El Barça no va repetir errades del passat. I això que entre Cordero Vega i Melero López, àrbitres encarregats de dirigir el partit des del terreny de joc i del VAR, respectivament, van intentar posar difícils les coses als de Ronald Koeman. Els blaugrana tenien la mala experiència, recent, del partit contra el Cadis, quan van veure com els andalusos empataven en l’últim minut. Ahir van arribar al final del partit amb més avantatge en el marcador. Cap patiment i tres punts més al sac per col·locar-se a només quatre de l’Atlético de Madrid. Qui ho havia de dir fa només un parell o tres de setmanes, però el Barça ha canviat molt des de la doble victòria contra el Sevilla. És un equip molt més alegre, que mou la pilota més ràpid en atac i està més concentrat en defensa, ajudat pel canvi de sistema de Koeman. Jugar amb tres centrals ha fet més fort el grup, i l’holandès repeteix fórmula en cada partit, independentment de com jugui el rival. Ahir va apostar pels mateixos que tan bon partit van fer a París, i els jugadors van respondre amb una primera part no tan espectacular com la jugada al Parc dels Prínceps, però sí seriosa, dinàmica i efectiva. Funcionava la pressió, i el Barça, amb paciència, movia la pilota prop de l’àrea d’un Osca que no podia sortir al contraatac, com havia planejat Pacheta. El Barça creava oportunitats, i només el travesser va evitar una golejada abans del descans. Alba i De Jong van topar amb els pals. Abans de cada una d’aquestes rematades, Messi i Griezmann havien aconseguit perforar la porteria d’Álvaro Fernández amb dos espectaculars xuts des de fora de l’àrea. Tots dos van trobar l’escaire. Gran celebració, la de Messi, el dia que igualava Xavi com el blaugrana que més partits ha disputat amb el primer equip, amb 767. El punt negre va aparèixer en l’últim minut. I no va ser una errada del Barça. En una de les poques sortides de l’Osca, Cordero Vega es va inventar un penal de Ter Stegen sobre Rafa Mir. Tenien ganes de complicar la vida al Barça, ell i Melero López, l’encarregat del VAR. Increïble que no l’avisés que no hi havia hagut cap contacte. Devia tenir les ganes de protagonisme que havia tingut al Camp Nou un altre Melero, Guaza, l’any 1977, quan va expulsar Johan Cruyff contra el Màlaga.

Va transformar el penal Rafa Mir mateix, i Cordero Vega va indicar el descans. El delegat de l’equip, Carles Naval, va haver d’agafar un molt emprenyat Koeman, que ja havia vist la jugada i es feia creus de com l’àrbitre havia pogut assenyalar penal. Però el Barça no volia ensurts. Aquesta vegada volia aprofitar l’empat de l’Atlético de Madrid, i va sortir del vestidor disposat a trobar de nou la porteria d’Álvaro Fernández. Ben aviat va arribar el tercer gol. Estranyament, els blaugrana van marcar de córner. Va ser Mingueza, de cap, qui va aprofitar una bon centrada de Messi. El central del planter, a qui Koeman va substituir a París al cap de mitja hora de joc després de veure una targeta groga, es reivindicava i s’estrenava com a golejador amb el primer equip.

Amb dos gols novament d’avantatge, Koeman va començar a pensar en el difícil i important partit de diumenge a Anoeta, i va protegir un De Jong que va tornar a complir com a tercer central. L’holandès i Messi eren els dos jugadors del Barça advertits de sanció. Va entrar en el seu lloc Ronald Araújo, recuperat completament de la lesió que es va fer en un turmell i de la qual havia recaigut després d’una primera reaparició. Koeman havia vist solucionat el partit, i no li va faltar raó. Perquè tot i un ensurt en un cop de cap de Rafa Mir que va enviar fora quan el més fàcil era fer gol, el Barça no va tenir problemes per mantenir el resultat. De fet, encara va tenir temps d’ampliar-lo amb un altre gol de Messi amb una de les seves clàssiques rosques que no entraven a principi de temporada i que ara tornen a ser gol i l’han portat a ser el màxim golejador del campionat, amb 21 dianes.

Els blaugrana, ja classificats per a la final de copa del 17 d’abril després d’aquella remuntada heroica contra el Sevilla, sumen disset partits consecutius sense perdre en lliga. No ho fan des de la derrota a Cadis del 5 de desembre de l’any passat. Han guanyat 45 dels últims 51 punts que han disputat. Són números de campió. Són els números, amb una evident millora en el joc, que han provocat que l’Atlético noti ja el seu alè al clatell. És una excel·lent trajectòria que fa que ja ningú es negui a parlar de la possibilitat de fer un doblet en aquesta temporada que havia de ser de transició i que tindrà un nou acte diumenge a Anoeta contra una Real Sociedad en forma que lluita per entrar en zona de lliga de campions. Si supera l’obstacle, ja pot ser el gran favorit al títol.