Barça
Vicky Losada
Capitana del Barça
“Volem fer història, volem aquesta Champions”
Després d’eliminar el PSV, el Fortuna Hjorring, el City i el PSG, el Barça buscarà demà superar l’últim gran obstacle contra el Chelsea i aixecar la seva primera Champions. Vicky Losada té fe cega en aquest Barça
Vicky Losada (Terrassa, 5-3-1991) està davant del seu partit oficial número 367 amb la samarreta del Barça. El de demà a l’estadi Gamla Ullevi de Göteborg (21 h) no és un compromís qualsevol per a la segona futbolista del club amb més partits disputats. La capitana desitja aixecar la primera Champions de la història de l’equip i abraçar, ara sí, el trofeu que se’ls va escapar el 2019 a Budapest contra l’Olympique de Lió. Demà, dia D.
Com a capitana, quantes nits ha somiat durant l’última setmana que aixecava el trofeu de la Champions cap al cel de Göteborg?
Hi penses constantment, és inevitable. Al cap i a la fi, guanyar una Champions és el gran objectiu per a qualsevol club. Seria un somni poder-la guanyar amb aquesta samarreta. És l’escut i els colors que he defensat des que tenia 13 o 14 anys. Lluitarem per tornar amb el trofeu cap a casa.
Lluís Cortés va dir fa uns dies que la final del 2019 a Budapest va servir per gaudir d’aquella primera experiència, però que ara l’obligació és guanyar aquesta Champions.
Estem preparades. Respectem el Chelsea perquè té un grandíssim equip, però tenim el convenciment que podem fer-ho. Arribem en un moment òptim. Feia dos anys que esperàvem que arribés aquest dia i esperem que surti tot bé. Hi tenim moltes il·lusions dipositades.
Teniu la sensació que aquesta és la vostra gran oportunitat?
Després d’aquella final de Budapest, en què el Lió va ser molt superior, i no passa res per dir-ho, crec que hem crescut molt com a equip. Hem madurat, som més fortes físicament, i crec que durant tot l’any s’ha vist un gran Barça. Guanyar la Champions seria la millor manera de rubricar la feina feta durant tants mesos.
No guanyar-la seria un fracàs?
A vegades fins i tot fent el teu millor partit, pots no guanyar una final. Pot passar de tot, i no crec que la paraula fracàs sigui apropiada en aquest cas. Un fracàs seria desaprofitar una magnífica oportunitat per ensenyar al món el nostre futbol i mostrar l’estil de joc que sempre ha defensat aquest club i que tant bé reflecteix el Femení. No donar una bona imatge sí que seria un fracàs. Després pots guanyar i pots perdre.
Serà la primera final des del 2007 sense la presència d’un equip francès o alemany. Canvi de cicle?
Això és un clar indicador que molts països estan apostant pel futbol femení i es comencen a notar els fruits. La Premier hi està apostant fort, nosaltres també fa anys que treballem en aquest projecte, amb molta gent al darrere i moltes hores i dedicació. L’Olympique ha estat a un grandíssim nivell durant anys, i ara s’ha demostrat que altres clubs s’han presentat com a alternatives sòlides.
Final amb VAR. Suposo que aprova la decisió després del mal arbitratge de què van ser víctimes a París en les semifinals.
Quan t’estàs jugant coses tan importants com una Champions s’agraeix que hi hagi VAR. Al final, l’estament arbitral és humà i és lícit que cometi errors, i si el VAR pot ajudar a minimitzar-ho, doncs millor. A París va passar el que va passar. Crec que és bo per al creixement del futbol femení que hi hagi VAR en una final de la Champions, sí.
La baixa per sanció d’Andrea Pereira és una baixa sensible.
Qualsevol baixa és important. Tenim jugadores que poden assumir diferents rols, i com a bloc estem preparades per cobrir aquesta baixa.
Sam Kerr, Fran Kirby i Pernille Harder. Generen vertigen aquests tres noms?
Parlem de tres jugadores top mundial. Les coneixem perfectament. Vaig coincidir amb Sam als Estats Units. Sabem que són tres jugadores de moltíssim talent. Són futbolistes que penalitzen qualsevol error del rival. Sam ha quedat màxima golejadora de la Premier amb 21 gols, Kirby n’ha fet 16... Haurem de vigilar-les de molt a prop.
En l’aspecte personal, vostè arriba a la final sent la segona jugadora de l’equip amb més partits amb aquesta samarreta, només darrere de Melanie Serrano, llegenda viva d’aquest Barça.
És un orgull arribar a aquestes xifres. No és fàcil, i menys en un club tan gran com el Barça. He viscut moltes coses en aquest club, i quan mires enrere és inevitable sentir-te orgullosa del que has aconseguit.
Fins a quin punt influeix en l’aspecte mental arribar a la final de Göteborg havent guanyat ja matemàticament la lliga fa només una setmana? Segona lliga consecutiva i la seva sisena.
No esperàvem que el Llevant cedís punts diumenge. Es va donar aquesta circumstància, ho vam viure des de l’hotel de concentració totes juntes amb molta alegria, i també va ser maco perquè la lliga anterior, amb la Covid, no ho vam poder celebrar igual. Hauria preferit segurament guanyar-la al Johan, a casa nostra, i més ara que comença a haver-hi públic, però el fet d’haver-la lligat ja també és cert que et permet concentrar-te exclusivament en la final de la Champions i la copa. El Chelsea també va ser campió el cap de setmana passat, així que tots dos equips arribem amb molta energia anímicament.
Més enllà de la final, li vull preguntar pel seu futur. Han renovat Lluís Cortés i Sandra Paños en l’última setmana i mitja. Vostè acaba contracte el 2022. Intencions?
El club sempre s’ha portat molt bé amb mi. És cert que últimament hauria volgut jugar més minuts, però ara és moment de pensar en el col·lectiu. Quan arribi el moment de parlar del futur ja ho farem. Ara tota la meva energia està centrada a guanyar la final de la Champions i fer història amb el Barça.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dissabte,16 novembre 2024