Tres dies després de cometre una errada imperdonable contra el Cadis, el Barça tornava al Camp Nou per recuperar el partit ajornat de la primera jornada de lliga. El rival, l’Elx, un altre equip que va aconseguir l’ascens l’estiu passat i que lluita per salvar la categoria. Una nova oportunitat per sumar tres punts i apropar-se a un Atlético que sembla haver entrat en crisi, havent perdut cinc dels últims sis punts que ha disputat en la lliga i havent estat també derrotat pel Chelsea en l’anada dels vuitens de final de la Champions. Aquesta vegada els de Ronald Koeman no van fallar, i van aconseguir una victòria que els deixa a cinc punts dels matalassers, això sí, amb un partit més. El desavantatge encara és important i les possibilitats de poder acabar disputant el títol dependran del Barça mateix. O més aviat de Messi. Si els blaugrana juguen com ho van fer ahir en la primera part, les possibilitats de continuar acostant-se al líder són nul·les. Si Messi, com va passar en la segona part, decideix que aquesta temporada encara no s’ha acabat i aconsegueix implicar els seus companys, augmentaran les possibilitats d’aprofitar les errades que puguin cometre els de Simeone.

El partit va tenir dues cares. Una primera part molt deficient i una segona entretinguda, amb Messi liderant la victòria després que els jugadors s’haguessin retirat als vestidors, com ho havien fet després de l’empat contra el Cadis, capcots i amb sensacions molt dolentes, I això que Koeman havia revolucionat l’onze que havia caigut contra el PSG i havia fallat contra els andalusos. El tècnic holandès havia acabat decebut després de l’empat de diumenge. I pensant també en el doble enfrontament contra el Sevilla, va fer fins a cinc canvis en l’alineació titular. Una de les novetats, Trincão, va ser dels pocs jugadors que van destacar en la primera part contra un rival que, com el Cadis, va cedir la pilota al Barça i es va tancar al seu camp, tot i que no ho va fer tan a prop de la seva porteria. Els blaugrana repetien errades de partits anteriors. Massa futbolistes jugant per dins, poca amplitud de camp, fet que sempre beneficia la defensa, lentitud en la circulació de pilota i pocs futbolistes anant a l’espai. Massa jugadors volen sempre la pilota al peu. Només Trincão trencava una mica la norma. Per això el portuguès, també amb un bon un contra un, va tenir les dues millors oportunitats de la primera part. Però tot i els tres gols marcats en els últims partits, encara li costa definir. Koeman no deixa de queixar-se de les oportunitats perdonades pels seus jugadors, i no li falta raó. Els seus homes estan convertint en internacionals tots els porters rivals. Dues oportunitats molt clares de Trincão i dues bones intervencions d’Edgar Badia. Poc bagatge per a un equip que havia de fer oblidar el que havia passat contra el Cadis tres dies abans. Una de les raons que ho expliquen era la poca participació de Messi allà on sempre ha fet mal l’argentí, prop de l’àrea rival. De fet, el capità va semblar desconnectat del joc durant molts minuts d’una primera part en què l’Elx va tenir una bona oportunitat a peus de Lucas Boyé.

El descans va servir per canviar les coses. Per començar, el dibuix. Dembélé va entrar per Pjanic i l’equip va passar a jugar amb un 4-2-3-1, amb De Jong i Pedri al doble pivot, Messi a la mitjapunta i Braithwaite com a davanter centre. I el canvi va donar fruits ben aviat. Només s’havien disputat tres minuts quan Messi va arrencar, va combinar amb Braithwaite i va batre Edgar Badia per aconseguir el seu dissetè gol en la lliga.

L’argentí havia entrat en ebullició en el descans. Després de buscar associar-se amb Pedri durant la primera part sense gaire èxit, va buscar nous socis en la segona. I si no els trobava, ja s’ho faria tot sol. En una jugada individual va aconseguir batre Edgar Badia per segona vegada, i allò que tantes vegades ha demanat Koeman, tancar els partits per no haver de lamentar accidents o errades d’última hora com la de Lenglet contra el Cadis. I també Messi va iniciar la jugada del tercer gol, amb un dels seus clàssics canvis de joc cap a l’esquerra. El gol va ser molt semblant al que va forçar la pròrroga contra el Granada en els quarts de final de la copa. La passada de Messi va trobar aquesta vegada Braithwaite, i no Griezmann, i va ser el danès qui va assistir amb el cap Jordi Alba perquè el lateral tanqués definitivament el marcador i el partit.

L’empenta, les ganes i la qualitat de Messi van salvar un partit que va ser molt deficient en la primera part i que va millorar en la segona. Sembla que de l’argentí, com quasi sempre en els últims anys, dependran les possibilitats que pugui tenir el Barça de lluitar per títols aquesta temporada. Els dos propers partits contra el Sevilla tenen la paraula.