El Barça no va fallar en la seva nova final en la lliga i continua depenent d’ell mateix per ser campió. És més, dijous es podria posar líder amb un punt d’avantatge si guanya al Granada després de la derrota de l’Atlético a San Mamés. L’equip segueix amb la fam intacta malgrat haver guanyat la copa. Es va endur els tres punts del camp del Vila-real després d’una magnífica actuació coral en un primer temps espectacular per la intensitat i el joc dels dos equips i de saber patir en un segon en què malgrat jugar amb un home més durant mitja hora no va saber tancar ni tenir-lo controlat del tot.

Però en va tenir prou amb els dos gols de Griezmann, el primer nascut del seu talent i el segon perquè va ser murri. Dos gols que van capgirar l’inicial de Chukwueze, un dels millors homes d’un molt bon Vila-real que va exigir esforç a un equip blaugrana que en els minuts finals va notar el cansament a les cames.

Amb l’únic canvi de Dest per Sergi Roberto, el Barça va afrontar el partit conscient que era una magnífica oportunitat per aprofitar l’ensopegada del Real Madrid contra el Betis i per posar pressió a l’Atlético, que jugava hores més tard a San Mamés contra l’Athletic. Ja de per si, però, el repte tenia una gran exigència perquè, més enllà de la pobra estadística d’Unai Emery contra els blaugrana, el seu Vila-real és un dels equips forts de la lliga i, malgrat haver de jugar dijous contra l’Arsenal en l’Europa League, no va reservar peces importants per rebre els blaugrana.

El focus del partit també s’havia centrat en el duel dels golejadors dels dos equips, Leo Messi i Gerard Moreno. Cap dels dos va marcar però sí que van incidir en el partit; el primer perquè va rebre l’entrada que va suposar la vermella directa a Trigueros que va permetre al Barça jugar amb superioritat l’última mitja hora, i el segon perquè va ser un dels futbolistes que més perill van crear junt amb el seu company Chukwueze. El Vila-real va ser valent i va sortir a pressionar els de Koeman a prop de la seva àrea, conscients que es descobrien a l’esquena però que aquesta era la millor manera de fer-los mal. Els de Koeman ho van aprofitar per castigar-los amb passades llargues a l’espai dels centrals i Griezmann ja va estar a punt d’obrir la llauna després d’una deixada fantàstica de De Jong, que havia rebut una molt bona passada d’Alba, que va generar molt perill amb les seves centrades. En una d’aquestes, De Jong, incomprensiblement, va xutar excessivament centrat i va permetre que Asenjo es lluís i evités un gol cantat des de la línia.

El Barça, amb el seu ja habitual 3-5-2, perquè Koeman no es gaire partidari de tocar el que li funciona, es trobava molt còmode, amb De Jong, incombustible, anant amunt i avall i apareixent de sorpresa o ajudant Busquets a l’hora de dominar el partit amb la pilota. Però com són les coses, que va ser el Vila-real qui va castigar primer amb un gol de Chukwueze, que després de rebre una gran passada de Pau Torres i d’aprofitar-se d’una relliscada inoportuna d’Alba va driblar Ter Stegen per marcar a pler. Per sort, el Barça no va tardar a reaccionar. Ho va fer dos minuts després mitjançant Griezmann, que va definir amb un toc subtil i de vaselina davant un clavat Asenjo quan Mingueza el va deixar tot sol amb una excel·lent passada a l’esquena dels centrals groguets. I poc després, el francès situaria el Barça al capdavant en no perdonar el regal de Foyth, que va voler-la cedir cap al seu porter sense veure que Griezmann, murri, voltava per allà.

El Barça tenia el partit on volia i Koeman va fer entrar Sergi Roberto per Dest. El reusenc va celebrar el seu partit número 300 com a blaugrana. Lluny de resignar-se, el Vila-real va fer un pas endavant i de mica en mica es va anar imposant a un Barça que no sabia recuperar el control del partit, en part per la bona feina dels d’Emery i perquè les cames els van començar a pesar, fruit dels esforços fets per un equip que amb prou feines rota.

Una entrada molt dura de Trigueros a Messi, que li va costar la targeta vermella directa, podria haver canviat el panorama, però ni així. Ter Stegen es va haver de tornar a vestir de salvador en una rematada dins l’àrea de Chukwueze i Gerard Moreno també va tenir el gol a tocar en un xut que va marxar desviat per molt poc. Els blaugrana tenien pèrdues i, amb un Busquets i un Pedri cada cop més cansats, els costava tornar a governar el partit. Koeman ho va detectar un pèl tard malgrat que va fer entrar Ilaix pel canari, que en els últims partits ha perdut una mica de frescor. El tècnic del Barça, intuint que el Vila-real podria deixar encara més espais si se n’anava amunt, va fer sortir Dembélé per Griezmann. I va ser el francès qui en un bon contracop va deixar tot sol De Jong davant Asenjo, però la seva rematada va marxar desviada.

Fins als minuts finals, el Barça va saber patir i aguantar el resultat davant un Vila-real que no es volia rendir. Però era una nova final i els blaugrana no la van deixar escapar.