossible al terreny del difícil, però la prioritat és consolidar les bases. I el futur depèn de noms com ara Ansu Fati, De Jong, Pedri, Trincão, Ilaix, Dest...
L’encert rotund del fitxatge de Pedri, el canvi de rol i l’alliberament de Frenkie, el talent i el gol d’Ansu, la persistència amb premi de Koeman amb Trincão, l’entrada a escena d’Araujo i Mingueza per exigències del guió, la ràpida adaptació de Dest i l’aparició d’Ilaix són arguments per ser optimistes en un context de clara crisi econòmica. Allò que no podràs anar a buscar al mercat cal trobar-ho a casa.
Pedri, De Jong, Dest, Araujo i Mingueza figuren entre els 11 futbolistes més usats per Ronald Koeman en la lliga. En el cas del canari i l’holandès, ells dos són els únics de tota la plantilla blaugrana que han participat en tots els partits del campionat. La confiança de Koeman en aquests dos futbolistes és clara. Fins i tot un home com Riqui Puig, a qui Koeman va dir de totes les maneres possibles que es busqués minuts fora del Barça al principi de temporada i també en aquest mercat d’hivern, ha tingut cert protagonisme en l’últim mes i mig. Konrad, sense participació en partits com ara el de Cornellà, seria l’única excepció en la clara aposta de Koeman pels joves. A l’estatunidenc, li va donar minuts en la pretemporada però no en la competició oficial.
La negativa de fitxar Eric Garcia en les dues últimes finestres de mercat dilata aquest creixement. En el cas del central català caldrà esperar a l’estiu.
Publicat a
Notícies
Diumenge,29 setembre 2024
