24 d’agost del 2005. La primera pedra. Aquell dia un nano d’aparença tímida i mirada cohibida de només 18 anys, amb mitja cabellera i el dorsal 30 a l’esquena, va esbotzar la porta davant 90.000 persones i va oferir a tot el món la seva primera gran exhibició. Primera nit de glòria i primera gran ovació. Aquell Barça-Juventus (2-2) de fa setze anys serà eternament recordat com el Gamper de l’eclosió de Messi. El mateix dia en què aquell noi va captivar Fabio Capello va començar també el fenomen Messi. Irrefrenable. Acabava de néixer una estrella. Talent innat. Encongit davant dels micròfons i desinhibit amb una pilota als peus. Jorge Messi va atendre les trucades que arribaven des de l’Argentina i va parlar per a les ràdios. Leo va arribar a casa, va menjar uns entrepans i una pizza, i se’n va anar a dormir a dos quarts de dues de la nit, feliç perquè Maradona li havia demanat que li enviés la seva samarreta com ell mateix va confessar l’endemà.

Tota una vida després, Messi marxa. Ha plogut molt des d’aquella primera portada d’El 9 Esportiu. Ara qui vola és ell. Deixa Barcelona consagrat com el millor futbolista de la història, amb 35 títols i sent l’estranger que més partits ha jugat amb aquesta samarreta. Amb llàgrimes als ulls i allunyat de la gespa. No és el comiat que ell desitjava. El buit que deixa és enorme. El barcelonisme plora.

Després de copsar al matí la gran quantitat d’aficionats que van acostar-se fins a les portes del Camp Nou per acomiadar Messi en la seva última roda de premsa, no calia ser gaire intuïtiu per endevinar que el seu esperit estaria ben present hores més tard a l’estadi Johan Cruyff. Cristiano Ronaldo va estar de cos present damunt la gespa i Leo Messi, omnipresent en l’atmosfera. Xiulets per al portuguès en el seu retorn a Barcelona i càntics de tribut a Messi. La vida.

L’argentí no tornarà a vestir mai més la samarreta del Barça. El d’ahir va ser el primer Gamper post-Messi; però, fins i tot sense jugar, Leo va tenir la seva ovació. El 2005 va ser una ovació encigalada d’un Camp Nou ple a vessar, que va saber veure ràpidament que l’exhibició que acabava de presenciar no era quelcom terrenal i que aquell noi estava destinat a convertir-se en llegenda. El d’ahir, en canvi, va ser un reconeixement des de la nostàlgia i la tristor, en petit comitè. Menys de 3.000 espectadors per culpa de la pandèmia. La melancolia es palpava en l’ambient. Costarà digerir la realitat.

El nom de Messi va ser corejat amb força en el minut 10 per l’afició culer, però l’únic dorsal 10 que va jugar el Gamper va ser el de Jenni Hermoso, autora d’un doblet en el 6-0 del partit jugat a les sis.

També Sergio Busquets va tenir un record per a Messi. Ell és el seu successor com a primer capità i en el seu parlament va tenir unes boniques paraules: “Per a mi és un orgull ser capità d’aquest club. He tingut grans exemples, com el Puyi, el Xavi i el Leo i intentaré estar a l’altura de tots ells. Vull tenir un record especial per a en Leo: gràcies per tot el que has fet pel Barça, t’estarem eternament agraïts.” Les paraules de Ronald Koeman van anar en una altra direcció: “Tot i l’adeu de Messi estem molt il·lusionats amb aquesta plantilla i els fitxatges fets. Els joves han de ser el futur del club. Estem convençuts que podrem oferir-vos grans alegries.” Contrasten els dos discursos, però és el que tocava. Res a retreure. Sergio va parlar des de l’amistat, de futbolista a futbolista. Ell i Messi han estat dos pals de paller del Barça modern i també Busquets el trobarà a faltar. Koeman va parlar des del corporativisme. El càrrec, ja se sap, comporta unes obligacions. La seva missió ahir consistia a aixecar els ànims a una afició emocionalment morta. El barcelonisme ha perdut el seu déu i molts culers han abandonat també la fe, i no serà senzill recuperar-los. Koeman i aquesta plantilla tenen un repte majúscul. Costarà digerir el dol i tornar a creure. Noms com els d’Umtiti, Pjanic i Coutinho, molt escridassats en la presentació, farien bé d’agafar la porta de sortida. Cal positivisme i ells, ara mateix, són factors de distorsió.