Com era d’esperar després del contundent 1-4 de l’anada, el Barça va caure en els vuitens de final de la Champions. No passava des del 2007, contra el Liverpool. Frank Rijkaard era l’entrenador i el president, Joan Laporta, que diumenge va tornar a una llotja per la qual han passat entre mandat i mandat Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu. El Barça es va acomiadar de la Champions, però ho va fer amb millor cara que en passades edicions. Sense les golejades de Roma, Liverpool i Lisboa. I amb millors sensacions que les que va deixar fa tres setmanes a Barcelona, quan la defensa blaugrana va ser colpejada sense pietat per un magnífic Mbappé. Alguna cosa ha canviat en la plantilla i en el club des d’aquell dia. En el terreny de joc, les dues victòries i el bon joc contra el Sevilla fan pensar en un doblet que semblava una utopia fa poc. En el club, per fi es van celebrar les eleccions. Per fi hi ha president. Laporta encara no ha pres possessió, però amb ell s’ha recuperat l’alegria, com es va veure dimarts en el vol d’anada a París.

Utòpics eren els títols de lliga i copa fa unes setmanes i encara més impossible era una remuntada ahir al Parc dels Prínceps. No va estar mai a prop el Barça en el resultat de l’heroïcitat, però sí en el joc. El partit dels de Ronald Koeman va ser descomunal i només la falta d’efectivitat, la bona actuació de Keylor Navas i el penal absurd ja habitual de Lenglet van impedir que els blaugrana marxessin al descans vorejant la remuntada. A Koeman li està funcionant jugar amb tres centrals i va repetir, amb De Jong incrustat en el centre de la defensa entre Mingueza i Lenglet. La varietat és que va omplir el mig del camp amb quatre homes i no cinc, i van ser Dest i Alba els encarregats de jugar per les bandes, Messi i Griezmann buscant l’associació per dins amb Busquets i Pedri i Dembélé anant a l’espai. La primera mitja hora dos francesos van ser els grans protagonistes: Dembélé i Mbappé. El blaugrana va crear unes quantes oportunitats, però no va ser encertat en la definició, unes vegades xutant alt i desviat i unes altres trobant el cos de Navas, que va tenir també la sort com a aliada en una rematada de Dest que es va estavellar al pal. Per joc, per domini, per sensacions, el Barça va posar la por al cos a un PSG molt tancat i que només buscava la velocitat de Mbappé. Mingueza el va contenir unes quantes vegades, però quan va ser superat va fer una falta que li va costar una targeta. Koeman el va canviar per no córrer riscos, i va donar entrada a Junior Firpo. Poc abans Messi no havia arribat per poc a una centrada de Dembélé i Lenglet havia comès un penal que va veure el VAR sobre Icardi i que va transformar Mbappé. El gol després de l’absurditat de Lenglet, possiblement el defensa del món més castigat pel VAR, podia haver deixat tocat el Barça, però Messi es va encarregar que no fos així amb un xut brutal que va entrar per l’escaire de la porteria de Navas. La llàstima va ser tornar a ser poc efectius en l’últim minut de la primera part. Kurzawa va fer penal sobre Griezmann, però Navas, que ja havia aparegut en un bon xut de Busquets, va aturar el llançament de Messi.

Era difícil mantenir el ritme de la primera part, en la pressió i en la circulació de pilota, però els de Koeman van continuar tenint el domini de la pilota i sent protagonistes del partit contra un PSG que es replegava i treia aigua, amb rebutjos a vegades sense sentit celebrats des de la seva banqueta. Perquè els francesos no veien perillar l’eliminatòria, però en les seves cares es veia la por, sabien que amb un segon gol blaugrana encara patirien fins al final. Amb Mbappé més pendent de fer comèdia, buscar les faltes, protestar i discutir amb el seu marcador, proves evidents que ha nascut per jugar al Real Madrid, que diria Florentino Pérez, Messi hauria pogut marcar un quart d’hora després de la represa, però Marquinhos ho va evitar llançant-se a terra quan l’argentí ja era a l’àrea petita.

Per la imatge que estava donant, el Barça estava aconseguint sortir reforçat de París i que l’Europa futbolística tornés a veure un equip, però Koeman volia buscar l’heroïcitat fins al final i va fer un canvi molt ofensiu a 25 minuts del final. El carril dret quedava en possessió d’un extrem com Trincão i no d’un lateral com Dest. Amb Pedri mostrant que serà un dels jugadors referents en el continent futbolístic en els propers anys, Navas va tornar a aparèixer per salvar el segon gol del Barça en una rematada de Busquets en el llançament d’un córner.

El partit va acabar amb empat. La remuntada no va ser possible. Hauria estat fins i tot justa per joc i per la superioritat mostrada durant els 90 minuts, però ho van impedir la falta d’efectivitat i Keylor Navas. El partit de París, però, deixa una lectura. Si el Barça juga així tots els partits que li queden aquesta temporada, el doblet, la lliga i la copa en què s’hauran de centrar ara els de Koeman, és possible. Perquè el Barça va sortir del Parc dels Prínceps amb el cap ben alt i amb la sensació que aquesta plantilla, amb un parell de reforços en defensa i amb el davanter centre que no va arribar després de la marxa de Luis Suárez, pot aspirar a tot la temporada vinent. També si Messi es queda i ajuda a créixer joves com Pedri, De Jong, Dest, Araujo, Dembélé o Ilaix, que ahir es va estrenar a Europa.